Resultats de la cerca

Vida Estudià medicina i dret, carreres que abandonà Es dedicà a escriure i a dirigir teatre al mateix temps que s’interessà pel cinema a través dels cineclubs, la crítica i l’amateurisme AFC, UCA A partir de la dècada del 1960, rodà un seguit de cintes sobre el barri de la Barceloneta, el món dels toros i reportatges de viatges turisticoculturals Debutà amb el documental Muelle del Rebaix 1967, que representà Espanya en el concurs de la UNICA de 1969 i obtingué diversos guardons Després destacà amb els curts documentals La ciudad muerta 1968 i Trapo rojo 1968-69, que aconseguiren alguns…

Vida Formada a l’Escola Catalana d’Art Dramàtic Adrià Gual i amb Pompeu Fabra, actuà per primera vegada a deu anys com a afeccionada en El ferrer de tall , de Frederic Soler Pitarra Debutà professionalment amb Don Juan , en el paper de Doña Inés El 1922 marxà a Madrid com a primera actriu de la companyia de María Guerrero amb El estigma Després d’una gira per Europa i Amèrica i d’haver estat la primera actriu del Teatre Fontalba de Madrid, tornà a Barcelona 1926 per crear la seva pròpia companyia Protagonitzà films muts com La Revoltosa 1924, Florián Rey Pepita Jiménez 1925,…

Vida A cinc anys es traslladà a Barcelona, on desenvolupà la major part de la seva trajectòria Poc després de la fi de la guerra, ingressà a Radio Nacional, on esdevingué un dels locutors més populars El 1945 començà, sota el guiatge de Marta Fàbregas, a compaginar el mitjà radiofònic amb el doblatge, a estudis com ara Orphea Film o Voz de España Director del quadre escènic de RNE a Barcelona, creà l’espai dramàtic "Teatro Invisible", la primera emissió del qual fou En Flandes se ha puesto el sol 1948 d’Eduard Marquina, espai que també serví de plataforma per a futurs actors de…

Fill d’immigrants antillans, a vuit anys anà a viure a Jamaica, i tornà a Nova York el 1939, a Harlem, on visqué en la pobresa Després d’abandonar els estudis secundaris, s’allistà a l’exèrcit i combaté a la Segona Guerra Mundial Posteriorment, estudià art dramàtic a l’escola de Nova York d’Erwin Piscator, i començà a actuar a l’American Negro Theater Com a cantant, rebé el suport de Miles Davis i Charlie Parker, i creà un estil propi, combinació de jazz , pop i folk amb una acusada preferència per les músiques antillanes Amb el disc Calypso 1956, que conté la cançó Banana Boat i…

És anomenat també símbol de fe Es tracta d’una fórmula prolixa i alhora concisa sobre la doctrina trinitària tal com fou expressada per les esglésies primitives i formulada pels concilis de Nicea 325 i Constantinoble 381 Part integrant de la litúrgia baptismal, al segle V entrà a formar part de la celebració eucarística a Orient a Occident aparegué primer en la litúrgia visigòtica concili III de Toledo, 589 i no s’incorporà a la romana fins al segle XI De les sis melodies gregorianes conservades en el gradual on no formen part de l' ordinari de la missa, la segona, la cinquena i la sisena són…

És el més antic dels Països Catalans Té reconeixement de conservatori superior estatal i a les seves classes de cant s’han format molts dels cantants catalans més cèlebres En fou el primer director Marià Obiols El 1848 el Conservatori s’establí al mateix edifici del Gran Teatre del Liceu , bé que el 1854 se separaren jurídicament les entitats del Conservatori i del Teatre, tot i mantenir una estreta relació Conjuntament amb la Diputació de Barcelona, l’any 1913 impulsà  l’Escola d’Art Dramàtic, origen de l’actual Institut del Teatre El 1931, amb l’establiment de la Segona…

Estudià a les universitats de Palerm, Roma i Bonn, on es doctorà Havent tornat a Roma, ensenyà estilística i literatura italiana 1897-1922 i muntà una companyia teatral pròpia Fou premi Nobel l’any 1934 Entre les seves obres són remarcables l’assaig L’umorismo 1908, les novelles L’esclusa 1894, Il fu Mattia Pascal 1904, I vecchi e i giovani 1913, Si gira 1916, reimprès 1925 amb el títol de I quaderni di Serafino Gubbio operatore, Uno, nessuno e centomila 1927 les narracions breus recollides en Novelle per un anno 1922 els drames Pensaci Giacomino 1916, Liolà 1916, Così è, se vi pare 1917, Il…

Estudià art dramàtic a Yale i s’incorporà a l’Actor's Studio de Nova York Debutà com a actor teatral a Broadway el 1953, i l’any següent debutà en el cinema en The Silver Chalice , de V Saville Posteriorment actuà entre d’altres, en els films de R Wise Somebody Up There Likes Me 1956 i Until they sail 1957, Cat on a Hot Tin Roof 1958, R Brooks, The Long, Hot Summer 1958 M Ritt, pel qual fou premiat a Canes, The Young Philadelphians 1958, V Sherman, Exodus 1960, O Preminger, The Hustler 1961, R Rosen, Hud 1963, M Ritt, Harper 1966, M Ritt, Butch Cassidy and Sundance Kid 1969, G R…

Es donà a conèixer amb l’obra teatral Los verdes campos del Edén Premio Nacional de teatre 1963 i premi Ciutat de Barcelona de teatre 1965, a la qual seguiren Los buenos días perdidos 1972, Anillos para una dama 1973, fantasia històrica sobre la dona del Cid Las cítaras colgadas de los árboles 1974  Por qué corres, Ulises 1975, recreació personal del mite de l’Odissea  Petra regalada 1980  La Truhana 1992  Los bellos durmientes 1994  Café cantante 1997  Las manzanas del viernes 2000, i Inés desabrochada 2003, entre d’altres El seu teatre reivindica la funció decisiva del text dramàtic…

Professor de literatura a l’Argentina, el 1951 es traslladà a París on fou traductor de la UNESCO i el 1981 obtingué la nacionalitat francesa La seva obra es caracteritza per la recerca constant d’un llenguatge propi, amb un humor subtil i destructiu Reflecteix la problemàtica de l’home americà alhora que l’extrapola a un pla universal Fou influït per JL Borges, H Quiroga, J Cocteau i A Jarry, entre d’altres autors de la literatura fantàstica, amb els quals comparteix l’ús de l’humor com a eina d’investigació En poesia escriví Presencia 1948, Los reyes 1948, poema dramàtic, i Pameo y Meopas…