Resultats de la cerca

Tracta dels amors entre Armand Duval i la cortesana Marguerite Gautier La intervenció del pare d’Armand provoca la separació dels amants El drama acaba amb llur retrobament i la mort de Marguerite El 1852 Dumas mateix adaptà la novella al teatre Posteriorment, Francesco MPiave, basant-se en l’obra de Dumas, escriví el llibret per a l’òpera de Verdi La Traviata

Especialitzat en papers biogràfics transformava el seu físic segons l’expressió dels caràcters més diversos, interpretà P'otr Pervij ‘Pere el Gran’, 1937-38 de Vladimir Petrov, Aleksandr Nevskij 1938 de SM Eisenstein, Lenin v 1918 godu ‘Lenin el 1918’ de Mikhail Romm, Ivan Groznij ‘Ivan el Terrible’, 1943-45 d’Eisenstein i Don Quijote 1956 de Grigorij Kozincev Publicà un excellent llibre de memòries Zapiski sovetskogo akt'ora ‘Notes d’un actor soviètic’ 1953

Abans del segle XVIII, la paraula simfonia s’emprà per a designar diferents tipus d’obres instrumentals o, en alguns casos, vocals per als usos del terme a la Grècia clàssica, vegeu l’accepció anterior Al segle XVII començà a usar-se sovint germans Gabrieli, H Schütz el terme symphonia sacra per a anomenar un motet concertat, amb veus i instruments Més endavant, la paraula en la seva versió italiana sinfonia o adaptada a altres idiomes passà a designar diversos gèneres de la música estrictament instrumental Progressivament, l’ús del terme s’anà restringint fins acabar designant quasi…

L’Edat Mitjana a Europa El terme, derivat de les expressions llatines medium aevum o media aetas , fou utilitzat per primer cop pels humanistes del Renaixement per a referir-se al període ’fosc’ de la història d’Occident comprès entre el final de la civilització clàssica de l’Antiguitat grega i llatina i el ’renaixement’ de la cultura que ells mateixos protagonitzaven La seva aplicació a la història de la música és relativament recent i fou manllevada de la tradicional periodització de la història general La controvertida fixació d’una primera cronologia…

El còmic pot ser mut o pot anar acompanyat d’aspectes verbals incorporats gairebé sempre per mitjà de bafarades que representen les veus dels protagonistes També hi poden aparèixer un gran nombre d’onomatopeies que participen d’un fort component visual i estan integrades a la resta del dibuix Aquest gènere té els seus precedents llunyans en algunes cultures antigues, com l’egípcia i les mesopotàmiques El seu origen recent, però, va associat a l’evolució de la impremta i a la possibilitat de reproduir dibuixos i illustracions per a un públic ampli Així, cal remuntar-se a les revistes…

Per a determinar-la, hom es basa en la relació dels isòtops de l’oxigen O 1 8 /O 1 6 , continguts dins determinats composts, com els carbonats Aquesta relació depèn de la temperatura de formació Així, hom ha estudiat els anells de creixement carbonatats de belemnits, ostres, globigerines, etc, i ha mesurat les temperatures tot observant que hi havia variacions estacionals de les aigües on vivien

Entre les seves obres cal esmentar Le Perapertusès et ses châteaux 1939, Les tours à signaux des vicomtés de Castellnou et de Fenollède au XIè siècle 1949, Les tours à signaux du Conflent 1951, Le Perapertusès 1962, Le Termenès 1962, Histoire de la “Fidelíssima vila de Perpinyà”, Villefranche, capitale du Conflent, cité du marbre 1966, Architecture militaire occitane 1969, Architecture militaire des Pyrénées catalanes 1975, Architecture de pierre sèche des Pyrénées catalanes 1975, Les tours à signaux Atalaya, Guardia, Farahon 1980 i, en collaboració, Els castells catalans 1966-77, en 6 volums

El seu origen es troba en la campanya militar egípcia de Napoleó, que desvetllà un gran interès a Europa pel llegat dels antics faraons Durant el segle XIX un gran nombre d’exploradors i buscadors de tresors intervingueren a Egipte a la recerca de tombes i relíquies El 1835 es fundà el Service des Antiquités de l’Egypte per a protegir el patrimoni arqueològic de la cobdícia i l’espoli, i es començà a reunir i controlar les troballes Després de diverses vicissituds i pèrdues irreparables, el 1878 s’aconseguí aplegar un fons patrimonial significatiu al palau de Gizeh del governador Isma’il…