Resultats de la cerca
Es mostren 12921 resultats
El règim senyorial i la tinença de la terra
El principal actiu generador de riquesa a les societats d’antic règim era la terra No és d’estranyar, doncs, que la major part de preocupacions dels diversos grups socials giressin a l’entorn del control de la propietat de la terra i dels drets que es derivaven d’aquest control El producte agrari es repartia entre productors i rendistes segons com la història hagués modelat les relacions de força entre els grups socials La diversitat dels sistemes de tinença de les terres ha estat una de les característiques dels Països Catalans, entre altres coses, perquè els processos històrics tingueren en…
Les hepàtiques o marcanciates
Característiques generals Amb uns 300 gèneres i unes 8000 espècies, les hepàtiques figuren entre les plantes terrestres més senzilles Es diferencien del grup anterior per molts caràcters les cèllules amb cloroplasts nombrosos, sense pirenoides, l’absència d’estomes a l’esporòfit però la presència de porus al gametòfit, l’esporòfit típicament portat per una seta i sense clorofilla, mai obert per dues fissures longitudinals, etc Per altra banda, l’aparell vegetatiu presenta una gran varietat, segons els grups Tenen una gran preferència pels llocs ombrívols i humits El gametòfit Tipus de…
Michigan
Les aigües del llac Michigan que banyen la ciutat de Chicago, a l’estat d’Illinois
© B. Llebaria
Llac
Llac dels EUA, a la regió dels Grans Llacs, de la qual és el tercer en extensió (58 016 km 2
), darrere del Superior i del llac Huron; la profunditat mitjana és de 176 m i la màxima de 281 m.
És unit amb el llac Huron per l’estret de Mackinac Les seves aigües banyen els estats de Michigan, Wisconsin, Illinois i Indiana Les costes són baixes i sorrenques Hi ha diverses illes al N, la més gran de les quals és la de Beaver Els principals rius immissaris són el Menominee, el Fox, el Manistee, el Muskegon, el Grand i el Kalamazoo S'hi troben els centres de comerç més importants de la regió Chicago, Milwaukee, Gary i Racine Hi ha pesqueries
rosa mística
Botànica
Planta anual, de la família de les compostes, robusta i de creixement ràpid, originària de Mèxic, de fulles de color verd franc i flors en capítols grans, de fins a 18 cm de diàmetre i que recorden les de les dàlies.
És una espècie força conreada com a ornamental per la seva àmplia i vistosa floració Hi ha prop d’un centenar de varietats de conreu, que inclouen plantes amb flors dobles, plantes nanes i una gran varietat de colors de flors diferents blanc, groc, taronja, rosa, vermell, lila o porpra Per a un bon desenvolupament necessiten terres fèrtils i ple sol
micetoma
Patologia humana
Tumefacció inflamatòria supurativa, d’evolució crònica, produïda per la proliferació d’un fong paràsit i caracteritzada per la presència d’uns grans negres, vermells o grocs, formats per un feltre de filaments micelians, els quals es poden eliminar per trajectes fistulosos.
Es localitza sobretot als peus Hom l’anomena actinomicetoma quan és provocat per actinomicets nocàrdia, estreptomicets, etc i, eumicetoma quan és causat per fongs de qualsevol altre ordre
Acadèmia de Ciències de Rússia
Institució científica de tipus general, resident a Moscou, continuadora de l’Acadèmia Russa de les Ciències, fundada a Sant Petersburg per Pere el Gran el 1725, i estructurada en seccions que corresponien a les quatre grans acadèmies franceses d’aquell temps.
Prengué posteriorment els noms d' Acadèmia de Sant Petersburg i d' Acadèmia Imperial L’any 1917 fou reestructurada i recuperà el seu nom primitiu, que canvià entre 1925-91 pel d' Acadèmia de les Ciències de l’URSS És la primera institució de la recerca científica de Rússia El 1991 tenia 332 membres numeraris, 570 corresponents i 137 d’estrangers, i era organitzada en 18 departaments ciències físiques, matemàtiques i tècniques química i ciències biològiques ciències de la terra ciències socials departament siberià de Novosibirsk departament d’Extrem Orient departament dels Urals i seccions i…
pitxola
Transports
Vela mestra, molt més petita que la usada generalment per les barques de mitjana o quillats, que va fermada a una antena curta i és emprada en les embarcacions grans de vela llatina, per a capejar vents forts i temporals.
escut
Geomorfologia
Regió fisiogràfica constituïda per materials molt antics, principalment esquists i gneis que no han sofert cap plegament des d’una època molt remota, i que ha estat erosionada al llarg dels temps fins a formar actualment grans peneplans un xic bombats.
Es tracta de regions antigament consolidades i poc afectades per les transgressions marines posteriors, i que han pogut ésser basculades, aixecades i fracturades per moviments tectònics diversos però poc importants A l’hemisferi nord es destaquen els escuts canadenc, escandinau i siberià a les regions tropicals, l’africà, el brasiler i el del Dècan
escitamínies
Botànica
Ordre de la classe de les monocotiledònies, constituït per plantes herbàcies perennes, sovint molt corpulentes, de fulles enteres grans i amples, proveïdes de grosses beines, i amb flors trímeres, zigomorfes o asimètriques, d’ovari ínfer i d’androceu generalment reduït.
Ordre típicament tropical, comprèn les famílies de les musàcies, de les zingiberàcies i de les cannàcies