Resultats de la cerca
Es mostren 4006 resultats
Ferenc Fricsay
Música
Director d’orquestra hongarès naturalitzat austríac.
Estudià amb el seu pare, director d’una banda militar, fins que a sis anys ingressà a l’Acadèmia Ferenc Liszt de la seva ciutat natal, on rebé classes de B Bartók i Z Kodály Debutà en una banda militar i el 1934 ho feu amb l’Orquestra Simfònica de Szeged, en la qual romangué fins el 1944 Un any després fou nomenat director de l’Òpera de Budapest, i el 1947 es presentà al Festival de Salzburg dirigint l’estrena de La mort de Danton , de G von Einem, en substitució d’O Klemperer Entre el 1948 i el 1954 dirigí l’Orquestra de la Radiodifusió de la Ràdio de Berlín RIAS, mentre dirigia…
Sylvain Cambreling
Música
Director d’orquestra francès.
Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i després ho feu al Conservatori de París, on guanyà el primer premi de l’especialitat de trombó Posteriorment estudià direcció d’orquestra i el 1974 guanyà el primer premi del Concurs per a Directors d’Orquestra de Besançon Un any després entrà com a assistent a l’Òpera de Lió, al costat de Serge Baudo El 1977 dirigí l’Òpera de París i dos anys més tard actuà al capdavant de l’Ensemble Contemporain Del 1981 al 1992 fou director musical del Théâtre de la Monnaie de Brusselles, on el 1984 presentà amb èxit Lucio Silla ,…
Ernst von Schuch
Música
Director austríac.
Inicià la seva formació a Graz i després es traslladà a Viena, on prosseguí els estudis amb O Dessoff El 1867 debutà com a director a Breslau, l’any següent fou corepetidor a Würzburg i en 1870-71 dirigí a Graz i Basilea El 1872 fou contractat com a director de la companyia d’òpera del teatre italià de Dresden, i el 1873 passà al teatre d’Òpera de la cort, del qual el 1882 fou nomenat director artístic, càrrec que exercí fins a la seva mort Schuch convertí l’Òpera de Dresden en un veritable símbol de rigor i qualitat Exigia un gran control tant en l’…
Umberto Giordano
Música
Compositor italià.
Aconseguí anar a estudiar a Nàpols, tot i l’oposició de la seva família Malgrat que quedà sisè en el famós concurs d’òperes organitzat per l’editorial Sonzogno en el qual guanyà la Cavalleria rusticana de P Mascagni, l’editorial patrocinadora d’aquesta competició restà prou impressionada per a encarregar-li una nova òpera Aquesta fou Mala vita 1892, una obra intensament verista Després de compondre Regina Diaz 1894 assolí un èxit permanent amb Andrea Chenier 1896, obra que, malgrat la cruesa del seu argument i els detalls realistes, arriba sovint a un lirisme quasi puccinià…
,
Hermann Prey
Música
Baríton alemany.
Deixeble de JProhaska, GBaum i HCottschalt a Berlín, el 1951 féu el primer recital de lieder , i un any més tard debutà a l’Òpera de Wiesbaden després d’haver guanyat el Concurs de Ràdio Hesse Entre el 1952 i el 1960 fou membre de l’Òpera d’Hamburg i el 1959 debutà als festivals de Salzburg i Bayreuth Reconegut intèrpret de les òperes de Mozart, triomfà igualment en papers rossinians i wagnerians
Hans Knappertsbusch
Música
Director d’orquestra alemany.
Alumne de Steinbach i Lohse a la Hochschule de Colònia 1908-12, debutà a Mülheim 1911 i treballà com a assistent a Bayreuth Fou director als teatres d’òpera d’Elberfeld 1913-18, Leipzig 1918-19 i Dessau 1919-22 abans de substituir Bruno Walter al front de l’òpera de Munic 1922-36 Després de passar per Viena 1937-45 a partir del 1951 fou un dels directors més habituals del Festival de Bayreuth
Amilcare Ponchielli
Música
Compositor italià.
Estudià a Milà i es dedicà a l’òpera, amb obres com I promessi sposi 1856 estrenada a Barcelona el 1875 i Roderigo, re dei goti 1863, avui oblidada La seva obra mestra, La Gioconda 1876, el situa entre l’òpera verdiana i el verisme, moviment del qual pot ésser considerat precursor Deixà també el ballet Clarina 1873 i les òperes I lituani 1874 i I mori di Valenza , inacabada, que fou completada per ACadora
Francesco Feo
Música
Compositor italià.
Estudià a Nàpols El 1713 assolí una gran fama amb l’òpera L’amor tirannico Professà a Nàpols, al conservatori de Sant Onofrio 1723-39 i al dels Poveri di Gesù Cristo 1739-43 Autor de música escènica, com les ‘serenates’ Oreste i Il Polinice , estrenades a Madrid el 1738, l’òpera Arsace 1741, oratoris San Giovanni , 1715, etc Obrí una escola de cant que influí sobre l’estil operístic de l’època
Henry Barraud
Música
Compositor francès.
Deixeble de F Vaubourgoin, P Dukas, G Caussade i L Aubert, fou director a la RTF Autor de l’òpera Numance 1950, de l’òpera còmica La Farce de Maître Pathelin 1938, el ballet L’Astrologue 1948, Le Mystère des Saints Innocents 1947, tres simfonies, etc Publicà Berlioz, La France et la musique occidentale i l’obra didàctica —a partir de les emissions de l’ORTF— Pour comprendre les musiques d’aujourd’hui
Narcís d’Ametller i Cabrera
Música
Militar, escriptor, guitarrista i compositor català.
Intervingué en la revolta contra Espartero l’any 1842 General de l’exèrcit espanyol, fou una personalitat amb una gran cultura literària i musical Compongué una òpera en tres actes, inèdita, titulada El Guerrillero 1863, traduïda a l’italià per Angela Grassi Segons B Saldoni, el 3 de juny de 1863 se celebrà una soirée a Madrid a casa del general, que es dedicà a la interpretació d’algunes parts de l’esmentada òpera
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina