Resultats de la cerca

Autor de la portalada de l’església parroquial de Llíria 1627-72 i del frontal de l’altar major de la seu de València 1684 Amb Vicent Abril acabà l’església principal de Benigànim ~1637

Exercí a l’Hospital de la Santa Creu, de Barcelona El 1747 publicà De dysenteria castrensi i, juntament amb el seu collega Carles Vicent Rossell, escriví una Synopsis formularum medicarum , que fou reeditada el 1749

Competí pels clubs de Mataró i Sant Vicent dels Horts com a amateur Formà part de la selecció catalana i el 1968 es proclamà campió de Catalunya i subcampió d’Espanya del pes super-wèlter

Milità al partit republicà de Vicent Blasco i Ibáñez i era membre de la Diputació de València en ésser implantada la Dictadura 1923 Fou diputat per València a les corts del 1931 i del 1933

S’extingeix l’Acadèmia barcelonina dels Desconfiats Abans, els acadèmics Manuel de Vega i Joaquim Vives editen les obres siscentistes de Francesc Vicent Garcia, el rector de Vallfogona, en un volum intitulat L’Harmonia del Parnàs

Origen i història L’orde sorgí com a rèplica catòlica al predomini del catarisme albigès, però amb una finalitat clara de predicació universal Aprovat per Folquet, bisbe de Tolosa, el 1215 i confirmat el 1216 per Honori III, inicialment es presentà com una comunitat de canonges regulars dedicats a la predicació diocesana, però evolucionà amb rapidesa i es constituí en orde clerical, amb unitat de legislació i de govern i amb l’objectiu de la predicació itinerant unit al testimoniatge d’una vida regular i de pobresa voluntària orde mendicant Les Constitutiones atenyeren la redacció definitiva…

Fundat per Vicent Blasco i Ibáñez, fou un mitjà eficaç de propaganda republicana de les successives organitzacions polítiques blasquistes Es distingí sobretot per les seves campanyes antireligioses, antiregionalistes, contra la redempció econòmica del servei militar durant la guerra de Cuba, a favor dels aliats en la Primera Guerra Mundial, etc i per les seves polèmiques tant amb la premsa monàrquica com amb la republicana menys radical El Mercantil Valenciano o dissident En foren redactors i collaboradors assidus Ferran Llorca, Venanci Serrano i Clavero, Josep Vinaixa, Juli Cola, Juli…

Vida i obra Prengué l’hàbit dominicà el 1710 al convent de predicadors de València Acabats els estudis, fou destinat al convent d’Alacant com a professor de filosofia, però aviat fou traslladat al convent valencià, on es dedicà a l’arxiu, en el qual treballà fins a la seva mort El 1730 fou nomenat historiador de l’orde a la província de València i el 1765 fou ampliat a l’àmbit de la província d’Aragó Historiador crític, que basa la seva tasca en la prova documental, escriví diversos volums sobre la història d’alguns convents de l’orde, en especial sobre el de la ciutat de València i els seus…

Fou prior del convent de Jaca i superior del d’Alcanyís És autor d’obres d’història eclesiàstica, entre les quals les vides de santa Eulàlia, sant Vicent Ferrer, sant Ignasi de Loiola i sant Ramon de Penyafort, inèdites

Josep Aguirre i Matiol , que en fou propietari, la convertí en un lloc de reunió dels escriptors de la Renaixença al País Valencià entre d’altres, hi feu estades Vicent Wenceslau Querol, que hi morí Fou anomenada la Caseta Blanca