Resultats de la cerca
Es mostren 2937 resultats
Nereu
Mitologia
Divinitat grega, fill del Pont i de Gea, pare de les nereides i protector de la mar en calma.
Era representat com un vell, i hom li atribuïa dots profètics, motiu pel qual fou consultat per Paris i Hèracles Es negà a donar consell a aquest darrer per a trobar les pomes d’or del jardí de les Hespèrides, i es transformà repetidament, fins que hagué de cedir davant els seus valerosos estratagemes
Pont de Lladorre
Art romànic
Situació Pont d’un sol arc, lleugerament rebaixat, sobre la Noguera de Cardós ECSA - J Bolòs El pont de Lladorre o Borito és situat al nord de Lladorre, en el camí que va de Lladorre cap a Tavascan, tot seguint el curs del riu de la Noguera de Cardós al sud del pont, el camí vell segueix la riba esquerra, al nord del pont seguia per la riba dreta, per on passa la carretera actual Mapa 34-9182 Situació 31TCH565211 Es troba seguint la carretera, passat Lladorre, una mica amagat al final d’un prat que hi ha sota aquesta carretera, o bé, des de l’extrem nord del poble, si del costat…
Josep Maria Padró i Vila
Cinematografia
Exhibidor.
Vida S’introduí en el món de l’espectacle arran de la construcció del teatre Comedia de Barcelona impulsat per l’entitat Espectáculos, SA, grup que creà el 1935 amb la participació de Ferran Fuster i Fabra, Florián i Víctor Dora, i Pius M Vergés El teatre no s’inaugurà fins el 1941, a causa del llarg parèntesi de la guerra Al final del 1960, el Comedia es transformà en cinema i s’inaugurà amb l’estrena de Parany a mitjanit Midnight Lace , 1960, David Miller en castellà Un grito en la niebla El 1983 s’obriren dues noves sales i el 1985 se n’amplià la capacitat amb l’habilitació…
sepulcre de Boades
Història
Sepulcre monumental romà prop de Boades, del terme municipal de Castellgalí (Bages).
Té forma de temple d’una cella, de construcció rústica Té una planta aproximadament quadrada de 5,10 m per 4,60 m, i és cobert amb volta de mig punt Fou excavat i restaurat el 1932 pels Amics de l’Art Vell Hi foren trobades sitges ibèriques, anteriors al monument, i sepulcres d’inhumació, posteriors a l’edifici
cançó de malmaridada
Literatura
Cançó popular que expressa el sentiment i la pena d’una dona malmaridada.
Originàries de França, a l’època medieval segle XIII, les cançons de malmaridada tracten, en general, de dones que, per imposició paterna, s’han casat amb un home vell o deforme, o bé amb un home jove que les ha desillusionades Han estat conreades en diversos països, i no en manquen exemples en la literatura catalana
Harz
Massís
Massís muntanyós d’Alemanya que s’estén al S de la gran plana del Nord i on hom ha estudiat el plegament hercinià.
D’estructura de horst , és un massís de relleu molt vell, fortament erosionat El punt culminant és el Brocken 1 142 m Té una gran riquesa metallífera argent, zinc, plom, estany, coure, urani, explotada des de l’edat mitjana, i és un destacable centre d’atracció turística Hi ha grans boscs de faig i de pícea
Josep Miret i Soler
Ràdio i televisió
Literatura catalana
Locutor de ràdio i escriptor.
El 1926 abandonà la carrera teatral per ingressar, com un dels primers locutors dels Països Catalans, a Ràdio Barcelona, on foren cèlebres les seves interpretacions teatrals radiofòniques Terra baixa, El místic , etc Autor d’obres teatrals, com L’agència comercial estrenada al CADCI de Barcelona, el 1934, Les sabates de Lídia 1934, El vell flautista 1950 i altres
,
Baliares
Història
Nom que els escriptors grecoromans donaren a l’arxipèlag balear, llevat de les illes d’Eivissa i de Formentera, les quals anomenaren Pityussae
o Pityusae
( les Pitiüses
).
Ultra les illes Maior i Minor Mallorca i Menorca, formaven les Baliares, segon Plini el Vell, Capraria l’actual Cabrera i els illots de les Menariae, Tiquadra i d' Anníbal, inidentificables amb precisió, però que han d’ésser la Dragonera, la Conillera i algun dels petits illots propers a Mallorca, com el Sec, la Porrassa o algun altre
Faula dels amors de Neptuno i Diana
Literatura catalana
Copiada en el manuscrit 151 de la Biblioteca Universitària de Barcelona, conegut amb el nom de↑Jardinet d’Orats atès el caràcter sentimental del conjunt de les seves obres, recentment la seva autoria ha estat atribuïda a Francesc Alegre.
Desenvolupament enciclopèdic D’argument mitològic, refà, mitjançant una prosa arcaïtzant, el vell mite de la deessa Diana, convertida en pedra com a càstig per la seva ingratitud amorosa Hom constata un sòlid coneixement per part d’Alegre d’autors com Ovidi, Boccaccio i Petrarca Bibliografia Pacheco, A i Bover, A 1982 Turró, J 1994 Vegeu bibliografia
ensalada
Música
Terme utilitzat als països hispànics, aproximadament entre el 1520 i el 1650, per a designar un gènere polifònic vinculat, en els seus orígens, a la temàtica del cicle de Nadal.
L’obra s’articulava seguint un fil narratiu que permetia enllaçar una alternada successió de cançons, romanços i villancets, presentats per diferents personatges que cantaven en les seves respectives llengües en arribar al final, l’ensalada era rubricada amb una cita temàtica treta del repertori litúrgic Les primeres definicions del terme procedeixen de la preceptiva hispànica del segle XVII Sebastián de Covarrubias 1611 i Juan Díaz Rengifo 1644 El model de l’ensalada renaixentista l’establí Mateu Fletxa el Vell, a València, durant el segon terç del segle XVI Els precedents…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina