Resultats de la cerca

Fou catedràtic d’història d’Espanya de la Universitat de La Laguna des del 1926 fins a la seva jubilació l’any 1968 i membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans Secció Historicoarqueològica a partir del 1966 Estudià a Barcelona i es doctorà en filosofia i lletres l’any 1925 Residí uns quants anys a Lleida, on fundà l’Ateneu Durant la dècada de 1930-40, intervingué activament en la polèmica que mantingueren J Vicens i Vives i A Rovira i Virgili sobre la figura de Ferran II, a favor del primer Participà en el debat historiogràfic de l’evolució de Catalunya durant el s XV…

Fill d’Antoni Sanz, barber i cirurgià vigatà provinent d’una família de pagesos de Tordera, obtingué el grau de doctor en dret i es casà amb Magdalena Martínez, natural de la vila de Ripoll És autor d’una Relació breu dels successos, segones intencions y locuras que han succehit y se són fetes en la ciutat de Vich, des de l’any 1634 fins al 1641 inclusive , crònica vigatana que té especial interès per la detallada relació que fa dels diversos motins i avalots que patí la capital d’Osona des del maig del 1640 fins a la primavera de l’any següent És un relat ple de vivesa, ja que l’autor –home…

Estudià a Barcelona, on fou deixeble de Cosme Damià Hortolà, i a Tolosa de Llenguadoc Advocat i cronista de Figueres, com altres homes de lleis del seu temps, es traslladà a Barcelona, on aconseguí pujar els diversos esglaons de l’escala social fins ingressar en el Consell de Cent el 1575 Segons l’autor anònim del Viatge a l’Infern de Pere Porter, Miquel Pujades es veié implicat en diversos casos de corrupció judicial, fet que el seu fill desmentí amb insistència És autor d’un Tratado de la precedencia de los reyes de Aragón sobre los de Francia 1567, conegut sobretot per les referències d’…

Vida i obra Professà al convent de Manresa abans del 1360 Estudià a l’Estudi General de París i l’any 1362 fou nomenat lector d’aquesta mateixa institució, on explicà el llibre de les Sentències de Pere Llombard Fou promogut mestre en teologia per concessió especial del papa Urbà V a petició del prior general de l’orde, el mallorquí Joan Ballester El 1366 ensenyà al palau papal d’Avinyó Tingué càrrecs importants dins l’orde com a soci del prior general 1362 i definidor del capítol general 1372 Tres vegades ocupà el càrrec de Provincial de la província catalana 1366, 1369 i 1372 i fou elegit…

També és anomenat cítara Té el cos piriforme, amb el fons gairebé pla La caixa, de poca fondària, sol tenir unes prominències decoratives característiques al punt d’inserció del mànec En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts de mànec Amb un tir d’uns 45 cm, la fondària decreixent de la caixa harmònica arriba fins a menys de 3 cm Pel que fa a les mides generals, el podem situar entre la guitarra i la mandolina Les cordes, tensades des d’un claviller gairebé pla, generalment ornamentat i amb un ganxo característic a la part de darrere, se subjecten…

La paraula chacona aparegué inicialment en la tornada d’una cançó ballable del final del XVI, originària d’Amèrica Molt popular a Espanya, aquesta cançó, de caràcter desimbolt, es caracteritzà per una mètrica ternària i mode major i per estar basada en la successió harmònica I-V-VI-V o I-V-VI-III-IV-V Aquesta fórmula harmònica derivà en diferents dissenys de baix, a partir dels quals s’elaboraren les variacions A banda de basar-se en un obstinat, la xacona comparteix una sèrie de característiques amb la passacaglia , com ara la mètrica, un tempo moderat i l’accent mètric sobre el segon temps…

Fou creat el 1934 per John Christie i la seva esposa, Audrey Mildmay que havien construït a la mansió familiar una sala on s’oferien concerts i representacions d’òpera amateurs , que posteriorment 1931 havien convertit en un espai per a 300 persones, per tal que acollís un festival d’òpera El 1933 F Busch n’acceptà la direcció musical, i suggerí el nom de C Ebert per a la producció Amb J Christie, que s’ocupava de la part econòmica, quedà format l’equip que organitzà el primer festival el 1934 Inicialment se centrà en òperes de WA Mozart, però els anys següents tant la sala, que…

Orquestra de referència a l’Espanya de la segona meitat del segle XX, l’Orquestra Simfònica de la RTVE debutà el 1965 dirigida per Odón Alonso al Festival Internacional de la Societat Internacional per la Música Contemporània, si bé la seva presentació oficial la feu alguns dies més tard al Teatro de la Zarzuela sota la batuta del seu director i fundador, Igor Markevitch A més del mateix Markevitch, n’han estat directors titulars Antoni Ros Marbà 1965-67, Enrique García Asensio 1966-84 i des del 1998, Odón Alonso 1968-84, Miguel Ángel Gómez Martínez 1984-87, Arpad Joó 1988-90 i Sergiu…

Gràcies a una beca imperial aconseguida per l’extraordinari talent musical que palesà en la seva infantesa, Schenker es traslladà a Viena, on, a més de matèries musicals, seguí també estudis de dret Fou alumne d’A Bruckner a la universitat, i aviat destacà en el món musical vienès per les seves activitats com a pianista, compositor i crític J Brahms expressà una gran admiració pel seu treball, però els interessos de Schenker s’encaminaren de manera cada vegada més definida cap a l’estudi analític de les grans obres mestres La seva monografia sobre la Novena simfonia de L van…

El 1974, amb Hermann Bonnín com a director de l’Institut del Teatre, es fundà la secció al si del Centre d’Estudis i Documentació d’Arts, Espectacles i Comunicació CEDAEC de la Biblioteca i Museu, centre dirigit per Xavier Fàbregas Aquest demanà a Miquel Porter i Moix de posar en marxa la secció sobre cinematografia i qüestions afins amb el nom de F Gelabert, el pioner del cinema a Catalunya La secció funcionà de fet a partir del 1976 fins a la constitució de la Generalitat el 1981, quan X Fàbregas i M Porter passaren al servei d’aquesta nova institució La secció se situà a les dependències…