Resultats de la cerca

Les vesícules seminals són dos petits òrgans simètrics, de forma allargada, situats per sobre de la pròstata, entre la bufeta urinària i el recte Són estructures buides, cobertes interiorment per un epiteli glandular constituït per capes de cèllules en què es produeixen substàncies que són abocades a la llum de l’òrgan i constitueixen una secreció espessa i groguenca anomenada líquid seminal Per fora de l’epiteli hi ha una capa de fibres musculars, la contracció de les quals facilita el buidament de les vesícules seminals El conducte de drenatge de cadascuna de les vesícules…

Són de cos allargat i gelatinós, perquè la pell resta separada de la capa muscular per un teixit mucós força desenvolupat Tenen un disc derivat de les aletes ventrals que secundàriament poden perdre, i generalment estan mancats d’escates La línia lateral és reduïda a la part cefàlica del cos a la part postcefàlica hi ha solament 1 o 2 porus ben desenvolupats Són peixos amb 5 o 6 radis branquiostegals i manquen de bufeta natatòria Tant l’aleta dorsal com l’anal són llargues i poden incloure la caudal L’aleta pectoral és de base força àmplia i, a vegades, es troba dividida en un…

Així són destruïdes les formes vegetatives dels gèrmens patògens i dels gèrmens banals amb la qual cosa disminueix el nombre de gèrmens totals i hom impedeix l’acció dels enzims dels aliments, de manera que no siguin essencials les modificacions sensorials i nutritives Com que no són esterilitzats, els aliments pasteuritzats han d’ésser guardats en fred o condicionats de manera adient i sempre durant un temps limitat Hom pasteuritza la cervesa, el vi, els sucs de fruita i, sobretot, la llet i els derivats lactis Amb la llet hom empra diversos procediments, com la pasteurització lenta o baixa…

Estudiada ja al segle XVIII per Bouguer a l’àrea dels Andes i el Perú i al segle XIX per Pratt i Airy indistintament a la zona de l’Himàlaia, per tal d’explicar les anomalies de la gravetat i les desviacions anormals de la plomada observades a les proximitats dels massissos muntanyosos Airy fou el primer que en donà, el 1855, una explicació física teoria isostàtica de les arrels muntanyoses l’escorça terrestre és formada per un conjunt de blocs, de volum desigual quant als corticals però de densitat similar, que floten semblantment als icebergs a la mar en un substrat fluid, bé que més dens…

En l’atletisme les pistes són dues faixes de terreny paralleles i de la mateixa mida, unides per dues corbes simètriques el sòl, horitzontal i anivellat, és de terra batuda, cendra o tartan Les pistes són dividides en 6 carrers o 8 en algunes pistes olímpiques i tenen una llargada aproximada d’entre 200 i 400 m En l’automobilisme, ultra els autòdroms autòdrom, les pistes poden ésser un traçat de carretera habilitat especialment per a curses circuit En el ciclisme, les pistes específiques són anomenades velòdroms velòdrom i per als exercicis eqüestres hom utilitza els hipòdroms hipòdrom En l’…

Hom distingeix la viscositat absoluta, o dinàmica, de la cinemàtica La viscositat dinàmica mesura la força tangencial F que cal fer sobre una capa fluida, que es desplaça sobre una altra, per unitat de superfície S de contacte i de velocitat de desplaçament Hom l’escriu η Y Fl/Sv , l essent el gruix de fluid que forma les dues capes considerades la unitat de mesura en el sistema SI és el poiseuille, i en el sistema CGS, el poise La viscositat dinàmica és funció de la temperatura, però pràcticament independent de la pressió per a gasos líquids La viscositat cinemàtica és la…

L’interfluvi és constituït per dos vessants, separats o no per una superfície plana al fons de la vall Els vessants presenten un aspecte extremament variat, que depèn de l’estructura i la composició litològica del terreny i també, d’una manera especial, del clima i de la vegetació Hom parla de vessants regulars en el cas de pendents llisos on una capa de regolita emmascara les irregularitats de la roca, i de vessants irregulars quan el coster es barrancós, acinglerat, amb alternança de rosts i escarpaments rocallosos i zones de menor declivitat cobertes de regolita, etc Quan l’…

Caracteritzada per l’embrió amb dos cotilèdons, l’arrel axonomorfa originada a partir de la radícula, la tija amb feixos vasculars oberts i disposats en anell i amb una capa de càmbium, el creixement secundari en l’arrel i en la tija, les fulles peciolades i de nervadura pinnada o palmada i les flors típicament pentàmeres o tetràmeres Hom les divideix en dialipètales , amb flors de periant amb dos verticils i de pètals separats, i monoclamídies o apètales , amb flors de periant doble i de pètals soldats Una altra subdivisió és en arquimídies , que comprenen les dialipètales i les…

L’epidermis és recoberta d’una fina capa de tunicina Són pelàgics marins i transparents, característica que permet d’apreciar-ne directament l’anatomia interna Tenen dues grans cavitats faringe i cloaca, que deixen un petit espai per a les vísceres El desenvolupament és complex presenten alternança de generacions els oozoides asexuats, procedents d’un ou i proveïts d’un estoló ventral, augmenten de mida i es fragmenten per estrangulació en progemmes , que, mitjançant cèllules ambulants forocits arriben fins a l’apèndix dorsal, on cada progemma origina de 15 a 20 gemmes Les…

L’interval de temps va dels 670 als 550 milions d’anys El nom Ediacarià substitueix de manera definitiva altres noms provisionals com Neoproterozoic III o Vendià S'inclou en l’era Neoproterozoica Es caracteritzat per la fauna d’Ediacara, formada per metazous sense closca, de la qual han derivat els principals fílums, classes i ordres d’invertebrats coneguts en temps posteriors L’inici del període és marcat per l’aparició d’una nova capa de carbonats diferenciada de les altres químicament i per la textura la datació es féu pel sistema urani-plom a Namíbia i la XinaHom ha descobert…