Resultats de la cerca
Es mostren 2302 resultats
Pere Garcia
Cristianisme
Teòleg i eclesiàstic.
Es graduà a París en arts i en teologia Familiar del cardenal Roderic de Borja, fou nomenat 1484 bisbe d’Ales Sardenya i de Barcelona 1490 i mestre de capella i bibliotecari del Vaticà 1492 per Alexandre VI Llegà a la catedral de Barcelona una bona part de la seva biblioteca particular 1502 i intentà la reforma eclesiàstica de la diòcesi Innocenci VIII li confià 1487 la refutació oficial de les tesis neoplatòniques de Pico della Mirandola, declarades suspectes d’heretgia per una comissió pontifícia en la qual Garcia havia tingut una actuació destacada Determinationes magistrales…
Antoni Joglar i Font
Literatura catalana
Escriptor i científic.
Doctor en drets, fou advocat de l’Audiència de Barcelona El 1776 ingressà en la Conferència Fisicomatemàtica Experimental, on tingué una actuació molt destacada hi llegí com a mínim set monografies sobre l’electricitat i el parallamps Arxiver de la Junta de Comerç, realitzà una important tasca de còpia de documents per a les Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona d’Antoni de Capmany També el 1776 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres, on intervingué amb composicions poètiques catalanes i castellanes una a la mort de Carles III, una altra…
,
Ahmed Ben Bella
Política
Polític algerià.
Membre de l’exèrcit francès, durant la Segona Guerra Mundial participà en la campanya d’Itàlia 1943 Tornà a Algèria 1945, i milità en organitzacions nacionalistes Acusat de participar en l’atac a la delegació de correus d’Orà 1949, fou detingut 1950 i condemnat a vuit anys de presó El 1952 aconseguí d’evadir-se i arribà al Caire 1953, on organitzà l’aparell exterior del Front de Libération Nationale FLN, creat el 1954 Empresonat per les autoritats franceses 1956-62, posteriorment fou cap de govern 1962, president de la República Algeriana 1963 i secretari general de l’FLN 1964, instaurà un…
Maximilià Thous i Llorenç
Història
Literatura
Escriptor i polític.
Fill de Maximilià Thous i Orts Estudià magisteri i fou membre de l’Agrupació Nacionalista Escolar 1919 Formà part del grup de la revista Taula de Lletres Valencianes 1927-30, centre de la renovació literària que es produí al País Valencià durant aquests anys Com a tal, promogué i participà en les Taules de Poesia que la revista organitzava exposicions itinerants de manuscrits poètics i collaborà en la introducció i difusió de l’avantguarda amb poemes dispersos com Jazz-band A més, collaborà a Avant i a altres periòdics Dirigent del Centre d’Actuació Valencianista 1934, fou…
,
Servei d’Investigació Arqueològica Municipal de l’Ajuntament de València (SIAM)
Historiografia catalana
Departament municipal d’arqueologia encarregat de la gestió, realització i supervisió de les intervencions arqueològiques a la ciutat de València.
Fou creat l’any 1948 i actualment el seu àmbit d’acció és el terme municipal de València, si bé en el passat tingué competències sobre tots els municipis de l’àrea metropolitana Sorgí arran del descobriment, el 1945, de la necròpoli romana de la Boatella, d’esquena al mercat central de València Davant la tímida resposta que manifestà la Comisaría Provincial de Excavaciones Arqueológicas per la troballa i el perill de destrucció imminent de les restes, l’Ajuntament prengué la iniciativa de realitzar l’excavació arqueològica i encarregà la direcció dels treballs a José Llorca, aleshores…
decret
Dret romà
Manament que feia un magistrat que disposava d’imperium preceptuant la realització d’una determinada actuació o autoritzant la realització d’un negoci jurídic.
Joaquim Salarich i Verdaguer

Joaquim Salarich i Verdaguer
© Fototeca.cat
Historiografia
Literatura
Metge, historiador i escriptor.
Vida i obra Estudià al Seminari de Vic, es llicencià en medicina a Barcelona 1845 i, després d’exercir breument al poble de Sant Boi de Lluçanès, s’establí i exercí a Vic 1848-80, d’on fou cronista Els últims anys de la seva vida visqué a Caldes d’Estrac Lligat amb empenta a institucions culturals de Vic, formà part de l’Esbart de Vic i tingué una actuació destacada en les organitzacions excursionistes de l’època Manifestà una molt variada actuació amb publicacions esparses però molt notables Figurà entre els membres fundadors del Cercle Literari de Vic juntament amb…
, ,
televisió digital terrestre
Electrònica i informàtica
Comunicació
Sistema de difusió del senyal de televisió que utilitza la tecnologia digital per a la transmissió de la imatge i el so a través de les ones terrestres.
S'hi utilitzen els mateixos centres emissors i les mateixes antenes que la televisió terrestre convencional L’emissió arriba als aparells de televisor a través d’un descodificador digital o bé a un televisor amb receptor digital incorporat La TDT permet un major nombre de canals gràcies al millor aprofitament de l’ample de banda, una recepció de millor qualitat del senyal i la possibilitat d’accedir a serveis digitals addicionals i serveis interactius El 1998, Televisió de Catalunya inicià les primeres proves i, des del 2002, emet regularment programes amb sistema TDT El 2003, la Generalitat…
contingut
Educació
Matèria d’aprenentatge fixada pels currículums escolars.
Generalment hom parla de continguts utilitzant la forma plural d’aquest terme per a designar el conjunt d’aprenentatges que hom es proposa ensenyar o aprendre dins d’una determinada àrea o disciplina escolar La programació de continguts i la programació d’objectius constitueixen un binomi essencial en la majoria de projectes curriculars Els objectius concreten el grau o nivell d’aprenentatge dels continguts que es pretenen assolir En les estructures d’ensenyament tradicionals, els continguts es refereixen només als fets, als conceptes i als principis conceptuals de cadascuna de les…
Jacques Février
Música
Pianista francès.
Fill del compositor H Février, estudià amb Édouard Risler i Marguerite Long al Conservatori de Música de París entre el 1917 i el 1921 Février s’especialitzà en el repertori francès del segle XX Amic de Francis Poulenc des de la infantesa, junts enregistraren les obres per a piano a quatre mans d’aquest compositor Poulenc li dedicà el seu Concert en re menor per a dos pianos, que estrenaren conjuntament el 1932 El 1937, M Ravel li confià la interpretació del seu Concert per a la mà esquerra , que el 1931 havia estrenat P Wittgenstein, l’actuació del qual, però, no havia satisfet…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina