Resultats de la cerca

Des del 1945 compaginà la feina com a apotecari a Santanyí amb la dedicació a la literatura Nomenat aquests anys cronista oficial del seu poble, exercí un mestratge reconegut, per bé que informal, sobre els escriptors mallorquins de la Generació dels 50, especialment dels seus conterranis Blai Bonet , Antònia Vicens  i Antoni Vidal i Ferrando Fou un capdavanter de l’ensenyament del català a Mallorca durant el franquisme i organitzà a casa seva trobades d’escriptors mallorquins i dels Països Catalans Escriví la novella Memòries d’una estàtua 1953 i el recull de contes La vida en…

Llicenciat en dret per la Universitat de València, es doctorà a la de Bolonya, on rebé el mestratge de Luigi Einaudi Milità a la Dreta Regional Valenciana i a FET y de las JONS Aviat s’interessà per l’escola d’economia escandinava Wicksell, Lindahl, Ohlin i pel keynesianisme Teoría general del multiplicador , 1944 Dedicat a la docència, fou professor i catedràtic 1942 de la Universitat de València d’economia política i finances públiques i promotor de la facultat de ciències econòmiques, socials i polítiques de Madrid 1944, de la qual fou nomenat catedràtic de teoria econòmica…

Vida i obra Estudià filosofia i teologia al Seminari Conciliar de Sant Pere, a Mallorca 1915-25, es doctorà en filosofia 1927 i teologia 1928 a Roma, on fou ordenat de sacerdot el 1928 Ocupà càrrecs eclesiàstics en diverses parròquies de Palma i Pollença, fins que fou nomenat rector del Seminari Conciliar de Sant Pere 1949-54, provisor del Tribunal Eclesiàstic, i, finalment, degà de la seu de Palma 1961-86 Des del 1980 destinà importants esforços a impulsar la canonització del poeta i eclesiàstic mallorquí, Miquel Costa i Llobera , al qual dedicà gran part de la seva obra…

Començà a escriure en “El Felanigense” Traslladat a Barcelona des de Palma, on havia estudiat el batxillerat, hi estudià dret tot escrivint a “La Vanguardia” 1889-95 i al “Diario de Barcelona” 1895-1905, mentre enviava cròniques a “La Almudaina” que feren un gran impacte a les Illes Collaborà, també, en múltiples publicacions “La Veu de Catalunya”, “The Daily Mail”, “Economia i Finances”, “Revue Économique Internationale”, etc Els seus principals articles han estat recollits en l’obra El optimismo que debemos tener 1924, i en el fullet La indústria de los forasteros 1903, amb pròleg de Joan…

Era marquès de Gouvion-Saint-Cyr Lluità com a voluntari en les guerres de la Revolució Francesa i, al servei de Napoleó, a Itàlia Fou ambaixador francès a Madrid 1801 i lluità a Prússia 1806-07 El 1808 fou nomenat general en cap del setè exèrcit napoleònic a Catalunya, on anà a apuntalar la vacillant ocupació francesa En arribar, derrotà els generals Vives i Reding a la batalla de Llinars-Cardedeu desembre del 1808 i trencà el setge a què estaven sotmesos els ocupants francesos de Barcelona Intentà aleshores, sense èxit, apoderar-se de Tarragona, si bé assolí victòries a Igualada…

Mobilitzat a 17 anys i inscrit al partit nazi, després de la Segona Guerra Mundial cursà dret, i el 1949 es graduà Després d’un període de pràctiques als tribunals de Halle, el 1952 s’establí a la República Federal d’Alemanya, on aviat inicià la trajectòria política com a diputat liberal 1954 Fou vicepresident 1968-74 i president 1974-85 del Freie Demokratische Partei  FDP, liberal, i en el govern socialista-liberal encapçalat per Willy Brandt  fou ministre federal de l’Interior 1969-74, càrrec des del qual hagué d'enfrontar-se al segrest del grup terrorista palestí Setembre Negre que acabà…

Féu els seus estudis eclesíastics al seminari de Barcelona Exercí com a vicari a les parròquies de Sant Josep de Gràcia, de Sant Miquel del Port i de la Mare de Déu del Carme El 1871 es traslladà a Madrid, on, el 1873, es doctorà en dret, el 1874 en filosofia i lletres, i també estudià la carrera de bibliotecari Destinat a Amèrica, el 1881 arribà a Cuba i s’establí a Santiago Hi fou provisor i vicari general de l’arquebisbat, vicerector i catedràtic del seminari Retornà a Espanya per motius de salut i residí a Maó, on fou nomenat catedràtic de lògica i ètica a l’Institut de Maó…

Estudià a Madrid, on es doctorà en filosofia i en dret El 1914 fou nomenat professor auxiliar de filosofia a la Universitat de Múrcia, el 1916 guanyà la càtedra de lògica d’aquella universitat i el 1923 obtingué la de psicologia de Barcelona A partir d’aleshores desenvolupà una gran tasca com a professor de filosofia i de psicologia mèdica, tant a la universitat com en diverses institucions, així com també sobre temes de pedagogia i de lògica Publicà un gran nombre de llibres i d’articles i fou collaborador assidu del Diario de Barcelona Fou membre de la Reial Acadèmia de Bones…

Obtingué el títol de doctor metge cirurgià el 1823 a la Universitat de Granada Catedràtic de la Universitat de Cervera, passà a la Universitat de Barcelona, on ocupà la càtedra de patologia general i d’anatomia patològica Hi fou també degà de la Facultat de Medicina des del 1853 i també fou vicerector de la Universitat Literària de Barcelona des del 1862, càrrecs que mantingué fins a la jubilació 1880 Professor ajudant al Reial Collegi de Cirurgia de Barcelona, institució que li conferí el grau de doctor d’ambdues facultats 1829 El 1832 fou designat per la Reial Acadèmia de Medicina i…

La seva trajectòria professional s’inicià com a beneficiat de l’església de Santiago de la seva població natal, on estigué actiu com a mestre de capella el 1576 L’any 1581 fou nomenat per a aquest càrrec a la Capilla Real de Granada succeint Rodrigo de Ceballos Després de veure’s obligat a abandonar Granada marxà a València, on el 1596 es feu càrrec del magisteri de la capella catedralícia que deixà vacant Joan Genís Peres Poc temps després, l’any 1600, ocupà el càrrec de mestre de capella de la catedral de Sevilla en substitució de Francisco Guerrero Si bé la seva producció…