Resultats de la cerca
Es mostren 8489 resultats
Capella de Can Pernau (Rupià)
Art romànic
Situació Vista exterior de la capçalera F Tur Can Pernau, conegut també per Ca l’Isern, és un mas situat uns 200 m al sud-est del petit nucli o veïnat de Candell, format per un grup de masies que s’escampen pels vessants de la serra de Rupià 1 km al sud-oest del seu cap de municipi Mapa 296M781 Situació 31TEG008511 Per anar-hi cal agafar el camí veïnal que, des de Rupià, porta a Caudell Església A la banda de ponent de Can Pernau hi ha vestigis d’una antiga construcció de carreuada, que, segons la tradició del lloc, pertanyen a les ruïnes d’una església D’aquesta antiga…
Sant Joan de Can Modolell (Cabrera de Mar)
Art romànic
Antiga capella, avui dia del tot desapareguda, que es trobava al peu de la muntanya de Burriac, a l’indret del jaciment arqueològic de Can Modolell Era al N de la població, al final del carrer de Sant Joan Diverses etapes d’excavació han posat de manifest en aquest lloc una antiga villa romana amb el seu santuari, dedicat probablement a Mitra segle II dC En aquest lloc es va erigir una capella a sant Joan documentada des del 1025, quan Berenguer Ramon I va vendre a Guadall les franqueses de Sant Vicenç i entre elles la parròquia de Sant Feliu amb les seves filials de Sant Cebrià i Sant Joan…
Sant Salvador de les Garrigues (Terrassola i Lavit)
Art romànic
Se suposa que era la capella del mas de la Torre de Galimany esmentat el 1158, els esplets del qual foren cedits en aquesta data pel monestir de Sant Cugat del Vallès a Gerald Galimany i la seva descendència El mas de la torre de Galimany torna a ser esmentat el 1190, any en què fou cedit per Gerard de Lavit a Sant Cugat del Vallès Després es va convertir en la masia de Ca l’Esbert del Raïm, en la qual resten elements arquitectònics de gran vàlua artística, possiblement posteriors al segle XIII, que han estat restaurats acuradament pels actuals propietaris, les caves…
Torre de l’Antic (Camarles)
Art romànic
Quan el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona després de la conquesta de Tortosa el 1148 procedí al repartiment de la regió, cedí 1153 l’almúnia de l’Antic “ almunia quam vocant Antig ”, en alou, a Bertran de Castellet Aquest, el 1157, la va vendre a Guillem de Copons, que era el batlle del comte a Tortosa, per 200 morabatins, i uns anys més tard, el 1170, el mateix Guillem de Copons decidí vendre l’Antic a Guerau, prior de Santa Maria de Tortosa, i a la mensa canonical per 400 morabatins Un cop esdevingut propietari de l’indret el priorat de Santa Maria, sembla que els priors procediren a…
Taravaus
Poble
Poble, en part disseminat, del municipi de Vilanant (Alt Empordà), a la dreta del Manol.
L’església parroquial de Sant Martí fou consagrada el 1321 Havia pertangut a l’ardiaconat de Besalú Al s XVII el poble era lloc reial dins la batllia de Figueres Fou municipi independent fins el 1969, que fou agregat al de Navata L’antic terme comprenia també els petits veïnats de Corts i de Mas Safont
Sant Pere de Ger
Barri
Barri de Ger (Baixa Cerdanya), situat en una petita vall entre Gréixer, All i Saga, al voltant d’un antic monestir de tipus clerical.
A l’origen era una capella comtal, situada prop de l' estrata Francisca Consta el 965 una petita comunitat clerical que tenia cura de l’església de Sant Pere el 978 el comte Borrell la cedí, juntament amb un mas, a Sant Serni de Tavèrnoles El 1268 el lloc encara pertanyia a Tavèrnoles, però sense rastre de comunitat local
Sant Joan de Moró
Municipi
Municipi de la Plana Alta, al centre del pla de Moró.
De la seva església parroquial depenen les caseries del Mas de Flors, la Correntilla, el Pla de Lluc i Moró El poble 2 366 h agl 2006 és situat a l’esquerra de la rambla de la Viuda, vora el pantà de Benadressa L’agricultura és majoritàriament de secà i té indústria ceràmica i de materials de construcció
Sant Jaume de Viladrover
Caseria
Caseria del municipi del Brull (Osona), de poblament disseminat, en un sector que forma un apèndix del terme entre els de Seva i de Balenyà.
Prengué el nom d’una antiga villa rural coneguda des del 1029 És anomenada popularment Sant Jaume dels Bastons , pel mas dels Bastons que té prop seu El 1860 tenia 18 famílies fou erigida en parròquia independent el 1878 L’església romànica és obra de principi del s XII, amb l’absis renovat al principi del segle actual
Monegals
Plana destinada a conreus i pastures, situada darrere el puig de Sant Pere de Mogrony (Gombrèn, Ripollès), dins l’antiga batllia de Pardinella, del monestir de Sant Joan de les Abadesses.
És esmentada ja el 1125 Hi ha les ruïnes d’un antic mas que es despoblà a mitjan segle XIV i fou poblat de nou entre els segles XVII i XIX Una llegenda, basada en el nom, diu que era un antic monestir benedictí d’on potser baixaren els monjos que fundaren el monestir de Ripoll
el Villar

Arcada a l’entrada del casal del Villar, a Sant Feliu de Codines
© Fototeca.cat
Masia
Masia del municipi de Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental), al S de la vila, prop del límit amb el terme de Bigues, a la capçalera de la riera del Villar
, afluent, per la dreta, de la riera de Tenes.
Té adjunta una alta torre circular de defensa, probablement del s XIV vora la casa hi ha la capella de Santa Maria del Villar , on és venerada la Mare de Déu de la Llet El mas és esmentat ja el 1007 l’actual edifici conserva importants elements gòtics i renaixentistes L’església és esmentada ja al s XIII