Resultats de la cerca

Devien provenir del Rosselló o de Lleida Apareix com a estirp documentada Guillem Escrivà mort en 1256-59, senyor de Patraix per donació del rei i notari reial 1227-51 Dels seus fills, Guillemó fundà la línia dels senyors de l’escrivania de València, i Arnau Escrivà mort el 1275 fou senyor de Patraix, i sembla identificable amb un jurat de València 1268 i batlle del regne 1270-75 Fou pare d’Andreu Guillem, fundador de la línia dels senyors d’Agres, i de l’hereu Guillem Escrivà , senyor de la baronia de Patraix mort després del 1269, que degué ésser el…

El primer personatge de què hom té notícia és Galí de Santmartí mort abans del 994, magnat del comte Ramon BorrellI de Barcelona, que el nomenà governador de les fronteres del Penedès i vicari del castell de Sant Martí Sarroca, que possiblement havia conquerit als musulmans Repoblà aquella contrada, cosa que continuà el seu fill Guillem I de Santmartí mort el 1010, que morí en l’expedició comtal a Còrdova La seva hereva fou Dispòsia de Santmartí morta abans del 1032, filla seva, primera muller del magnat Mir Geribert , senyor d’Olèrdola, la qual feu hereu llur fill, Guillem…

El 1250 el papa Innocenci IV reconegué per jutge d’Arborea el comte Guillem de Capraia, que ocupà el jutjat del 1253 al 1264 Fou tutor de Nicolau, fill del comte Guillem, almenys des del 1263 fins a la seva mort, el 1274, en què esdevingué jutge efectiu enfront de Guillem, germà menor de Nicolau Les oposicions internes li feren demanar, el 1284, l’aliança de Pere II de Catalunya-Aragó, i s’iniciaren així les intervencions reials catalanes que portaren més endavant a l’ocupació de l’illa

Senyor de Paulhan i Poget Fill de Guillem VI de Montpeller En morir el seu germà Guillem VII de Montpeller 1172 fou nomenat tutor i procurador del seu nebot Guillem VIII El rei Alfons I el nomenà procurador de Provença el 1167, càrrec que tingué fins a la seva mort Acompanyà el rei en missions delicades, com en les dues entrevistes amb el seu rival, el comte Ramon V de Tolosa 1174 i 1176 En morir, el succeí en la procuració de Provença Ramon Berenguer, germà del rei Alfons, amb el títol de comte

Fill gran del duc Guillem II rei Guillem I d’Anglaterra, contra el qual es rebellà en 1077-78 i del 1082 al 1083 Visqué exiliat a Itàlia fins que morí el seu pare i el succeí a Normandia Aleshores el seu germà, Guillem II d’Anglaterra, li envaí el ducat 1091 i es veié obligat a cedir-li els comtats d’Eu i d’Aumale Participà en la primera croada i tingué una destacada intervenció en la presa de Jerusalem i en la victòria d’Ascaló 1099

El 1213 Guillem de Portaran donà la potestat del castell a Guillem d’Erill

És autor del quadre Martiri de sant Guillem Cabrit i sant Guillem Bassa , probablement acabat el 1629

Filla del vescomte Pere I i germana de Gastó V, a qui succeí En morir el seu pare, ella i el seu germà restaren sota la tutoria de Ramon Berenguer IV de Barcelona El 1170 es casà amb Guillem de Montcada, fill del gran senescal Guillem Ramon, del qual tingué Gastó VI de Bearn, Guillem Ramon I i Saurina Restà vídua el 1172 A desgrat de l’oposició dels bearnesos, instaurà al Bearn la dinastia dels Montcada, posada de primer sota la tutoria d’Alfons I de Catalunya-Aragó i sempre més vinculada a la política catalana

Les restes d’aquest castell són a la part alta del poble de Rubinat, que és a la riba esquerra del riu d’Ondara, al vessant sud d’un turó relativament aïllat Els seus orígens s’han de cercar a mitjan segle XI, època en què fou organitzada la repoblació de la rodalia de Cervera La primera notícia directa de Rubinat l’aporta la donació que feren, l’any 1059, els comtes Ramon Berenguer I i la seva esposa Almodis del puig de Vilagrassa, en la qual s’esmenta el termino de Rabinad Els Òdena foren els primers senyors del castell de Rubinat La primera notícia directa del castell és de l’any 1067, en…

Aquest castell era situat al petit poble de Vallverd, a l’extrem nord-est del municipi El castell de Vallverd es devia bastir vers l’any 1073, en què el comte Ramon Berenguer I va cedir a Udalgar Ramon una quadra al lloc anomenat Bufalla, dins el terme del castell de Montclar, per tal que hi bastissin un castell que seria anomenat més endavant de Vallverd L’any 1110 es feu una convinença entre Guillem d’Aguiló i Pere Arnau de Conques sobre el castell de Vallverd, després que Pere Arnau prengués el castell de Vallverd i se’l quedés En la convinença s’establí que Pere Arnau donés la potestat…