Els Romaní

Joan Romaní i els seus successors

Publicitat del paper de la fàbrica d'Antoni Romaní de Capellades recollida a Carátulas papeleras, siglos XVII - XX, Alier SA 1986.

Joan Romaní fou l’introductor a la comarca de l’Anoia del que un successor seu anomenarà l’ofici de paperer. Evidentment no era una indústria, ja que s’instal·là a Piera al voltant del 1620, i aleshores la fabricació de paper era pura artesania, acompanyada, això sí, per la força d’una roda hidràulica que permetia substituir la força manual o animal.

Joan Romaní era de Riudaura (Garrotxa) i es deia en realitat Joan Forgas. El Romaní era un motiu de la família, que passà a ser el cognom oficial en moments en què el registre civil no existia. Els seus successors donen l’any 1623 com a data de l’inici de la seva activitat al Molí del Turó de la Pobla de Claramunt, que devia ser fariner i que ell convertí en paperer. Morí el 1681.

Com era tradicional, els seus fills i néts continuaren l’ofici del pare i l’avi, i per part de més d’una branca familiar. Al començament del segle XIX, que és quan ens interessa seguir el rastre dels Romaní paperers, se’n troben tres o quatre fent aquesta mateixa feina. Tots ells són a Capellades o als seus voltants, llevat d’una excepció: Romaní i Olivella, establert al Pla de Barcelona al costat del canal de la Infanta i que produeix paper de tina a la dècada dels anys quaranta. Els altres membres de la família són els germans Ramon i Antoni Romaní i Miró, amb molins a Capellades, la Torre de Claramunt i el Papiol; els també germans Antoni, Ramon i Joan Romaní i Massana, amb establiments a Capellades, i els Romaní i Tort a Capellades o als voltants, perquè aquesta població havia creat una marca pròpia i alguns fabricants la donen com a domicili social encara que el seu molí estigui en un dels termes municipals veïns.

Però els Romaní que deixaran més rastre en la història de la indústria paperera seran els successors d’Antoni Romaní i Tarrés, un fabricant establert a Capellades en la dècada dels anys quaranta i que té obert despatx i magatzem al Carrer Ample de Barcelona.

Capellades no va quedar al marge de la febre del cotó que es produí en aquesta època a Catalunya i de la qual Igualada, la capital de l’Anoia, serà un dels primers centres. L’aigua de la zona de Capellades farà aparèixer nombroses filatures de cotó, que aprofiten la força hidràulica. Una guia del 1842 dona el nom de 104 filadors d’aquesta població, entre ells el d’Antoni Romaní. No obstant això, les activitats tèxtils aviat quedaren al marge mentre les papereres anaven prenent gruix i importància.

Antoni Romaní i Tarrés devia viure ja a Barcelona, com faran els seus fills. El 1844, és un dels subscriptors —20 accions— del Banc de Barcelona, la institució financera creada per Manuel Girona i el primer banc modern de l’estat. El 1850, presentà el seu paper de tina a l’Exposició de Madrid i el 1860 a la de Barcelona, acompanyat d’altres tres Romaní paperers. Tenia dues tines i 16 obrers, mentre que la inversió era de 80 000 rals, un negoci modest encara. És clar que al mateix temps, un altre Antoni Romaní tenia tres tines més, 24 obrers i 120 000 rals invertits en un altre molí a la Torre de Claramunt. Possiblement era el mateix. Al marge del molí propi era normal que es lloguessin altres molins propers quan la demanda superava les possibilitats de producció.

Antoni Romaní i Tarrés devia morir el 1862 o el 1863.

Ramon Romaní i Puigdengolas

Ramon Romaní i Puigdengolas (M.Creus, Ramon Romaní i Puigdengolas, 1900).

Quan morí Antoni Romaní, el negoci quedà a nom de la vídua, que el continuà. El fill gran, Francesc, tenia vocació clara per a l’exercici del dret. La continuïtat depenia ara dels altres tres fills mascles, Ramon, Antoni i Joan Romaní i Puigdengolas.

Ramon Romaní i Puigdengolas es farà càrrec del negoci del pare, conjuntament amb el seu germà Antoni, el 1869. La raó social serà Fills d’Antoni Romaní i Tarrés. Era una empresa especialitzada en paper de tina, de qualitat, que exportava a les repúbliques de l’Amèrica llatina. Una indústria, però, en la qual els procediments eren antiquats i els sistemes de fabricació, manuals en la seva major part.

Segons el seu biògraf, Ramon Romaní veié amb claredat la conveniència de mecanitzar el procés de producció després de les vagues que afectaren les fàbriques papereres durant la dècada dels anys setanta. Es posà d’acord amb altres industrials i acordà enviar un delegat a Itàlia perquè estudiés els avenços tecnològics que s’hi donaven. El resultat fou la importació d’un model en fusta de la màquina que produïa paper segons el sistema Piccardo. Una foneria de Sant Martí de Provençals es cuidarà de construir en ferro el que serà una màquina semicontínua, que es posarà en marxa l’any 1877 a la seva fàbrica.

La producció de can Romaní al molí del Pas de l’Aigua, a Capellades, que havia estat d’Antoni Serra i Torrents, era per a paper d’escriure, de dibuix, de fumar i pautat per a música. Tenien el despaxt i el magatzem al Carrer Ample de Barcelona. Hi afegiren algunes especialitats, com el paper per a naips . El 1876 figura una nova activitat que no té res a veure amb el paper, però sí amb la comarca de l’Anoia: una adoberia que treballa pells destinades a la confecció de soles de sabata, com tantes altres fàbriques de la comarca. De la mateixa manera que el seu pare va filar cotó, quan aquest s’introduí, el seu fill adobà pell, però aquesta activitat no tingué continuïtat i tornà al paper.

Al voltant del 1874 o el 1875 intentà la fabricació de cartons destinats als aprestadors i als litògrafs. Per fer-ho posà en marxa una fàbrica a la Bordeta —Sants—, però sense èxit.

Anunci de Fills de Romaní i Tarrés (Guía Consultiva, Indicador General de Barcelona, 1877).

Alguns anys més tard, la raó social Fills d’Antoni Romaní i Tarrés es dissolgué. Aleshores es troben dues empreses dels Romaní: la de Ramon Romaní, que es presenta com a hereu d’Antoni Romaní i Tarrés, i la del seu germà Joan Romaní i Puigdengolas, que farà un producte absolutament paral·lel amb fàbrica a Capellades i despatx al carrer del Bisbe, núm. 2 bis, de Barcelona.

El 1887, Ramon Romaní comprà un molí paperer a la Riba (el Tarragonès) i hi posà en marxa per segona vegada el seu projecte de fabricació de cartons. Aquesta vegada se’n va sortir. Va ser gràcies a aquests cartons, fabricats per primera vegada a Catalunya, que guanyà la medalla d’or a l’Exposició Universal de Barcelona del 1888. A la Riba hi treballaven 20 obrers, i al final del segle es produiren 70 000 kg l’any d’aquests cartons, destinats especialment al sector tèxtil.

Ramon Romaní és un home que es mou bé en les institucions corporatives, no polítiques. Va ser membre de la Comissió Executiva de l’Exposició Universal de Barcelona (1888). El 1891 fou nomenat membre de la Junta d’Aranzels, per a tot l’estat, i participà personalment en alguns actes en defensa de la producció industrial i del manteniment d’uns aranzels que en permetessin el creixement. El 1890 fou nomenat membre de la directiva del Foment del Treball i el 1893, president de la primera patronal catalana, càrrec que mantingué durant els dos anys reglamentaris.

Anunci de la fàbrica de Juli Romaní, nét d'Antoni Romaní i Tarrés, que continuarà el negoci familiar (“El Mercurio”, 1905).

Ramon Romaní morí el mes d’abril del 1898. Deixà un treball, incomplet, escrit en català, Monografia de Capellades, obra on recollia el resultat de la seva investigació en els arxius de la població. Poques setmanes abans de morir inaugurà a la mateixa població un monòlit dedicat al seu antecessor Joan Romaní, que importà l’ofici paperer a n’aquesta comarca.

El seu biògraf, en la necrologia llegida en el Foment del Treball Nacional, dirà d’ell:

“Catalán ante todo, sentía por nuestra querida región y por su lengua grandes amores... Entendía que Cataluña tenía derecho a mayor libertad de acción por su cultura y riqueza de la que en la actualidad disfruta.”

Els darrers Romaní

Joan Romaní i Puigdengolas, el germà de Ramon, devia deixar la fabricació de paper abans de la fi del segle XIX, perquè aleshores només tenia magatzem i botiga a Barcelona. Morí el 1908.

La vídua de Ramon Romaní es farà càrrec del negoci i dels molins de Capellades i la Riba. Al mateix temps, Juli Romaní crearà pel seu compte una altra fàbrica de paper de tina, amb el nom Nét d’Antoni Romaní i Tarrés, amb molí paperer a Capellades i despatx a Barcelona, al carrer de la Mercè, núm. 26.

Aquests seran els Romaní que continuaran treballant durant el segle XX. Un d’ells constituirà la societat anònima A. Romaní T., SA, el 1943, amb domicili al carrer de Roger de Flor, núm. 87 —on s’havia instal·lat la vídua d’en Ramon Romaní—. A la mort de Juli Romaní, la seva vídua continuarà tenint fàbrica de paper a Torrelavit.

Francesc Romaní i Puigdengolas (Caixa de Barcelona)

Bibliografia

• Creus i Esther, Manuel, Ramón Romaní Puigdengolas. Biografía, Barcelona 1900.