Resultats de la cerca
Es mostren 1853 resultats
La natura durant el confinament
Zoologia
L’absència de turisme durant la pandèmia a l’antiga ciutat de Lopburi Tailàndia va permetre l’ocupació dels carrers pels macacos © Sasaluk Rattanachai/ Facebook Durant les setmanes de confinament més rigorós provocat per la pandèmia de la COVID-19 a causa del coronavirus SARS CoV-2, la natura va recuperar terreny ràpidament arreu del món Com que els confinaments més durs es van esdevenir entre el març i el juny del 2020, en plena primavera a l’hemisferi nord, es va veure com la vegetació ocupava terrenys camins, zones industrials i carrers de grans ciutats on semblava que res hi…
Els poliplacòfors fòssils
Aspecte general extern d’un poliplacòfor A Detalls d’una valva intermèdia en visió ventral B i dorsal B’ i d’una valva terminal C Hom ha indicat en el dibuix 1 valva inicial, 2 cinturó marginal, 3 valva intermèdia, 4 quilla, 5 valva terminal, 6 sinus, 7 dents d’inserció, 8 laminetes suturals, 9 àrea central, 10 àrea lateral, 11 mucró Lluís Centelles, a partir de fonts diverses Hom ha considerat durant molt de temps que els poliplacòfors Polyplacophora pertanyien a la classe dels amfineures Amphineura , juntament amb els aplacòfors Aplacophora Tanmateix, alguns autors distingeixen…
península del Labrador
Península
Península al NE del Canadà, entre l’Atlàntic, a l’E, l’estret de Hudson, al N, i la badia de Hudson, a l’W.
És l’extrem oriental de l’escut canadenc, del qual és la part més elevada mont Torngat, 1 675 m El riu més important és el Hamilton Hi ha molts llacs La costa és molt retallada i amb nombrosos i profunds fiords El clima és molt fred, i la vegetació és de taigà i, al N, de tundra Els pocs habitants esquimals i blancs viuen de la caça i de la pesca Té importants recursos miners ferro, or, coure i argent Visitada segurament pels vikings segle XI, fou descoberta per Giovanni Caboto 1498 i explorada per successives expedicions En poder de la Gran Bretanya per la pau de París del 1763…
tortuga mediterrània

Tortuga mediterrània
katunchik (cc-by-sa-4.0)
Herpetologia
Tortuga terrestre de la família dels testudínids, d’uns 30 cm de llargada, cuirassa bombada i oval, placa supracaudal doble i cua acabada en un tubercle corni de forma cònica amb un canal longitudinal.
És d’un color grogós, amb taques fosques o negres, i l’escut ventral és de color groc al mig, amb bandes laterals negres Habita en pinedes litorals, garrigues o terrenys arenosos molt exposats al sol S'alimenten gairebé exclusivament de vegetals, i fan uns estralls considerables en els camps de patates i de maduixes, a part les herbes silvestres Hivernen fins a l’abril, que comença el període de zel, amb freqüents combats entre mascles Viuen molts anys 70 o 80, i a vegades han passat de 100 Habiten als Balcans, la península Ibèrica, Occitània, Còrsega, Sardenya i la Itàlia…
parament de l’habitatge familiar
Dret
Conjunt d’objectes format per la roba, el mobiliari i els estris que existeixen en un habitatge familiar.
El parament de l’habitatge és propietat dels cònjuges que viuen junts Per tant, en cas que mori un dels membres de la unitat familiar, la propietat de tot el parament serà del cònjuge supervivent Però aquests béns no es computen en l’herència del premort En els casos de separació, divorci i nullitat del matrimoni, l’atribució de l’habitatge familiar amb el seu parament és un dels aspectes que s’ha d’establir en el conveni regulador que es formalitzi De manera general, en els esmentats casos, tant l’ús de l’habitatge com el seu parament s’atribueix en la forma que convinguin els…
halibut negre

Halibut negre
rouj (CC BY-NC)
Ictiologia
Espècie de peix pla amb els dos ulls al costat dret del cos.
És una espècie boreal que es troba a l’Atlàntic i en altres mars, però no a la Mediterrània Com en altres casos d’espècies que no viuen en aquesta mar, fins fa ben poc no existia una denominació catalana per a aquest peix El nom d’halibut sí que s’utilitza, i fa referència a una espècie molt propera filogenèticament Hippoglossus hippoglossus Halibut negre és la denominació que es proposà per a aquest altre peix tenint en consideració la francesa, flétan noir , i la castellana, fletán negro En cap cas no s’ha de confondre amb el rèmol, cosa que passa sovint, ja que aquest terme…
poll comú
Poll comú
© Fototeca.cat
Entomologia
Anoplur de la família dels pedicúlids, d’uns 2 mm de longitud, amb el cos deprimit, de color groc fosc i cobert d’una cutícula resistent, aparell bucal picador xuclador i potes amb molts pèls i acabades en una ungla.
Són animals cosmopolites i viuen paràsits sobre el cos de l’home i s’alimenten de la seva sang Hom hi distingeix dues subespècies Phumanis capitis , que viu al cap de l’home, adherit als pèls, i Phumanis corporis , que viu en els vestits de l’home i passa a la pell quan vol xuclar sang Són molt perillosos, car poden transmetre diverses malalties, com la febre recurrent, i els microbis que hi ha en el poll poden passar a través de la pell mitjançant petites ferides que es produeix l’home en gratar-se, o bé a través dels excrements dels polls Altrament, el poll provoca…
armadillo

armadillo
© Pavel Losevsky / Fotolia.com
Mastologia
Qualsevol dels mamífers edentats de la família dels dasipòdids; tots ells es caracteritzen pel fet de tenir tot el dors, el cap, la cua i la cara externa de les extremitats recoberts per escates o escudets epidermicoossis, que formen com una armadura; alguns presenten també pilositat a tota la resta delcos.
L’armadura pot ésser formada per bandes successives d’escudets, articulades entre elles Priodontes, Chaetophractus , etc, o bé per dues plaques d’escudets grosses, una d’escapular i una de pelviana separades per bandes d’escudets Dasypus i Tolypeutes Els armadillos, com els eriçons, tenen la facultat d’arraulir-se formant una bola, com a mesura defensiva Viuen en llocs planers i descoberts, i moltes espècies caven caus i galeries tenen les potes anteriors amb cinc dits forts, proveïts d’ungles potents, amb les quals caven, mentre s’apuntalen sobre la cua i les potes posteriors…
ant

Ants lluitant
© Fototeca.cat - Corel
Mastologia
Gènere de mamífers artiodàctils de la família dels cèrvids, remugants integrat per animals corpulents (els representants més grans dels cèrvids) amb potes llargues, el dors una mica geperut i amb una cresta al coll, que és curt.
El cap és allargat i el musell, ben desenvolupat, forma una mena de trompa Sota el coll tenen un apèndix cobert de llarg pelatge La cua és molt curta La cornamenta del mascle és enorme és formada per dues banyes en forma de pala, que es poden renovar cada any Aquests animals estan ben adaptats a resistir baixes temperatures a l’hivern, tenen un pelatge llarg i molt espès El seu règim alimentari és exclusivament vegetal, com el de tots els remugadors Viuen als grans boscs o en llocs pantanosos i prop de rius Habiten tota la regió nòrdica d’Europa, d’Àsia i d’Amèrica del Nord L'…
forònids
Zoologia
Grup taxonòmic d’animals lofotrocozous lofoforats format per organismes bentònics que viuen dins de tubs quitinosos, en el fons marí.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina