Resultats de la cerca

Comprenia l’antiga sotsvegueria de Pallars El primer corregidor designat fou el tinent coronel Ignacio de Araujo el 1736 fou designat corregidor vitalici de capa i espasa Pedro Ibáñez Cuevas

Quan no és l’època del zel octubre o novembre, viu en ramats no jerarquitzats, generalment de sis a quaranta individus del mateix sexe els mascles sovintegen en parts més altes de les muntanyes que les femelles Habiten al centre i al sud de la península Ibèrica serra de Gredos, Sierra Nevada i Serranía de Ronda a més, també han proliferat als ports de Beseit, on el 1985 hi havia uns 1500 individus, després que hom hi establís una reserva de caça Entre el 1995 i el 1999 es reintroduïren a Montserrat uns 25 exemplars de cabra salvatge procedents dels Ports, que el 2017 ja eren més de 250 L’any…

El lloc de Llavorsí és esmentat l’any 1149, en la consagració de l’església del monestir de Gerri, en què el monestir rep de Mir Garreta un mas a Loberciu Aquesta propietat apareix confirmada en la butlla del papa Alexandre III de l’any 1164, però posteriorment degué perdre-la, ja que l’any 1220 Guillem de Bellera restituí al monestir de Gerri un mas a Llavorsí, que ja havia estat donat pel seu avi El lloc de Llavorsí formava part dels dominis dels comtes de Pallars, i al segle XV passà als ducs de Cardona, marquesos de Pallars Pels volts del 1526 regia la rectoria…

Juntament amb els castells d’Orcau, Mur i Llimiana, el castrum de Basturz fou venut pel comte Ramon V de Pallars a Arnau Mir de Tost el 2 de setembre de 1055, i un any després, el 26 d’octubre de 1056, donat propter nupcias a la seva muller, la comtessa Valença En la convinença que al juliol del 1056-57 els comtes pactaren amb Ramon Miró pel castell d’Orcau, apareix la signatura d’un altre dels seus possibles feudataris, Isarn Sala de Basturs En el seu testament sacramental publicat el 1071 Ramon Miró d’Orcau deixà el castell de Basturs al seu fill Pere L’any 1338 Pere III el…

Posseïa béns importants a les viles de Ger i All, i vengué 885 al comte Guifré I el castell de Montgrony El 886 expulsà el prelat legítim d’Urgell Ingobert, i el 887, d’acord amb el comte Sunyer II d’Empúries i el seu germà Delà, consagrà, amb els bisbes Frodoí de Barcelona i Gotmar de Vic, Ermemir com a bisbe de Girona en detriment de Servusdei Tot seguit, a satisfacció del comte Ramon I de Pallars-Ribagorça, segregà del seu bisbat el territori dels comtats d’aquest i hi instaurà Adolf com a bisbe de Pallars Es considerà llavors arquebisbe, reconegut per quatre sufraganis i sostingut pels…

A prop del coll del Cantó, en els límits amb el Pallars, el castell de Vila-rubla apareix només documentat en la donació d’Ermengol VII a Bernat Sanç, el 1159

Val 1/4 de vessana a Girona, 1/4 de jornal al Pallars, 1/4 de quartera a la Garrotxa, 1/4 de mujada al Penedès i al Baix Llobregat, 1/4 de quarterada a Mallorca, 1/4 de fanecada al País Valencià, etc

És una regió agrícola on predomina el bocage , amb conreu de vinya, horta i pomeres, i sobretot la ramaderia bestiar boví i porcí, especialitzada en productes lactis i embotits És l’antic país dels consorani , nom donat als habitants d’una de les ciutats del seu territori que integraven Bernat III de Comenge 1114-44 a favor del seu fill Roger I, iniciador de la branca vescomtal de Coserans El fill d’aquest, Roger II, es casà, la segona vegada amb Guillema, comtessa de Pallars entre el 1210 i el 1216, la qual li vengué el seu comtat 1229 per 15000 morabatins d’or, poc temps abans…

Amb el nom de Mestre de Pedret la historiografia artística clàssica s’ha referit tradicionalment al taller itinerant procedent de la regió italiana de la Llombardia que, arribat als comtats catalans, hauria treballat en una geografia que comprèn des del Prepirineu oriental fins al departament francès de l’Arieja, convertint-se d’aquesta manera en un dels obradors més importants de la Catalunya altmedieval Actiu entre les acaballes del segle XI i els inicis del XII, el Taller o Cercle de Pedret –segons la nomenclatura actual— representa la tendència italiana de la pintura romànica catalana,…

Situació i presentació El municipi d’Alins, de 183,19 km 2 , es troba al sector NE de la comarca L’actual municipi és formà el 1927, que s’uniren al terme d’Alins els d’Ainet de Besan, Àreu, Norís i Tor El terme limita al NE amb França i a l’E amb Andorra, al SE termeneja amb el municipi d’Anserall Alt Urgell, al S amb Farrera, al SW amb Tírvia i a l’W amb les terres de llevant dels municipis de Vall de Cardós, Esterri de Cardós i Lladorre L’eix natural del municipi és la Noguera de Vallferrera El terme comprèn tota la vall d’aquest riu, força muntanyosa Separen la vall Ferrera de la vall de…