Resultats de la cerca
Es mostren 8063 resultats
Comença el judici del "cas Pretòria"
A l’Audiència Nacional de Madrid s’obre el judici del "cas Pretòria", sobre corrupció urbanística a Catalunya, descoberta el 2009 Els onze acusats, entre els quals hi ha l’exalcalde de Santa Coloma de Gramenet Bartomeu Muñoz, l’exdiputat Luis Andrés Garcia, Luigi PSC, i l’exsecretari de la Presidència 1980-90, Lluís Prenafeta, i l’exconseller Macià Alavedra, tots dos homes de confiança de l’expresident Jordi Pujol, s’enfronten a penes que oscillen entre divuit mesos i vuit anys de presó per delictes de tràfic d’influències, suborn i blanqueig de capitals per valor d’uns 45 milions d’euros El…
Els Estats Units ataquen una base militar siriana
Els Estats Units llancen 59 míssils de creuer des de dos vaixells militars al Mediterrani contra una base de l’exèrcit sirià Segons el president Trump, des d’aquesta base s’havia llançat l’atac amb armes químiques que el 4 d’abril va causar la mort d’unes setanta persones a la localitatde Khan XayKhun, província d’Idlib Rússia, país aliat del Govern de Síria, condemna l’atac i, el dia 5, en el Consell de Seguretat de l’ONU sosté que les morts són causades pels rebels, afirmacions que són criticades per la majoria de membres de l’organisme Poc abans que tingués lloc, el secretari…
Grevalosa
Poble
Poble del municipi de Castellfollit del Boix (Bages), situat a la capçalera de la riera de Grevalosa, que desguassa per la dreta a la de Rajadell, a Castellar.
És situat al sector septentrional del territori, drenat pel torrent o la riera de Grevalosa, que aflueix a la de Rajadell en el terme de Castellar El castell de Grevalosa, documentat des de la fi del segle X, és esmentat explícitament i amb aquest mateix nom en una escriptura datada el 1063 Aquest document el situa entre els termes de Rajadell, Castellfollit, Maçana i Castellar Els cavallers de la família Grevalosa són constantment presents en la història bagenca i amb diverses proves de senyorial munificència durant els segles de l’edat mitjana i del començament de la moderna A la primeria…
Paulí Massip i Roca
Literatura
Periodisme
Escriptor, periodista i guionista.
Collaborà a diverses revistes com Ahora i Estampa Fou director dels diaris El Sol , La Voz de Madrid i, durant la Guerra Civil Espanyola, de La Vanguardia A Espanya publicà Remansos líricos 1931, La frontera 1932 i El báculo y el paraguas 1936 Arran de la Guerra Civil, el 1939, passant per França, s’exilià a Mèxic Hi reprengué ràpidament la seva activitat com a periodista Collaborà a les revistes España Peregrina , Mañana , Romance , Litoral , Las Españas i Cinema Reporter Fou director del Boletín del Consejo Técnico de Ayuda a los Republicanos Españoles Prolífic autor, entre textos…
Zviad Konstantinovič Gamsaḫurdia
Política
Polític georgià.
Defensà ardidament els drets humans en l’antiga URSS, la conservació del medi ambient, una major llibertat religiosa i l’abolició de la tortura A la dècada dels 70 fou confundador del grup d’observadors dels acords de Helsinki 1977 Arrestat el 1977 i alliberat dos anys després, en les eleccions d’octubre i novembre del 1990 —en les quals vencé la Taula Rodona de la Geòrgia Lliure, coalició independentista i antisoviètica— Gamsaḫurdia fou elegit president del parlament El 23 de març de 1991 signà amb Jelcin, president del parlament de Rússia, un acord per a la normalització de l’enclavament d’…
David Trimble

David Trimble
Chris McAndrew (CC BY 3.0 NO)
Política
Polític irlandès.
Llicenciat en dret, exercí com a advocat i posteriorment fou professor de dret a la Queen's University de Belfast En 1975-76 fou membre de la Convenció Constitucional d’Irlanda del Nord Diputat del Partit Unionista de l’Ulster UUP al parlament britànic des del 1990, el 1995 fou escollit líder de l’UUP Exercí un paper molt rellevant en les negociacions de pau d’Irlanda del Nord que conduïren als acords de divendres sant abril del 1998, motiu pel qual el 1998 rebé el premi Nobel de la pau, que compartí amb el líder dels republicans moderats, John Hume Diputat a l’Assemblea d’Irlanda del Nord…
Margarida d’Àustria
Història
Duquessa de Savoia.
Filla de l’emperador Maximilià I i de Maria de Borgonya La política d’aliança castellana i antifrancesa del seu pare la portà a casar-se amb el príncep Joan , fill dels Reis Catòlics, el 3 d’abril de 1497 Restà vídua aquell mateix any, i el 1501 contragué segones noces, amb el duc Filibert II de Savoia Cridada a governar els Països Baixos com a regent durant la minoritat del seu nebot l’emperador Carles V 1506-15, i després com a governadora 1517-30, es feu portaveu de la burgesia flamenca, lligada a la indústria tèxtil i a la llana anglesa Menà, en conseqüència, una política…
Antonio Marañón
Història
Guerriller absolutista.
Fou soldat en la Guerra Gran, i es distingí, durant la guerra contra Napoleó, en l’assalt al castell de Jaca 1813 Romangué en l’exèrcit, i portà una vida dissoluta, fins que, el 1817, desertà i s’endugué la caixa del regiment Per por o per penediment, acabà refugiant-se en la Trapa de Santa Susanna, d’on, el 1821, suprimit el monestir, passà a Poblet, amb la resta de la comunitat Incitat pels absolutistes de la comarca, per l’abril del 1822 es posà al capdavant d’una partida reunida a l’Espluga de Francolí Les seves qualitats de guerriller i també la teatralitat de les seves…
Sebastià Bardolet i Pujol
Cristianisme
Abat de Montserrat.
Escolà de Montserrat 1943-48, 1953, entrà com a novici del monestir, on feu la professió simple el 1954 i la solemne el 1957 Ordenat de sacerdot 1960, estudià al Pontificio Istituto di Musica Sacra de Roma 1961-64, on obtingué el títol de mestre de cant gregorià i musicologia De retorn al monestir, li fou encarregada la direcció coral dels monjos, i més tard fou prefecte de l’escolania durant nou anys 1968-77 El 1977 l’abat Cassià Just el feu secretari particular seu i l’any següent el nomenà prior del monestir, càrrec que exercí fins el 1989, en què, per resignació de l’abat Just a l’abadiat…
Mateu de Montcada i de Vilaragut
Història
Noble.
Fill hereu de Pere de Montcada i de Luna, baró de Vilamarxant, i de Joana de Vilaragut El 1443 es casà amb la seva cosina germana Orfresina i aconseguí que el pare d’aquesta, Guillem Ramon III de Montcada i de Luna, en morir ~1456, els deixés l’herència i els títols baronials d’Aitona, Mequinensa, Artesa i Seròs, tot i que tenia un fill baró, Llorenç de Montcada i de Lioro Ambdós consorts tingueren els seus béns en indivís Llorenç s’hi oposà, fet que inicià una bandositat entre ell i Mateu i Orfresina, que no vacillaren a pressionar les autoritats de Lleida perquè els fessin costat…