Resultats de la cerca
Es mostren 1730 resultats
Bauhaus
Arxiu Bauhaus a Berlín
© Fototeca.cat
Escola de disseny fundada per Walter Gropius a Weimar el 1919.
El primer programa de l’escola defensava la supressió de les fronteres entre artistes i artesans i la substitució de la recerca individual pel treball en equip Des del primer moment hi hagué Lyonel Feininger, l’any 1920 hi entraren Paul Klee i Oskar Schlemmer, i el 1922, Vasilij Kandinskij L’orientació pedagògica fou obra de Johannes Itten, que preconitzava la supremacia de mitjans d’expressió sobre el tema, i la necessitat d’aprendre per l’experimentació i la pràctica El 1923 Itten fou substituït per László Moholy-Nagy , el qual hi introduí l’esperit de recerca científica i de connectar amb…
Frederic III de Sicília
Història
Rei de Sicília (1355-77).
Fill de Pere II de Sicília i d’Elisabet de Caríntia Malgrat el seu motiu, sabé defensar el regne tant de les pretensions angevines com de les ambicions dels reis de la corona catalanoaragonesa En morir el seu germà Lluís I 1355, esdevingué rei sota la tutoria de la seva germana Constança i, morta aquesta, de l’altra germana, Eufèmia 1356 El 1356 els angevins ocuparen Palerm i els reis Lluís i Joana I de Nàpols desembarcaren a Messina 1356 Però a la batalla d’Aci Frederic obtingué un triomf i els napolitans hagueren de retirar-se de l’illa 1357 Enfront de les bandositats nobiliàries, el rei,…
Ferran Sunyer i Balaguer
Ferran Sunyer i Balaguer
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Matemàtic.
Afectat de paràlisi des del naixement, que li causà una dependència absoluta, fou pràcticament autodidacte en les matèries científiques Dictava els seus treballs primer a la seva mare i, en morir aquesta 1955, a les seves cosines Inclinat aviat cap a la matemàtica, començà la seva tasca d’investigació amb un treball sobre sumació de sèries que fou publicat a Comptes Rendus , de l’Académie des Sciences de París 1938 Des de llavors treballà en relació amb l’escola de Jacques Hadamard i contribuí al progrés de la teoria de funcions, especialment la teoria clàssica de les funcions…
Cornella negra
Àrea de nidificació de la cornella negra Corvus corone als Països Catalans Maber, original dels autors Espècie d’hàbits fortament sedentaris, que és nidificadora comuna, però localitzada a tota la zona dels Països Catalans Manca del migjorn valencià, de les Balears —on pot aparèixer excepcionalment— i de tota la sanefa de comarques litorals, i es fa escadussera a les cotes més altes dels Pirineus i a les zones menys arbrades de la Depressió de l’Ebre En els últims 15 anys s’ha notat un lleuger augment en el nombre de cornelles, les quals, probablement davallant dels Prepirineus, colonitzen…
Castell de Talamanca
Art romànic
Aquest castell tenia al seu càrrec la defensa d’un terme que no diferiria gaire de l’actual del municipi Creiem que en un principi podria haver format part d’un terme més gran anomenat Néspola que tenia el seu centre en el castell de Rocafort El castell de Talamanca apareix citat per primera vegada el 967 El domini eminent degué dependre dels comtes de Barcelona, encara que no tenim cap acta que ho demostri El domini feudal correspongué als Cardona, si és que no l’havien comprat als comtes de bon principi La possessió dels Cardona només es constata el 1086 al seu testament, Ramon Folc I el…
Sant Jaume o Sant Cugat de Portell (Sant Ramon de Portell)
Art romànic
Situació Edifici totalment transformat, que conserva part dels murs i l’absis d’època romànica ECSA-M Catalán L’església parroquial de Sant Jaume és a la part alta del poble de Portell, al nord-est de Sant Ramon Mapa 34-14 361 Situació 31TCG657226 Cal seguir el mateix itinerari indicat en la monografia anterior JAA Història Sant Cugat fou la primitiva advocació d’aquesta parròquia i així apareix documentada durant l’edat mitjana Portell, indret documentat des de l’any 1035, formà part del bisbat d’Urgell fins al final del segle XVI, moment en què s’incorporà a la nova diòcesi de Solsona El…
Sant Jaume del castell de Vilademany (Aiguaviva)
Art romànic
Situació L'absis de l’antiga capella del castell, que sobresurt del sector llevantí del mas Forroll, bastit sobre les ruïnes de la fortalesa F Tur A 8 km de Girona, per la carretera que porta a Santa Coloma de Farners, surt la carretera que duu a Salitja, d’uns 3 km davant d’aquesta població surt una pista forestal, en direcció est, que porta a l’antic castell de Vilademany, actual mas del Forroll Mapa L38-13333 Situació 31TDG798412 JAA-MLlC Història Tot i que el lloc de Vilademany ja apareix documentat l’1 de març del 948 en una permuta de terres situades al comtat de Girona, a l’extrem de…
Santa Maria de Fares (Sant Ferriol)
Art romànic
L’indret de Fares apareix documentat per primera vegada en el testament del comte Sunifred de Besalú i Cerdanya, l’any 966, quan aquest deixà al seu germà Miró, futur comte de Besalú i bisbe de Girona, “ ipsum meum alodem de Faras vel de Roseto ” Tanmateix, només tres anys després, el 969, queda constatada l’existència de l’església de Santa Maria de Fares mitjançant la venda feta per Gaurí i els seus fills, Franclmir i Oriol, a Miró Bonfill, ja comte de Besalú, d’un “ alodium in comitatu Bisuldunense, et in parrochia Sancte Marie de Faris in locum quem vocatum Roseto ” L’any 975, “ Sanctae…
Sant Joan de Biure (les Piles de Gaià)
Art romànic
El poble de Biure és situat al sud de la riera del mateix nom, als vessants septentrionals de la serra de Montclar La població s’originà a l’edat mitjana al voltant d’una fortalesa, la construcció de la qual fou fruit de l’acció colonitzadora que en aquesta zona de l’actual comarca de la Conca de Barberà portà a terme la nissaga dels Gurb-Queralt La primera menció documental del castell és de l’any 1057, quan foren infeudats a Ramon Arnau els castells de Montclar i de Biure per part de Oliver Bernat, fill de Bernat Sendred de Gurb, i de la seva esposa Agnès La parròquia de Biure és esmentada…
Castell d’Ulldemolins
Art romànic
El lloc d’Ulldemolins sembla que fou poblat des d’època romana, tot i que arqueològicament encara no ha estat suficientment comprovat D’altra banda, hom ha localitzat al coll de Mònecs les restes d’un possible asceteri visigòtic, que mantingué la vida monacal sota el domini sarraí i amb la repoblació hauria estat l’origen dels ascetes de Bonrepòs i Escaladei A l’edat mitjana, uns anys abans que aparegui esmentada en la documentació la població d’Ulldemolins, ja figura en algunes escriptures el riu del mateix nom, com és el cas d’un document de l’any 1157 en el qual figura com a rivus de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina