Resultats de la cerca
Es mostren 11118 resultats
Dell'origine, progressi e stato attuale d'ogni letteratura
Literatura catalana
Obra de Joan Andrés i Morell, publicada per primera vegada a Parma (1782-99, 7 vol.), és una història de la literatura europea, entesa com a cultura escrita, realització magna dins dels patrons enciclopèdics il·lustrats, amb una visió evolucionista de la història. Constitueix el primer intent de síntesi historicocrítica de la cultura occidental tot seguint els principis de sistematicitat, universalisme i comparatisme.
Desenvolupament enciclopèdic Divideix la matèria en dues grans branques belles lletres i ciències naturals i eclesiàstiques, cadascuna subdividida en diverses àrees concretes, que hi són analitzades diacrònicament Des d’un punt de vista historicoliterari, les principals consideracions d’Andrés són que la civilització grecollatina és el fonament de tota la cultura occidental, la continuïtat de la qual assoleix el punt àlgid al s XVI, per bé que en l’evolució històrica de la cultura europea hi ha hagut dues “restauracions”, la de l’edat mitjana, pel contacte amb la civilització hispanoàrab en…
Comença el pla d’eixample de Girona d’E. Campllonch
Comença el pla d’eixample de Girona d’E Campllonch
Pere Tomic acaba Històries e conquestes dels reis d’Aragó
Pere Tomic acaba la redacció d’Històries e conquestes dels reis d’Aragó
Celebració del 40è aniversari de la Marxa de la Llibertat
A Ulldecona Montsià té lloc un acte en record de la primera etapa de la Marxa de la Llibertat de l’any 1976 És una de les moltes celebracions amb què a l’estiu del 2016 es commemoren els quaranta anys d’aquesta iniciativa política unitària que consistí en la marxa de cinc columnes de persones arreu del Principat --amb ramificacions al País Valencià i la Catalunya del Nord-- que difonien, mitjançant concentracions, mítings, col loquis, etc, i malgrat la repressió policial, les rei- vindicacions del catalanisme en acabar-se el franquisme
Sant Julian e Santa Basilissa de lo castèl d’Atsat
Aquesta església fou la capella de la fortalesa d’Atsat, documentada l’any 1306 És situada a la part baixa de l’antic recinte del castell i avui dia encara es manté dreta Segons alguns autors, podria haver estat la primitiva parròquia de l’indret
Commemoració del 10è aniversari de la caiguda del Mur de Berlín
Berlín recorda amb diversos actes oficials i un multitudinari concert a la porta de Brandenburg el 10è aniversari de la caiguda del mur que va dividir la ciutat durant gairebé 30 anys Als actes assisteixen els expresidents dels Estats Units, George Bush, i de la Unió Soviètica, Mikhaïl Gorbatxov, i l’excanceller Helmut Kohl A l’Ajuntament de la capital alemanya, Bush és nomenat Ciutadà d’Honor de Berlín Els actes queden enterbolits per la decisió del Tribunal Suprem alemany de ratificar la condemna de sis anys i mig de presó contra Egon Krenz, el darrer màxim dirigent de l’RDA, per la mort de…
Revista Crítica de Historia y Literatura Españolas, Portuguesas e Hispano-americanas
Historiografia catalana
Publicació de periodicitat mensual fundada a Madrid, l’any 1895, pel positivista valencià Rafel Altamira i Crevea (Alacant 1866 – Mèxic 1951); desaparegué el 1902.
Semblantment a la Revista Histórica Latina i a altres revistes publicades seguint els corrents llatinistes nascuts de la desfeta francesa del 1871, circumscrivia el seu objecte d’estudi a la Península i a Amèrica malgrat tot, el nombre de collaboradors originaris d’Alemanya fou força significatiu en el primer període 1895-98 El 1898, la direcció passà a ser compartida entre Altamira i Antoni Elias i de Molins En aquesta segona etapa el pes pres per les aportacions catalanes, tant pel que fa als autors com per la temàtica dels articles, fou determinant D’altra banda, i també a imatge de la…
James E. Lovelock i Lynn Margulis: és Gaia un ésser viu?
James E Lovelock, a més d’un científic, és un argumentador hàbil En aquest passatge defensa que Gaia és un ésser viu comparant-la amb un tronc d’arbre viu, encara que constituït en un 90% de matèria morta Però no es tracta pas de cap argument decisiu L’argument essencial de Lovelock no admès pels seus detractors és que l’ambient planetari que és avui la base de la vida n’és també un producte No serien les condicions planetàries especials de la Terra les que haurien permès el desenvolupament de la vida sinó que precisament la vida hauria determinat el desenvolupament i el manteniment de les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina