Resultats de la cerca

La geografia Cap de comarca, Balaguer Fisiogràficament hom hi pot distingir quatre sectors el Montsec, el Segre Mitjà, la Noguera estricta i el pla d’Urgell Els vessants meridionals del Montsec d’Ares sector central del Montsec i del Montsec de Rúbies sector llevantí, als Prepirineus, ocupen el nord de la comarca, prolongada al NE per les serres de Comiols i de la Conca Al seu peu, la vall d’Àger i la conca de Meià componen una típica zona ramadera i agrícola de secà, tancada al S per les serres de Montclús i de Sant Mamet Més al S encara, els eixos anticlinals serres de Sant Miquel, Mont-…

Nucli d’indústria tèxtil des del s XIX

És situada a la vora dreta del Chari, al punt de confluència amb el Logone, en una regió de conreus de cotó, blat, mill i blat de moro És el centre administratiu, comercial i de comunicacions de l’estat Indústria de la confecció, desmotatge del cotó per a l’exportació, central elèctrica i producció d’oli vegetal Port fluvial i aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Université du Tchad, fundada el 1971

Un oleoducte, el primer construït al país 1961, uneix aquest jaciment amb la ciutat de Marsā al-Burayqa, al golf de Surt

El 1913 canvià l’antic nom per l’actual

Antic i petit port pesquer, ràpidament desenvolupat en convertir-se en port obert l’any 1897 encara que glaçat a l’hivern és enllaçat amb l’interior per ferrocarril i mitjançant el transport fluvial efectuat pel Taedong Té mercat de peix i marisc La indústria comprèn refineries de coure i d’or, construcció naval, vidre i fabricació d’elèctrodes Té salines i cultius de pomeres a l’àrea agrícola de la rodalia

Islamitzada en temps de Mahoma, formà part dels califats omeia i abbàssida i del regne càrmata segle X, bé que sovint les diverses organitzacions tribals que integraren es mantingueren independents del poder central i tornaren àdhuc al paganisme A mitjan segle XVIII Muḥammad ibn ‘Abd al-Wahhab hi predicà el retorn a l’islam wahhabisme El 1921 ‘Abd al-Azīz III ibn Sa'ūd s’hi proclamà emir Des del 1932 formà part del regne de l'Aràbia Saudita

Neix sota el pla de la Muga 1 186 m d’altitud, a migjorn del Montnegre 1 425 m, al límit entre el Vallespir i l’Alt Empordà, i des dels hostals de la Muga a banda i banda de riu constitueix durant uns 5,5 km el límit fronterer francoespanyol Rep principalment les aigües de la zona axial dels Pirineus roc de Frausa, serra de l’Albera, travessa per profundes valls els sediments subpirinencs, bastant tectonitzats, i surt per Pont de Molins a l’ampla plana de l’Alt Empordà Prop de Boadella, en un engorjat epigènic, ha estat embassat pantà de Boadella Prop de Peralada rep el Llobregat d’Empordà,…

És situada a la conca de Colònia, al NW d’aquesta capital Nus ferroviari, centre d’indústries tèxtils, foneries de ferro i construccions mecàniques Església abacial dels s XI-XIII

Es forma per la unió, prop del molí de Morata Palmerola, al Ripollès, de diversos barrancs que davallen dels rasos de Tubau 1543 m alt, als termes de Sant Jaume de Frontanyà i Viladonja Corre engorjat, als límits del Berguedà, fins a prop de la Quar s’obre a l’altiplà del Lluçanès, que travessa de N a S fins a Santa Maria de Merlès, on s’encaixa fins a uns 200 m de profunditat a l’indret de la seva confluència amb la riera de la Pinya Desguassa al límit dels termes de Puig-reig i Gaià, aigua avall de la colònia Riera De règim pluvionival semblant al de l…