Resultats de la cerca

Biografia Nasqué a Esparreguera, on estiuejaven els seus pares, que residien a Barcelona Fou alumne de l’Escola Pia de Sant Antoni de Barcelona Entrà a aquest orde el 9 d’agost de 1906 i hi professà el 2 d’agost de 1908 Cursà els estudis eclesiàstics a Iratxe Navarra i a Terrassa, i fou ordenat sacerdot el 19 d’octubre de 1913 Destinat primerament a Terrassa 1914-25, hi ensenyà la preceptiva i la història de la literatura Mostrà una gran sensibilitat espiritual, tant a classe com en els llibres que publicà o en les xerrades amb les famílies Collaborà en les revistes La Academia Calasancia i…

El català, segons Antoni Maria Badia i Margarit Antoni Maria Badia i Margarit , presenta aquests fonemes africats /z/ do tz e, /s/ co tx e i /z/ plaja

Format al Seminari de Santa Maria del Collell i al Seminari de Girona, fou membre fundador de l’Institut d’Estudis Gironins i un dels fundadors del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles 1943 Es distingí pels seus treballs històrics de tema local, entre els quals destaquen Dos obras maestras del arte gótico en Bañolas 1947, Bañolas 1951, Girona, bisbat marià 1954 i  Història de Santa Maria del Collell 1954 Publicà també reculls de narracions  Llegendes muntanyenques 1925 i  Rondalles 1952 Pòstumament es publicaren  Francesc de Montpalau, abat de Banyoles, ambaixador del General de Catalunya…

Llista de les Creus de Sant Jordi 1982-1990 / 1991-2000 / 2001-2010 / 2011-2020 / 2021- 2011 Persones Salvador Alemany i Mas Maria Dolors Bassols i Teixidor Alessandro Benuzzi Miquel Bruguera i Cortada Josep Maria Casasús i Guri Montserrat Colomer i Salmons Jordi Cots i Moner Ramon Cuello i Riera Lluís Duch Álvarez Montserrat Figueras i Garcia Stefano Grondona Sebastià Millans i Rosich Antoni Negre Villavecchia Ramon Pascual de Sans Jaume Pla i Pladevall Antoni Prat Seuba Francesc Puchal i Mas Simon Schwartz Riera Josep Ribas i González Francesc Riera i Cuberes Joan Colom i Naval Josep Antoni…

La seva important firma comercial proveïa de blat Catalunya els anys estèrils i promovia un intens comerç de la pesca noruega i el conreu de la vinya i comerç de vins Fou membre de la Junta Superior de Govern del Principat 1811 i diputat a les corts de Cadis, com a suplent de Felip Aner d’Esteve, en morir aquest el 1812 però no arribà a ocupar la vacant El seu fill, Antoni Alexandre de Larrard i Juez-Sarmiento mort el 1887, heretà el palau del carrer Ample de Barcelona i fou propietari d’un gran predi a la muntanya Pelada de Gràcia, a la urbanització de la qual s’oposà tenaçment el 1885 i el…

Aquest antic santuari marià, que ha donat nom al modern centre turístic del mateix nom, es dreça dins de l’antiga parròquia d’Odelló, que era una possessió del monestir de Sant Martí del Canigó El santuari, un xic separat del nucli modern, és al peu de la carretera que porta a Montlluís El conjunt actual, format per l’església i les antigues cases d’acolliment de pelegrins, no conté cap element arquitectònic anterior als segles XVI-XVII La primera notícia segura és del 1324, en què Sibilla, muller de Ramon Barri de Puigcerdà, llegà cinc diners per a l’oli de la llàntia de Santa…

La capital és Burgos

Fou ocupat pels castellans 1769, que l’anomenaren isla de Alcatraces El 1851 esdevingué possessió dels EUA, fou fortificat i hi fou edificada una presó 1868, que pertangué a l’exèrcit fins el 1933, que passà al departament de justícia, com a presó federal La penitenciaria fou clausurada el 1963, per tal com la seva utilitat no compensava el cost de mantenir-la

L’església parroquial és dedicada a sant Martí

Les manifestacions d’art gòtic als Països Catalans s XIII-XV, tot i anar lligades als diferents corrents de la resta d’Europa, especialment de França, d’Itàlia i de Flandes, assoliren una originalitat ben precisa Aquest estil coincidí amb un dels moments de més potència creadora i més activitat artística En arquitectura, els ordes del Cister, primer, i dels mendicants, després, introduïren una nova distribució de l’espai, la tècnica constructiva i nous elements arquitectònics, com l’ogiva, el contrafort, etc D’ençà de mitjan s XIV, les grans catedrals catalanes Barcelona, Girona, Mallorca…