Resultats de la cerca

Arnaldo Doria , fill de Martino Doria , capitanejà la flota genovesa 1147 contra els moros d’Espanya El seu fill, l’almirall Simone Doria , assetjà 1189 Sant Joan d’Acre, i fou l’origen de les diferents línies del llinatge els Doria , prínceps de Melfi, els Doria , prínceps d’Angri 1636 i ducs d’Èboli, els Doria di Dolceacqua i els Doria Lamba Oberto Doria desfeu l’armada pisana a la batalla de la Meloria 1284, i el seu fill Corrado Doria expulsà de Gènova el partit güelf 1296 Lamba Doria vencé la flota veneciana a Curzola 1298, la qual cosa posà Gènova al capdamunt de la seva esplendor com a…

Ja el 1330, per intrigues de la seva mare, que el volia convertir en l’hereu del regne, rebé els marquesats de Tortosa i de Camarasa, a més de molts altres béns al Regne de València, en especial a Alacant i Oriola El 1335, poc abans de morir el seu pare 1336, hagué de fugir a Castella amb la seva mare i el seu germà Joan, davant l’oposició que la seva actitud despertava al país Donà el seu ajut al germanastre Jaume en la lluita per la successió, i, a la mort d’aquest 1347, heretà la pretensió a la successió el rei Pere III, que no tenia encara fills mascles, volia nomenar hereva…

Hom dona com a estirp Gonzalo Ovéquez s XI El seu besnet Pedro Suárez passà a Extremadura, on fou cognominat Gallego El rebesnet d’aquest, Pedro Suárez Gallego, senyor de Santa Maria d’Ortigueira, fou pare de Fernando Pérez Gallego, mestre de l’orde d’Alcántara, i aquest, oncle de Pedro Ibáñez Gallego, senyor d’Ortigueira, després conegut com a Pedro Ibáñez Fajardo El fill d’aquest darrer, Juan Pérez Fajardo , passà a Múrcia, on s’establí, el 1369, per sotmetre aquell regne a l’obediència d’Enric II El seu fill Alonso Yáñez Fajardo mort el 1396 fou el primer adelantado major hereditari del…

Es formà el 561, després del repartiment entre els fills de Clotari I, a profit de Khilperic I, i englobava Soissons i París La intensa romanització d’aquest regne i l’ambició dels seus reis l’oposaren sovint a Austràsia, però aviat regnà l’anarquia, i els pipínids, majordoms de palau d’Austràsia, portaren a terme la unitat dels dos regnes 721 abans de proclamar-se rei Pipí el Breu 721

Així, entre els grecs antics, els noms Eàcida, Pèlida, Atrida per mitjà del sufix -ίδηζ designaven els fills d’Eac, de Peleu i d’Atreu Aquest ús és també freqüent en les llengües eslaves Ivanovič, Ivanovna indiquen, respectivament, ‘fill’ i ‘filla d’Ivan’ Per un procés semblant, tots els membres d’una família a vegades són anomenats pel cognom patern així a Roma els Marci descendeixen d’una estirp anomenada Marcius

Fou la gran dels sis fills d’un moliner A l’edat de catorze anys rebé a la cova de Masabiéla 1858 divuit aparicions de la Mare de Déu, que se li manifestà com la Immaculada Concepció Aquestes aparicions donaren origen al santuari de Lorda , centre de pelegrinatges Entrà a les germanes de la caritat de Nevers 1866 Fou canonitzada el 1933 La seva festa se celebra el 16 d’abril

Fill de Sapor III, menà una política intelligent per desfer-se del poder dels mags i parà la persecució contra els cristians, la qual cosa li valgué d’ésser anomenat bazāgar ‘el pecador’ pels mags i d’ésser lloat pels cristians Lluità enèrgicament contra la noblesa, i visqué en pau amb l’imperi Romà Sembla que fou assassinat a Khorāsān, i fou succeït per Bahrām V, un dels seus fills

Per l’etimologia, originàriament es referia als nebots o als fills reconeguts legalment amb aquest nom, però s’estengué també a d’altres membres de la família El nepotisme tingué especialment importància durant els s XV i XVI l’inicià el papa Pau II 1461-71, fou continuat pel seu successor Sixt IV 1471-84 i arribà al grau més elevat amb el papa català Alexandre VI 1492-1503

Un dels quatre fills de Genguis Kan , a la mort del qual n’heretà el Turquestan oriental i occidental fins al llac Balkhaš Malgrat que l’imperi mongol fou repartit entre Txagatai i els seus tres germans, el predomini d’un d’ells, Ögödei i, posteriorment, dels nets de Genguis Kan, Möngke i Khublai Kan , el mantingué unit i en expansió fins a la primera meitat del segle XIV

Tres membres seus s’atribuïren el títol califal 'Alī ibn Ḥammūd i els seus fills Yaḥyà Màlaga 1018 i al-Qāsim Còrdova i Sevilla, 1023, i contribuïren a l’esfondrament omeia Fracassat l’intent de restauració del fals Hišām II i mort Yaḥyà 1035, els hammudites regnaren en dues taifes, la d’Algesires fins el 1058 i la de Màlaga, incorporada al regne de Badīs ibn Habus 1057