Resultats de la cerca
Es mostren 30160 resultats
Teofrast
Filosofia
Filòsof grec.
Deixeble, collaborador i amic d’Aristòtil, el qual succeí en la direcció del Liceu 322 aC, hom li ha atribuït a vegades d’haver manipulat l’obra aristotèlica, de la transmissió de la qual és en veritat responsable En la seva extensa obra, de la qual resta una petita part, s’ocupa de temes molt variats lògica, retòrica, física, meteorologia, zoologia, etc En la línia de recerca científica aristotèlica s’inscriuen les dues obres de botànica, Recerca sobre les plantes 9 llibres i Sobre les causes de les plantes 6 llibres Teofrast hi mostra una gran tendència empírica i una gran…
Ramon Stolz i Viciano
Pintura
Pintor.
Fill i deixeble de Ramon Stolz i Seguí Estudià a l’Escola Industrial de València 1917-22 i a l’Acadèmia de Bellas Arts de San Fernando de Madrid 1922-25, d’on fou el primer catedràtic de tècniques pictòriques 1943 El 1934 pintà el llenç del nínxol de la Mare de Déu dels Desemparats a València i en 1939-40 restaurà els murals de Goya, Bayeu i González-Velázquez a la basílica del Pilar de Saragossa, i hi féu el gran fresc de la volta del cor major La música al servei de la religió , gènere en el qual sobresortí basílica dels Desemparats de València 1940, església de l’Espíritu Santo de Madrid…
Vittorio Gassman
Cinematografia
Teatre
Actor teatral i cinematogràfic italià.
D’una gran ductilitat interpretativa, els seus èxits a I soliti ignoti 1958 i Il sorpasso 1962 el decantaren inicialment cap a la branca còmica, on perfilà el personatge del burgès cínic i egoista Posteriorment, amb la participació en una gran diversitat de produccions, amplià els seus registres Riso amaro 1948, Il successo 1963, La congiuntura 1964, Il tigre 1966, L’arcangelo 1969, Profumo di donna 1974, Caro papà 1978, La Terrazza 1979, Camera d’albergo 1980, The Tempest 1982, La vie est un roman 1983, Benvenuta 1983, La famiglia 1987, Lo zio indigno 1989, Tolgo il…
Francesc Fornells i Pla
Pintura , oli sobre tela de Francesc Fornells i Pla
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Arts decoratives
Pintor, gravador, muralista i vitraller.
Signava les seves obres com a Fornells-Pla Format a París 1945 i Florència 1947, anà també, becat, als EUA el 1969 Fou un dels fundadors dels Salons d’Octubre Exposà per primera vegada individualment el 1949, i el 1967 presentà al Tinell de Barcelona una gran mostra de tota la seva obra Pintà nombrosos murals per a Montserrat 1958-59 i també vitralls 1962, gènere, aquest últim, en què assolí un gran prestigi internacional, i entre els quals destaquen els vitralls emplomats per al Collegi de Metges de Barcelona 1968, per a la capella dels dominics a Nova York 1969 i per a una…
Joaquim Folch i Girona
Geologia
Geòleg i enginyer.
Net de Manuel Girona , impulsà notablement la mineria i la metallúrgia del plom a Catalunya Incorporat a Indústries Titán , fou el principal artífex del gran creixement de l’empresa, que fins el 2020 fou propietat dels seus descendents També fou gerent de la societat Mines del Priorat 1918-29 Cooperador actiu de la Institució Catalana d’Història Natural , es dedicà intensament a la mineralogia, i com a resultat de les seves excursions científiques arribà a reunir una de les colleccions privades de minerals més importants del món prop de 15000 peces, que diposità al Museu de Geologia de…
Miquel Domingo
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor i llibreter, actiu a València el 1805.
Durant la guerra del Francès hi publicà el periòdic El Observador Político y Militar de España i fullets de caràcter patriòtic, fins que el 1810 es refugià a Palma Mallorca, on participà activament en l’organització del focus liberal a la seva llibreria hi hagué un tertúlia important, i la seva impremta edità, amb una gran cura tipogràfica, obres patriòtiques Jovellanos, Antillón, Arriaza, etc i, més particularment, liberals, que tingueren una notable difusió, àdhuc fora de l’illa, en una gran part manades recollir el 1815 per la inquisició El 1811 intentà de publicar el periòdic Espíritu de…
funk
Música
Estil aparegut als EUA al final dels anys seixanta, fruit de la mescla del soul i el rock.
Els ritmes són diversos i s’encavalquen, i l’accent es posa en el temps fort o a la primera i tercera pulsació d’un compàs de 4/4 La bateria i el baix hi tenen un gran protagonisme, complementats per les guitarres elèctriques i per una secció de metall destinada a marcar ritmes Sovint també s’utilitza l' scrach -cop sec a les cordes de la guitarra o baix, a mode de percussió- els cantants, per la seva banda, fan crits i gemecs per augmentar l’excitació del ball J Brown i S Stone anunciaren el funk a la meitat dels anys seixanta El nom de l’estil, però, el popularitzà Dyke &…
cantautor
Música
Artista que escriu, compon i interpreta les seves cançons.
El terme es començà a usar al final de la dècada del 1950 i el començament dels anys seixanta per a designar els protagonistes del moviment de la Nova Cançó, tot i que aquesta figura era ja present, amb més o menys incidència, a totes les cultures occidentals Els cantautors catalans tingueren una gran importància els últims anys del franquisme, període en què les cançons anaven lligades a la lluita contra el règim dictatorial, però perderen protagonisme amb l’establiment de la monarquia parlamentària i només es mantingueren els més coneguts, que en aquella època ja havien assolit…
Pere Ferrés i Costa
Literatura catalana
Poeta.
Exercí de mestre 1907-09 a l’Escola Catalana Doctor Robert, adscrita a les escoles del Foment Autonomista de l’Hospitalet de Llobregat, ciutat on deixà un gran record i on inicià les seves collaboracions a la premsa amb els primers versos i articles a la revista La Ressenya Periòdich d’informació local illustrat i literari , creada el 1907 i dirigida per Anton Busquets, que aviat novembre del 1907 canvià el nom pel de La Ressenya Literària, publicació quinzenal catalana Home de caràcter inquiet i esperit viatger, visqué a Zuric 1909-10, París 1910, Moscou 1910 i Sant Petersburg 1911, i…
Pere d’Anyó
Literatura catalana
Prevere i poeta.
Vida i obra És autor de poesies de certamen Participà al certamen poètic en honor de la Sacratíssima Concepció València 1486 amb dues composicions, Lum divinal de l’etern foch encesa , que quedà classificada en segon lloc, i D’aquell gran diluvi hon l’om se negava La primera es caracteritza pel seu to teològic i per la utilització dels habituals arguments de l’època per a la defensa de la Immaculada Concepció, essent l’endreça un dels fragments més reeixits A la segona, també de caràcter teològic, hi destaca l’estrofa VI, on apareix una glossa en llatí i català de la Salve…