Morfologia
La serp blanca (Elaphe scalaris) presenta quan és jove (a dalt) un dibuix característic, de barres fosques transverses damunt d’un fons clar (l’escala a què es refereix el seu nom científic), que és progressivament substituït pel dibuix de l’adult (a baix): dues línies longitudinals fosques al llarg de tot el cos.
Oriol Alamany i Javier Andrada.
El cos d’aquesta serp és robust, però no massa gruixut, i pot arribar fins a uns 150 cm de longitud. El seu cap és petit, arrodonit i poc diferenciat del coll, però presenta el musell una mica afilat. Posseeix una escata preocular vertical estreta o dues de preoculars petites, dues de postoculars petites, dues de temporals grosses i set supralabials, de les quals la quarta i la cinquena són situades sota l’ull. És particularment característica i determinant d’aquesta espècie l’escata rostral, grossa, prominent i punxeguda a la part posterior, on s’introdueix profundament entre les dues escates internasals. Presenta normalment 27 (pot arribar fins a 29) fileres d’escates dorsals llises a la meitat del tronc, de 200 a 220 escates ventrals i de 48 a 68 parells de subcaudals. L’escata anal és sovint dividida.
La coloració dels joves i adults és ben diferenciada i en ambdós casos molt típica. Els joves tenen coloració dorsal gris clar, bru grisenc o groguenc, amb dues línies longitudinals dorsals incompletes que presenten, de tram en tram, barres transverses en forma de lletra H, en castany fosc o negre, amb característiques taques al cap, fosques i ben definides, i taques o barres irregulars als flancs. Els adults, en canvi, són de color gris groguenc o castany no gaire pujat, quasi uniforme, amb dues bandes longitudinals fosques en posició dorsilateral; de vegades, els queden rastres del dibuix juvenil damunt la cua. Els animals intermedis mostren la desaparició progressiva de les barres transverses que formen l’escala que dona nom específic a la serp i la simultània aparició de les línies longitudinals. El ventre és llis, de tons clars. L’ull és petit, de color castany fosc. Els tons ventrals blanquinosos, groguencs o grisencs es presenten des de la part inferior del cap fins a sota la cua, uniformement.
Biologia i ecologia
De requeriments fortament mediterranis, és present a localitats més aviat seques i assolellades, vessants pedregosos i rocosos orientats a migdia, àrees agrícoles, marges de camps i vinyes, fruiterars, bosquines i zones amb arbres dispersos, com són garrigues i llindars i clarianes de bosquines, a terres baixes o d’altitud moderada.
És un animal d’hàbits diürns, termòfil, actiu a hores de molta calor. Molt viu i àgil, s’enfila de manera excel·lent a arbusts i arbres, on acostuma a assolellar-se, sinó sovint, sí amb certa freqüència. És, però, majorment terrestre. És una espècie agressiva, que bufa de manera espectacular en sentir-se amenaçada i que mossega amb violència quan hom la manipula descurosament.
La serp blanca (Elaphe scalaris) de la fotografia mostra l’atenuació del dibuix juvenil.
Hàbitat/Xavier Moreno.
Els animals joves consumeixen sargantanes i ortòpters grossos, mentre que els adults mengen més especialment ratolins i altres petits rosegadors i també poden capturar ocells, particularment quan són al niu, aprofitant els propis costums grimpadors; també capturen artròpodes diversos. Amb les preses grosses són constrictors. En general, es tracta d’una espècie molt voraç.
La còpula és tardana i té lloc a finals de la primavera; la posta es produeix al juliol i consta, en general, de sis a dotze ous, i arriba, més rarament, fins a 24; aquests ous mesuren 16-21 × 50-60 mm, són blanquinosos i apergaminats i estan dipositats sota pedres, fins que es desclouen al setembre o a principis d’octubre, després de 5-12 setmanes d’incubació, la durada efectiva de la qual depèn de la temperatura. Les cries mesuren entorn dels 20 cm de longitud en sortir de l’ou.
La serp blanca té un període d’hibernació llarg, perquè es tracta d’un animal gros i termòfil, i dura des dels primers freds fins ben entrada la primavera.
Corologia
Àrea de distribució de la serp d’Esculapi (Elaphe longissima, en ratllat blau) i de la serp blanca (E. scalaris, en verd) als Països Catalans.
Maber, original dels autors.
La serp blanca és present pràcticament a tota la península Ibèrica, llevat de la faixa septentrional, de Galícia al País Basc, i també es troba al Sud de França, a la costa mediterrània. Als Països Catalans, és present a les terres baixes i als vessants més càlids i secs de les muntanyes mitjanes de tot el Principat, abunda a Alacant i, probablement, és freqüent a Castelló i a València, d’on no hi ha dades concretes. També es troba a l’illa de Menorca.