Resultats de la cerca
Es mostren 7093 resultats
Bacharuddin Jusuf Habibie
Política
Enginyer i polític indonesi.
Llicenciat en enginyeria, amplià estudis a l’Institut Tecnològic del Rin del Nord-Westfàlia Alemanya, on es graduà el 1960 Posteriorment fou cap de recerca de la corporació aeronàutica Messerschmitt El 1974, el president Suharto li demanà que tornés a Jakarta, on ocupà alguns càrrecs fins a ser nomenat, l’any 1978, ministre de Tecnologia i Recerca Des d’aquest ministeri impulsà diversos projectes d’alta tecnologia, com la primera indústria aeronàutica del Sud-est asiàtic El març del 1998 fou nomenat vicepresident per Suharto, amb el suport de les poderoses forces armades del país i del…
Romário de Souza Faria

Romário de Souza
© Fototeca.cat
Futbol
Futbolista brasiler conegut amb el nom de Romário.
Inicià la seva carrera professional el 1981, en què jugà en el Vasco da Gama del Brasil fins el 1989 Els anys 1989-93 jugà en el PSV Eindhoven holandès i del 1993 al 1995 en el FC Barcelona, on fou màxim golejador de la lliga 1994 El 1996, després d’una curta estada al Flamengo brasiler, fitxà pel FC València El desembre de 1997 tornà al Flamengo, i dos anys més tars al Vasco da Gama per passar posteriorment al Fluminense 2001-04 Aquest any anuncià la retirada però posteriorment tornà a fitxar pel Vasco da Gama Al maig de 2007 anuncià haver marcat el gol…
,
lleure
Sociologia
Temps lliure de què hom disposa per a fer alguna cosa no relacionada amb el treball remunerat o dur a terme activitats no derivades de motivacions ideològiques no equiparables a les pròpies obligacions o ocupacions.
Hom n'exclou, doncs, el temps dedicat a la satisfacció de les necessitats vitals descans, alimentació, etc, imprescindibles per a assegurar la reproducció de la força de treball, als desplaçaments o al propi perfeccionament intellectual, laboral, etc així mateix, el lleure no es refereix a activitats no estrictament laborals, però remunerades o motivades políticament, religiosament, etc com les derivades d’un compromís amb el partit o de la pròpia convicció creient Disposar de temps lliure voluntari —exclusiu durant molt de temps de les classes altes—, com exposà TVeblen a The…
Francesc Permanyer i Tuyet
Literatura catalana
Dret
Política
Jurisconsult i escriptor.
Estudià dret a Cervera i a Sevilla i en fou catedràtic a Barcelona i a Madrid Milità al partit moderat i, després, a la Unió Liberal fou alcalde de Barcelona 1856, diputat a corts 1860-64, vicepresident del congrés i ministre d’ultramar 1864, com a membre de la Unión Liberal Collaborà a l’edició de les Siete Partidas Fou secretari de l’Acadèmia de Jurisprudència, membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i un dels fundadors de l’Ateneu Català Publicà estudis sobre el dret civil català i en defensà la validesa enfront del centralisme uniformista, sovint en la premsa…
,
Haris Silajdžić
Política
Polític bosnià.
Graduat a Líbia en àrab i estudis islàmics, i doctorat amb una tesi sobre les relacions americanoalbaneses, ha estat professor d’àrab a la Universitat de Pristina i d’història a la de Sarajevo, i professor visitant a les universitats de Cornell, Harvard, Maryland EUA i al Royal Institute for International Relations de Londres, entre altres Fou ministre d’afers estrangers 1991-93 i posteriorment primer ministre 1993-96 de l’autoproclamat estat independent de Bòsnia i Hercegovina Durant la guerra que seguí a la proclamació de la independència 1991-95 fou un partidari decidit de l’autodefensa…
Joaquim Xicoy i Bassegoda
Història
Política
Història del dret
Advocat i polític.
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, s’especialitzà en assessoria empresarial i de 1954 a 1958 fou membre de la junta de govern del Collegi d’Advocats de Barcelona Inicià la seva activitat política el 1954, en el Partit Demòcrata Cristià, i el 1975 s’incorporà a la Unió Democràtica de Catalunya, de la qual fou vicepresident del Consell Nacional 1979-1980 i president del comitè de govern 1981-1982 Membre de la Junta de Seguretat de Catalunya 1980-1982 i diputat per la circumscripció de Barcelona al Congrés dels Diputats de 1982 a 1986, aquest any fou nomenat…
Edmund Burke
Filosofia
Història
Política
Polític i filòsof britànic, teòric del conservadorisme.
L’interès pels esdeveniments internacionals el portà a fundar l’ Annual Register 1759, crònica anual dels fets contemporanis Pertangué al partit whig fins el 1791, fou diputat a la Cambra dels Comuns i el 1783 formà part del gabinet Portland En la seva primera obra, Vindication of Natural Society 1756, ja expressà el seu esperit oposat al racionalisme i a l’elaboració teòrica, bo i decantant-se cap al practicisme Creu que la virtut de les institucions polítiques rau en llurs arrels en la continuïtat històrica, en la tradició i en els costums, i que l’estat és com un organisme Al…
Ramon I dels Baus
Història
Magnat occità, cap de la família provençal dels Baus.
Casat amb Estefania, germana de Dolça de Provença, la muller de Ramon Berenguer III de Barcelona, visqué en bones relacions amb el seu cunyat -l’acompanyà en l’expedició a Mallorca 1114- i aquest li donà la senyoria de Berra Nomenat, però, Berenguer Ramon 1131 comte de Provença, Ramon I dels Baus s’uní, el 1142, al partit del comte de Tolosa Alfons Jordà i dels comtes de Focalquer per reclamar una part de l’herència provençal Per tal de donar a la seva causa una aparença de legitimitat, el 1145 aconseguí de l’emperador Conrad III la concessió de certs privilegis senyorials i la…
Grigorij Konstantinovič Žukov

Grigorij Konstantinovič Žukov, amb Eisenhower i Montgomery
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar soviètic rus.
Fill de camperols, enrolat en l’exèrcit tsarista el 1915, el 1918 passà a l’exèrcit roig i l’any següent ingressà en el partit bolxevic Fou observador soviètic en la Guerra Civil Espanyola Lluità a Manxúria contra el Japó 1939 General el 1940, cap de l’estat major, viceministre de defensa i membre suplent del comitè central 1941, fou comandant en cap del front de l’W durant la Segona Guerra Mundial, i participà en la defensa de Moscou El 1942 passà a formar part del quarter general de Stalin, de qui fou conseller militar Fou enviat a Stalingrad, i més tard a Leningrad Mariscal de…
Albret
Família gascona l’estirp de la qual arrenca d’Amanieu I, senyor el 1050 del castell d’Albret.
A la casa d’Albret s’incorporà successivament Basats, el vescomtat de Tartas, el comtat de Dreux 1381 i els dominis de la casa d’Armanyac 1527, dot de Margarida de Valois, a més dels comtats del Perigord i de Castres i del vescomtat de Llemotges, pel matrimoni 1470 de Françoise de Châtillon-Blois-Penthièvre amb Alà I, el Gran 1440-1522 Aquest fou pare de Carlota —casada 1499 amb Cèsar Borja— i de Joan III de Navarra , rei de Navarra pel seu matrimoni 1484 amb la reina Caterina Alà d’Albret donà suport al partit de Lluís, duc d’Orleans, contra Anna, regent de Carles VIII de França…