Resultats de la cerca
Es mostren 11468 resultats
mal
Filosofia
Religió
Privació del bé, allò que fa que un ésser (una cosa, una persona) no sigui bo.
Com a concepte filosoficoreligiós susceptible de les més oposades interpretacions, en donar-ne una definició general cal recollir el caràcter que, per a una comprensió optimista del món cristiana o racionalista, té el mal com a simple negació del bé i alhora el caràcter de positiva realitat que rep en una concepció del món pessimista dualisme, irracionalisme, existencialisme ateu L’optimisme cristianoracionalista no nega, però, l' existència del mal segons el cristianisme tipificable en Agustí d’Hipona, tot el real és originàriament bo com a creat que…
junció
Electrònica i informàtica
Zona de transició que es manifesta en posar en contacte un semiconductor i un altre material de propietats diferents (un semiconductor, un metall, un líquid electrolític, etc) a causa de l’adaptació dels nivells de Fermi d’ambdós materials.
En equilibri termodinàmic, el nivell de Fermi del sistema compost pels dos materials ha d’ésser el mateix i constant, i això significa d’una banda, la difusió de portadors entre els dos materials, a causa de la seva diferent concentració i, d’altra banda, l’aparició d’un camp elèctric intern originat per la variació de densitat de càrrega que en resulta Aquest camp elèctric creix a mesura que augmenta la variació de la densitat de càrrega, i dóna lloc a un potencial elèctric a la zona de transició entre els dos materials, on es produeix la variació de càrrega Així, cada vegada és més difícil…
Ceuta
Municipi
Municipi del nord d’Àfrica, vora l’estret de Gibraltar, pertanyent a l’Estat espanyol.
La ciutat antiga és situada al centre de l’istme que uneix la península del Monte Hacho i el continent i s’ha estès al voltant d’una àmplia badia El port és de tràfic intens importació de productes manufacturats i exportació de minerals, bestiar i fusta i, juntament amb l’activitat pesquera, representa la base econòmica de la població Té indústria derivada d’aquesta darrera activitat conserves de peix, a més de l’artesana tradicional cuir, tapissos Probablement fundada pels cartaginesos, formà part de la Mauritània Tingitana en temps dels romans, els quals l’anomenaren Septem…
Guadalquivir

Pont de la Barqueta sobre el riu Guadalquivir
© Arxiu Fototeca.cat
Riu
Riu d’Andalusia, col·lector de la gran vall que resta entre la vora de la Meseta sud, limitada per la gran falla del peu de Sierra Morena, i el muntanyam bètic (680 km de longitud i 57.120 km 2
de conca).
S’inicia a la raconada que uneix la serra de Cazorla i la del Pozo, des d’on s’orienta cap al NE Al congost del Tranco canvia d’orientació cap a ponent fins a Villa del Río d’ací deriva cap a l’W-SW fins prop de Sevilla, i finalment desemboca per Sanlúcar de Barrameda a l’Atlàntic El Guadalquivir continua adossat al peu de la falla, i deixa a l’esquerra un ample glacis d’un relleu complicat El seu pendent és regular, i des de Sevilla és tan dèbil, que dóna lloc a terrenys d’hidrografia indecisa Las Marismas, on el riu es divideix en braços — caños — Aquest tram final és format per alluvions…
literatura costa-riquenya
Literatura
Literatura llatinoamericana escrita en llengua castellana pels costa-riquenys.
El 1830 Costa Rica inicià la seva tasca d’impremta La seva literatura tingué un període de Romanticisme tardà, un Modernisme epigonal i l’avantguardisme durant la primera meitat del s XX Poetes, novellistes i dramaturgs giraren entre el costumisme i un cosmopolitisme exacerbat Al s XIX sobresortiren els prosistes Pío Víquez 1848-99, Manuel Argüello Mora 1845-1902 i Juan Garita 1859-1914 Les obres de Jenaro Cardona 1863-1930 o Roberto Brenes Mesén 1874-1947 significaren el final del moviment iniciat per Rubén Darío El s XX arribà amb una palesa herència d’anacronisme Carmen Lyra 1888-1951…
colònia industrial
Colònia industrial Viladomiu (Gironella)
© Fototeca.cat
Història
Economia
Conjunt d’instal·lacions industrials separat dels nuclis de població, amb cases per a obrers i encarregats, església, escola, economat i altres dependències.
Les primeres colònies industrials foren establertes a la Gran Bretanya a la segona meitat del segle XIX com a conseqüència de la revolució industrial i per tal d’aprofitar en llur origen les fonts d’energia, concretament els salts d’aigua per a moure la maquinària tèxtil Al mateix temps, representaren una revaloració dels sistemes econòmics medievals, pràcticament feudals, sota l’aparença de lluitar contra el pauperisme i les miserables condicions de treball i d’habitatge dels slums anglesos, però sovint tingueren la finalitat inconfessada de controlar totalment els treballadors, tant per la…
esquelet

L’esquelet de diferents animals
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Conjunt de peces dures i resistents que protegeixen les parts toves del cos d’alguns animals i els serveixen de suport.
N'hi ha dos tipus fonamentals l’esquelet intern o endoesquelet i l’extern o exoesquelet Entre els principals exoesquelets es destaquen els d’alguns protozous, com els dels foraminífers, radiolaris i amèbids, amb closca, formats per carbonat de calci, sílice i diversos materials, respectivament els dels coralls i altres cnidaris colonials, de suport i protecció, la closca dels molluscs, de carbonat de calci, que serveix gairebé exclusivament de protecció, i el dels artròpodes, compost d’una sèrie de plaques independents i articulades que cobreixen tot el cos i li confereixen una gran…
Joan Lluís Bozzo i Duran
Teatre
Actor i director teatral.
En una primera etapa, participà en diverses formes experimentals mentre estudiava a la universitat i feu teatre de carrer i itinerant, aquest darrer amb una comuna teatral fundada l’any 1971 El 1973 s’incorporà al teatre professional com a ajudant de direcció en la companyia de Pau Garsaball en l’obra Berenàveu a les fosques , de Josep M Benet i Jornet El 1975 obtingué un gran èxit amb Les Troianes , d’Eurípides-Sartre, amb un grup que ell mateix havia format a la universitat Fins el 1978 treballà en diverses companyies, i a partir d’aquest any s’integrà al grup Dagoll Dagom , en el qual…
Pere Prat i Gaballí

Pere Prat i Gaballí
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Tècnic publicitari i escriptor.
Estudià a l’Escola Superior de Comerç de Barcelona 1897-1901 El 1911, de manera fortuïta, s’orientà professionalment cap a l’àmbit publicitari És considerat l’introductor de la publicitat a Catalunya i a l’Estat espanyol Ensenyà publicitat a la Cambra de Comerç i Navegació de Barcelona 1915 Fou director tècnic de Fama, empresa dedicada a la publicitat, i l’any 1919 fundà la revista Fama , on donà a conèixer les seves teories Fundà el Club Publicitari de Barcelona, a partir del 1939 anomenat Publi-club S’installà a Madrid 1928-35, on dirigí l’empresa de publicitat Veritas Retornat a Barcelona…
,
Edgar Allan Poe
Literatura
Poeta, narrador i crític literari nord-americà.
Fill d’uns actors teatrals i romàs orfe, fou afillat pels Allan, que li procuraren estudis a Anglaterra i a la universitat nord-americana de Charlottesville, que hagué d’abandonar per deutes de joc Entrà a l’exèrcit un parell de vegades al llarg de la seva vida —sempre per insolvència— i fou també cadet de l’acadèmia militar de West Point, d’on fou expulsat La seva vida sempre ha resultat llegendària, llegenda fomentada pel seu agent literari després de la seva mort, i, bé que resulta palès el seu grau d’alcoholisme, avui hi ha dubtes respecte a la tara mental que hom diu que…