Resultats de la cerca

De família menestral, s’inicià com a pintor i conreà el paisatge i el dibuix Llicenciat en dret a Barcelona 1859, es formà professionalment amb Nolasc Vives i Cebrià Tot i que deixà la pintura, continuà relacionat amb els ambients artístics i intervingué en la creació de la Sala Parés de Barcelona en un local d’ell mateix Fou secretari de la Junta del Comerç i de la d’Obres del Port, i assessor de l’Ajuntament de Barcelona Degà del Collegi d’Advocats 1891-95, formà part de la comissió redactora de l’apèndix de dret català al Codi Civil espanyol Fou també magistrat honorari de l’audiència…

Estudià a València Sant Carles i després a Barcelona Llotja i a Madrid San Fernando Fou deixeble de Sorolla i, sobretot, de Marcelino de Unzeta Residí un quant temps a Madrid Fou catedràtic de dibuix de l’Institut Balmes de Barcelona i professor de l’Escola Normal Exposà individualment a Barcelona 1912, 1918, 1933 i, pòstumament, 1959 i 1975, al País Basc 1917 i 1918 i a Girona 1932 Féu un anecdotisme del tot vuitcentista i sobresortí en temes militars i de cavalls, paisatges i temes urbans Sobresurten especialment els seus apunts acolorits d’una extraordinària vivacitat Li…

Després d’estudiar a l’escola de Llotja, fou pensionat per la Junta de Comerç de Barcelona l’any 1790 per tal de perfeccionar-se a Madrid amb Salvador Carmona Restà a Madrid i ocupà diversos càrrecs oficials Mostres de la seva eficient collaboració amb els millors dibuixants de l’època són les illustracions per a diferents llibres de Sallusti Crisp, Francisco de Quevedo, Manuel José Quintana, però és més important per la seva interpretació d’obres cabdals de la pintura espanyola i d’altres escoles, amb dibuix segur i tècnica fidel, com els gravats que féu de quadres de Velázquez…

Fou deixeble de dibuix de Ludovico Carracci Començà amb obres de petites dimensions i adquirí una tècnica detallista Fou restaurador d’obres clàssiques a Roma 1625 El 1630 començà a fer escultures de grans dimensions Tomba del Cardenal Mellini Santa Maria del Popolo, Roma, Estàtua d’Innocenci X Palazzo dei Conservatori, Roma, Cacciata d’Attila i Tomba de Lleó XI Sant Pere Fou un clàssic academitzant, bon estudiós del natural, que esculpí fredament i amb gran rigor de detalls com a reacció al barroquisme exaltat i estilitzat de Bernini, de qui rebé, tanmateix, certes influències…

Començà el 1930, a l’estudi que tenia amb Grau i Sala El 1932 féu dibuix al natural al Cercle Artístic Es presentà als Salons de Montjuïc i de Primavera i, individualment, a Madrid per primer cop el 1948 —on fou seleccionat per al Salón de los Once—, a Barcelona, a les Galeries Laietanes 1949, 1953 i 1957 i a la Sala Parés 1981, 1983, 1986, a Bilbao i a Santander, i en exposicions collectives del Carnegie Institute de Pittsburgh i de la Primera i la Tercera Bienal Hispanoamericana Evolucionà des d’un estricte realisme cap a una representació simbolista que oscilla entre la…

Traslladat de petit amb la seva família a Buenos Aires, fou nacionalitzat argentí Estudià per propi impuls pintura i dibuix, però no trigà a lliurar-se de ple al gravat, dins una estètica propera al surrealisme Des del 1929 exposà als salons argentins i a altres països americans, especialment a Mèxic, on residí alguns anys, i als Estats Units La seva obra es troba repartida en museus argentins, Santiago de Xile, Lima, Nova York i Virgínia Obtingué diversos premis i publicà, entre altres obres, Diez grabados 1947, Gravat català al boix 1947, Tècnica del grabado al buril 1948 i el…

Morfologia La serp blanca Elaphe scalaris presenta quan és jove a dalt un dibuix característic, de barres fosques transverses damunt d’un fons clar l’escala a què es refereix el seu nom científic, que és progressivament substituït pel dibuix de l’adult a baix dues línies longitudinals fosques al llarg de tot el cos Oriol Alamany i Javier Andrada El cos d’aquesta serp és robust, però no massa gruixut, i pot arribar fins a uns 150 cm de longitud El seu cap és petit, arrodonit i poc diferenciat del coll, però presenta el musell una mica afilat Posseeix una escata…

Estudià dibuix i pintura i rebé la influència del dibuixant mataroní Manuel Cuyàs i Duran i de Ricard Opisso Havent-se iniciat en l’escultura pel seu compte, amplià estudis a Perusa Itàlia i més tard a Valldemossa Mallorca, amb l’escultor Joan Rebull Decantat definitivament per l’escultura, el 1962 feu la primera exposició individual Impulsà el cicle d’exposicions Volta a Catalunya d’un escultor 1976-83 Destaquen els nombrosos retrats i monuments dedicats a personatges illustres, entre els quals hi ha la sèrie 33 catalans Josep Pla 1976, Josep Vallverdú 1977, Salvador Espriu…

Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 129, el manuscrit, que actualment té 106 folis de 37,5×27 cm, escrits en lletra Carolina, ja molt avançada, incloïa, a més, fins fa poc temps, un petit quadern de 16 folis amb fragments dels Pares de l’Església, que tenia a la darrera pàgina una inscripció que alludia a Ermemir, la qual cosa permetia atribuir-li el patrocini i datar l’elaboració del còdex l’any 1061, sense gaire marge d’error El quadernet que, per una equivocació, era inclòs en el Ms 129 de Vic XLIII del catàleg de Villanueva * , és actualment integrat en el lloc que li correspon, al Ms…

Situació Aquestes tombes es localitzen a uns 50 m de la casa ensorrada de Cal Garrifes, sobre una codina Long 1°40’35” - Lat 41°53’5” Per anar-hi s’agafa l’antic camí que de Cardona anava a Manresa, el qual comença vora el monòlit de la vella Creu de Montserrat, passant per l’Oratori d’en Ribera, el mas Bolsegura i arribant al Pla del Conill al cap d’un quilòmetre Un cop allí cal dirigir-se vers el mas l’Alzina passant primer sota Fontelles del Mas i després, un quilòmetre més, de caminada, per Cal Garrifes Ben aviat, seguint naturalment el camí de carro, es troben a ambdós…