Resultats de la cerca
Es mostren 750 resultats
clavell d’agost

Clavell d’agost
Vinayaraj (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, oriünda de Mèxic, de 60 a 90 cm d’alçària, de fulles pinnatisectes amb els folíols serrats i flors de color groc o ataronjat i d’olor penetrant, agrupades en capítols globulars el peduncle dels quals és inflat vers la part alta.
Els clavells d’agost són molt decoratius i tenen molta anomenada en jardineria Floreixen del juliol al setembre
quenopodiàcies
Botànica
Família de centrospermes constituïda per plantes herbàcies o rarament arbustives, a vegades suculentes, de fulles habitualment simples i alternes, de flors inconspícues, hermafrodites o unisexuals, hipògines o en ocasions perígines, actinomorfes i monoclamídies, correntment agrupades en inflorescències denses, i de fruits en núcula o en càpsula, envoltats pel periant persistent.
La família és cosmopolita, però amb més representants a les regions àrides, i consta d’unes 1400 espècies, la majoria de les quals són halòfiles o nitròfiles Quenopodiàcies més destacades Arthrocnemum glaucum salicòrnia glauca , sosa dura Atriplex halimus salat blanc Atriplex hortensis armoll Beta vulgaris var cicla bleda , bledera Beta vulgaris var rapa bleda-rave , remolatxa Beta vulgaris var maritima bleda borda , bleda boscana Camphorosma monspeliaca camforada Chenopodium sp blet , quenopodi Chenopodium album blet blanc Chenopodium ambrosioides te bord Chenopodium bonus-…
caoba
Botànica
Tecnologia
Gènere de grans arbres perennifolis, de la família de les meliàcies, de 12 a 15 m d’alt, de fusta dura, de color bru vermellós, amb fulles pinnades, coriàcies i lluents, flors petites, blanquinoses, agrupades en panícules i fruits en càpsula llenyosa, que viuen a les selves plujoses d’Amèrica tropical.
Dues espècies tenen importància comercial S mahogani , la caoba americana , o de Cuba , o antillana , la més apreciada, explotada des d’antic a les Antilles i a Florida, i S macrophylla , que creix des del Yucatán fins a la part nord del Brasil i el Perú Ambdues s’han estès per tota l’Amèrica tropical, Índies Occidentals, etc La fusta de caoba, de fibra corbada, gra homogeni, dura i densa, però fàcil de treballar i susceptible d’un immillorable poliment, gaudeix des d’antic de la màxima estima en ebenisteria
bolenga
Botànica
Planta biennal, de la família de les boraginàcies, d’arrel carnosa, tija híspida, dreta, de 30 a 80 cm, amb les fulles llargament lanceolades i aspres i flors de color de rosa carmí, petites i agrupades en una gran panícula; es fa en llocs secs i pedregosos, vores de camins, etc.
La subespècie italicum , de panícula llarga i cilíndrica, és freqüent a les Illes Balears la subespècie pyrenaicum , d’inflorescència amplament cònica, és difosa per una gran part de la regió mediterrània
pèsol d’olor
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, una mica pubescent, de tiges alades de 50 a 200 cm de llargària; de fulles compostes de dos folíols, terminades en circell i amb estípules mig sagitades; de flors purpúries, grosses, oloroses, agrupades en raïms pauciflors o àdhuc uniflors, i de fruits en llegum.
Endèmica de la Itàlia meridional i de Sicília, és conreada com a ornamental
carlina cardiguera

Carlina cardiguera
Joan Simon (CC BY-SA 2.0)
Botànica
Carlina biennal, de la família de les compostes, de tija curta, fulles pinnatisectes, de segments espinosos, agrupades en roseta i capítols de 7 a 12 cm de diàmetre, voltats de bràctees externes pinnatífides i bràctees internes linears, molt llargues, blanques a l’anvers i violàcies al revers, amb flors purpurines o blanquinoses.
Viu principalment a les pastures de la muntanya alta i mitjana Pirineus, Montseny, etc entre els 1000 i els 2000 m L’arrel, gruixuda i profunda, és emprada en l’elaboració de vins i aperitius El receptacle és comestible, com la carxofa
Sant Julià de Cerdanyola
Sant Julià de Cerdanyola
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà, a la vall de la riera de Cerdanyola, afluent, per la dreta, del Llobregat.
Situació i presentació El municipi de Sant Julià de Cerdanyola fou creat el 28 de juny de 1993, per un decret que n’ordenava la segregació del municipi de Guardiola de Berguedà Recuperà així l’estatus de municipi independent que tenia fins el 1942, quan fou unit al de Brocà —tot i que la unió es realitzà prèviament el 1936— i constituïren el nou municipi de Guardiola de Berga més tard, Guardiola de Berguedà, que prengué el nom del poble del mateix nom pertanyent fins llavors a l’antic terme de Sant Julià de Cerdanyola, el qual comprenia també els pobles de Sant Climent de la Torre de Foix i…
Olius

Restes del recinte fortificat de Castellvell de Solsona i de l’església de Sant Miquel de Castellvell, al terme d’Olius
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Solsonès, a la conca alta del Cardener.
Situació i presentació El municipi envolta gairebé totalment llevat del sector N el municipi de Solsona i limita amb els de Lladurs N, Navès i Clariana E, Riner i Llobera S i Pinell i Castellar W Olius és a la conca alta del Cardener, riu que s’encaixa en gresos i conglomerats oligocènics fins a afaiçonar un canyó Hi aflueixen per la dreta la rasa de Meig i el riu Negre El terme comprèn la urbanització del Pi de Sant Just, cap de municipi, i les caseries d’Olius, Brics i el Castellvell o dit també Castellvell de Solsona També inclou l’enclavament de Miravelles al N del terme de Solsona i una…
Torrent

Cementiri dels Moros o dolmen de Puig Roig, a Torrent (Baix Empordà)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, estès als darrers contraforts nord-orientals de les Gavarres fins a la vall de la riera de Torrent, tributària del Daró per la dreta, a l’W del massís de Begur.
Situació i presentació Limita amb Palau-sator N, Pals NE, Regencós E, Palafrugell S i Vulpellac W A més del cap municipal, el municipi comprèn el poble de Torrentí i la caseria del Pla S'estén pels darrers contraforts nord-orientals de les Gavarres i comprèn també un sector de la plana alluvial, a ponent del massís de Begur La riera de Torrent, que davalla de la serralada i voreja el poble, forma part de la complicada xarxa hidrogràfica que desguassa a la mar a la meitat de migdia de la platja de Pals A ponent del territori municipal hi ha el collet dels Revolts de Torrent, des del qual es…
hominització

Hominització, origen i evolució dels homínids
© Fototeca.cat
Antropologia
Zoologia
Procés evolutiu seguit per un conjunt de formes successives de primats que partint d’un avantpassat comú de l’home i alguns pòngids encara no identificats, arriba fins a l’home actual.
Tracta, per tant, d’una branca evolutiva actualment representada per una única espècie, Homo sapiens , però que en el decurs del temps s’ha diversificat, donant formes que s’extingiren i altres que anaren canviant pels mecanismes biològics de l’evolució Les proves que mostren que l’home s’origina a partir d’un avantpassat comú amb alguns pòngids són irrefutables i provenen de camps tan diferents com l’anatomia comparada, l’embriologia, la paleontologia, la genètica o la bioquímica, integrats en l’antropologia física o biològica Evolució dels homínids fins a l’home actual La semblança…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina