Resultats de la cerca
Es mostren 1409 resultats
Santa Maria de Piera
Art romànic
Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Piera, també conegut amb el nom de Fontanet Fou l’església parroquial del terme, condició que manté en l’actualitat El terme de Piera s’esmenta per primera vegada l’any 955 En aquesta data Duran i la seva muller Vènia donaren el monestir de Santa Cecília de Montserrat unes vinyes situades al terme de la Guàrdia que anomenen Piera Apiana L’església s’esmenta per primera vegada l’any 1063, data en la qual els vescomtes de Barcelona, Udalard Bernat, i la seva muller, la comtessa Guisla, permutaren els castells de Piera i…
Gabriel Canyelles
Historiografia catalana
Escrivà.
Vida i obra Notari públic de Barcelona 1399-1448, fou nomenat escrivà del capítol de la catedral 1423-31 També serví el Consell de Cent, primer com a escrivà del racional 1423-35 i després com a escrivà major 1435-44 A causa de la seva edat avançada, al novembre del 1444 tornà a l’escrivania del racional perquè hi havia menys feina que a l’escrivania major i el 1446 deixà el càrrec definitivament Canyelles fou el primer dels escrivans del racional autors del Llibre de les solemnitats de Barcelona – text manuscrit destinat a recollir les pràctiques emprades en ocasió de cerimònies especials i…
Miquel Pujades
Historiografia catalana
Doctor en drets.
Estudià a Barcelona, on fou deixeble de Cosme Damià Hortolà, i a Tolosa de Llenguadoc Advocat i cronista de Figueres, com altres homes de lleis del seu temps, es traslladà a Barcelona, on aconseguí pujar els diversos esglaons de l’escala social fins ingressar en el Consell de Cent el 1575 Segons l’autor anònim del Viatge a l’Infern de Pere Porter, Miquel Pujades es veié implicat en diversos casos de corrupció judicial, fet que el seu fill desmentí amb insistència És autor d’un Tratado de la precedencia de los reyes de Aragón sobre los de Francia 1567, conegut sobretot per les referències d’…
La condesa María
Cinematografia
Pel·lícula del 1942; ficció de 76 min., dirigida per Gonçal Pardo Delgràs.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ CIFESA València REFERENT LITERARI Basat en l’obra teatral homònima 1925 de Juan Ignacio Luca de Tena GUIÓ GDelgràs FOTOGRAFIA Guillermo Goldberger blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Emili Ferrer MUNTATGE Joan Serra MÚSICA José María Ruiz de Azagra SO Jaume Torrents INTERPRETACIÓ Lina Yegros Rosario, Rafael Durán Manolo, Margarita Robles comtessa María, Marta Santaolalla Clotilde, Camino Garrigó Rosalía, José Prada marquès, Leonor Fàbregas Clarita, Pablo Hidalgo Damián, Vicente Vega Luis Fernández del Olmo, Josep Acuaviva treballador del jutjat,…
Josep Joan Pintó i Ruiz
Dret
Advocat i jurista.
Llicenciat 1949 i doctorat 1959 en dret per la Universitat de Barcelona, el 1949 es feu càrrec del despatx Josep Pintó Badals, fundat pel seu pare el 1903 El 1996 es constituí com a Bufet Pintó Ruiz, que el 1999 es fusionà amb Del Valle Abogados en Pintó Ruiz & Del Valle, on exercí Fou degà del Collegi d’Advocats de Barcelona 1978-82 i vicepresident del Consell General de l’Advocacia Espanyola 1978-82 El 1982 fou nomenat president de la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona fins a la fusió amb la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis de Catalunya i Balears 1990 Fou…
Castell de Valerna (Verdú)
Art romànic
El castell de Valerna era situat al sud-oest del terme de Verdú, al límit amb Preixana, Sant Martí de Riucorb, Rocafort i Nalec, on avui dia hi ha una gran partida agrícola que porta l’antic topònim de les Valernes L’indret de Valerna fou conquerit als musulmans cap al 1056, conjuntament amb Verdú, pel comte de Barcelona Ramon Berenguer I aquest, l’any 1072, cedí als esposos Arnau Company i Guisla i a llur fill Oliver, en propi alou, el lloc de Verdú per tal que hi afavorissin el poblament, i pocs anys després, el 1080, l’esmentat matrimoni féu donació a Ponç Duran i la seva…
Antoni Dalmau i Ribalta

Antoni Dalmau i Ribalta
© Fototeca.cat
Història
Política
literatura castellana
Polític i escriptor.
Llicenciat en dret Fou dels fundadors de la secció igualadina de Convergència Socialista de Catalunya 1975 Membre de la comissió executiva del PSC PSC-PSOE 1978-92, fou regidor municipal d’Igualada 1979-83 i 1987-91 i de Barcelona 1983-87 Diputat provincial a la diputació de Barcelona 1979-87, durant el seu mandat com a president 1982-87 es produí la reforma administrativa d’aquesta institució 1982-87, així com la cessió del palau de la Generalitat al govern de Catalunya i la construcció de la nova seu de la diputació Can Serra Fou diputat 1988-99 i vicepresident del Parlament de…
,
Francesc Flos i Calcat
Escriptura i paleografia
Educació
Literatura catalana
Teatre
Excursionisme
Pedagog, cal·lígraf, autor teatral i poeta.
Vida i obra Estudià magisteri a Girona i exercí de mestre al Masnou Fou callígraf de l’Ajuntament de Barcelona del 1887 al 1898, any que fundà el Collegi Sant Jordi , des d’on promogué un catalanisme renovador del món escolar Participà en la fundació de l’Agrupació després Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana 1899 i contribuí a la fundació d’altres noves escoles Participà en el Congrés Internacional de la Llengua Catalana 1906, on exposà un mètode pedagògic per a ensenyar la gramàtica catalana als infants Dirigí el Butlletí del Foment Pedagògic 1917-22 i collaborà en diverses…
, ,
Isòvol

La vil la d’Isòvol, al centre de la Baixa Cerdanya
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Baixa Cerdanya.
Situació i presentació El terme municipal d’Isòvol, d’una extensió de 10,80 km 2 , és situat a la dreta del Segre, al punt on desguassa el Riu Duran, lloc on es forma l’estret d’Isòvol o de Baltarga, flanquejat pel tossal d’Isòvol 1280 m, al N, i el de Baltarga 1166 m, al S Aquest estret separa la Plana de Cerdanya de la Batllia El municipi confronta amb Ger al NE, amb Bellver de Cerdanya per la riba dreta de la Vall Tova i pel mateix curs del Riu Duran quan aquest desemboca al Segre, a la part de ponent a migdia, en la seva major part, el Segre fa de termenal amb Bellver de Cerdanya, Prats i…
Societat Catalana d’Estudis Històrics
Historiografia catalana
Filial de l’Institut d’Estudis Catalans creada el 1946 i dedicada a l’estudi de la història, de l’art i l’arqueologia i de la llengua i la literatura, preferentment de les terres catalanes.
El 1942 es formà una comissió gestora, integrada per Ramon Aramon, Pere Bohigas i Miquel Coll i Alentorn, i s’iniciaren les activitats amb una conferència Durant els anys següents continuaren les activitats amb la intervenció de membres de l’IEC i de joves investigadors fins que el 1946 la Societat fou aprovada per l’IEC i se celebrà l’assemblea constituent R Aramon en fou elegit president i M Coll, secretari general S’organitzà en tres seccions Història, Llengua i Literatura, i Art i Arqueologia, cadascuna amb un vicepresident Ferran Soldevila, Pere Bohigas i Josep de C Serra i Ràfols Hi…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina