Resultats de la cerca

Estudià a Coïmbra, on inicià activitats polítiques de signe liberal que l’obligaren a exiliar-se el 1823 i a sojornar a Anglaterra L’any 1831, en restablir-se el règim constitucional, retornà a Portugal, i, a partir d’aleshores, ocupà càrrecs diplomàtics a Bèlgica i a Anglaterra La seva obra anterior a l’exili es manté dins les fórmules neoclàssiques Retrato de Vénus 1821, Fábulas e contos 1823, etc Sota la influència dels romàntics britànics escriví els poemes Camões 1825, de to nacionalista, que comença amb una invocació a la saudade com a expressió de la peculiaritat creadora del poble…

El seu pare el nomenà almirall per a la defensa de les costes contra els sarraïns 1263-64 Actuà com a lloctinent a València 1266-67 Participà en la croada que una tempesta dispersà abans d’arribar a Terra Santa 1269 El rei li havia atorgat la senyoria d’Híxar 1268 Prengué part en la defensa de la frontera de Múrcia 1273 i intervingué decisivament en la pacificació d’una revolta dels sarraïns de València 1276 Assistí a l’entrevista de Campillo entre Pere II i Sanç IV de Castella 1281 Comandà un del terços de Pere II que, després de la campanya d’Alcoll, a Barbaria, emprengueren la conquesta de…

De formació autodidàctica, visqué amb austeritat, dedicada a l’estudi i a l’acció de reforma social Llevat d’uns anys passats a Madrid, mai no sortí de Galícia i de la muntanya santanderina, bé que féu contribucions a congressos penitenciaris celebrats a Estocolm, Roma i Petersburg, i publicà treballs a revistes científiques estrangeres Vídua el 1855 de l’advocat i escriptor Fernando García Carrasco, amb el qual s’havia casat el 1847, es reclogué amb els seus fills a Potes Santander, aleshores racó quasi inaccessible, on escriví dos dels seus treballs més coneguts La Beneficencia…

És centrat per l’antic castell de Seró , esmentat al segle XII, reformat en època barroca i transformat en casal conserva vells blasons També centra el nucli l’església parroquial de Santa Maria , d'origen romànic i reformada als segles XVIII i XIX, que conté l’antiga confraria de Sant Ramon de Penyafort, fundada el 1603 El lloc fou de la jurisdicció dels marquesos de Santa Maria de Barberà El castell de Seró és esmentat el 1172 en el testament de Ramon Bernat, que en deixà la meitat en usdefruit a la seva vídua i la totalitat, en morir aquesta, a llur fill Ponç A la segona meitat del segle…

En fou l’única titular

Joan Romaní i els seus successors Publicitat del paper de la fàbrica d'Antoni Romaní de Capellades recollida a Carátulas papeleras, siglos XVII - XX , Alier SA 1986 Joan Romaní fou l’introductor a la comarca de l’Anoia del que un successor seu anomenarà l’ofici de paperer Evidentment no era una indústria, ja que s’installà a Piera al voltant del 1620, i aleshores la fabricació de paper era pura artesania, acompanyada, això sí, per la força d’una roda hidràulica que permetia substituir la força manual o animal Joan Romaní era de Riudaura Garrotxa i es deia en realitat Joan Forgas El Romaní era…

Les seves etapes de reconquesta estengueren el comtat a partir del segle X vers l’Anoia i la Conca de Barberà, fins als castells de Montbui i Santa Coloma de Queralt A partir del segle XI aquesta expansió del comtat osonenc, sovint amb el nom de comtat de Manresa, continuà creixent vers la Segarra i el pla d’Urgell i arribà fins a Sidamon, a 16 km de Lleida El nucli inicial del comtat es formà sobre la base ètnica dels antics ausetans o del pagus d’Osona, centrat en l’antiga ciutat d’ Ausa o de Vic És desconeguda la primitiva organització que sembla ésser la de l’antic bisbat d’Osona,…

La seva filla Damiata del Milà es casà amb el seu oncle Hug del Milà , i foren pares d' Andreu del Milà i del Milà , senyor de la baronia de Massalavés, que en la guerra de la Unió lluità a favor de Pere III El seu fill Joan del Milà i la seva muller Geraldona de Centelles procrearen Joan i Lluís del Milà i de Centelles , que formà la línia secundària de Nàpols , i fou pare d' Ausiàs del Milà , cambrer d’Alfons IV, que es casà a Nàpols amb Luisa d’Alagno, germana de Lucrezia, l’amant del rei Foren pares de Jaume del Milà i d’Alagno , senyor de La Scala Calàbria, la descendència del qual…

Al fill segon, Manuel Sanllehy i Girona, fou atorgat el 1919 el comtat de Caldes de Montbui