Resultats de la cerca
Es mostren 1930 resultats
El que cal saber de l’abscés perifaringi
Patologia humana
L’abscés perifaringi constitueix una acumulació de pus en una cavitat que forma una prominència a la faringe i origina dolor i una deglució dificultosa Cal consultar el metge de seguida que sigui possible al cap d’una setmana d’haver-se iniciat una amigdalitis, quan ja semblava guarida, si sobtadament es presenten altra vegada febre i mal de coll, perquè s’hi podria haver format un abscés perifaringi L’abscés perifaringi sol originar una inflamació dels ganglis limfàtics de la zona, que poden arribar a formar una prominència visible per sota de l’angle de la mandíbula Per bé que…
Daniel Radcliffe
Cinematografia
Actor cinematogràfic i teatral britànic.
Iniciat d’infant en telefilms David Copperfield , 1999 i al cinema The Tailor of Panama , 2001, de John Boorman, fou elegit protagonista de Harry Potter and the Sorcerer’s Stone 2001, de Chris Columbus, la primera de les pellícules de la sèrie de Harry Potter, basades en l’obra homònima de JK Rowling , personatge que interpretà en totes les següents Harry Potter and the Chamber of Secrets 2002, del mateix director Harry Potter and the Prisoner of Azkaban 2004, d’Alfonso Cuarón Harry Potter and the Goblet of Fire 2005, de Mike Newell Harry Potter and the Order of the…
Ramon Pujolboira
Pintura
Escultura
Nom amb què signava el pintor i escultor Ramon Pujol i Boira.
El 1967 ingressà a l’Escola Massana de Barcelona i el 1968 al Cercle Artístic de Sant Lluc Després de fer estades a París, on estudià a l’École Superieure de Dessin et Peinture, el 1970 tornà a Barcelona i començà a treballar en un estudi propi El 1973 pintà murals al fresc al monestir de Sant Cugat del Vallès, en el si de l’Escola Internacional de Pintura Mural Contemporània d’aquesta població El 1976 fixà la residència a Albons El 1975 incorporà el gravat a la seva obra El 1977 realitzà treballs en ceràmica amb torn i murals en gres, i el 1981 feu sèries d’escultures de bronze Membre…
Haití 2011
Estat
El controvertit cicle electoral va marcar el curs polític, iniciat el 28 de novembre de 2010 amb la primera volta de les eleccions presidencials i també les legislatives El tribunal electoral va trigar tres mesos a validar els resultats oficials, que tots els participants havien rebutjat, i el 20 de març es va celebrar la segona volta de les eleccions presidencials El guanyador va ser el popular músic Michel Martelly, que va obtenir el 68% dels vots, i va assumir la presidència el 14 de maig L’acte va tenir una gran significació perquè va ser la primera vegada, des de la…
Guinea 2010
Estat
Alpha Condé, candidat de l’Agrupació del Poble de Guinea APG, va ser elegit president en obtenir el 52,5% dels vots en la segona volta, celebrada el 7 de novembre L’exprimer ministre Cellou Dalein Diallo, de la Unió de Forces Democràtiques de Guinea, va ser el gran derrotat, amb el 47,5% dels vots En la primera volta, el 27 de juny, Diallo hi havia obtingut el 43%, una còmoda victòria enfront de Condé, que tan sols va aconseguir el 18% En ser divulgats els resultats, Condé, un històric opositor, en un to conciliador va proposar la formació d’un Govern d’unitat, que hauria de reactivar una…
Novecento
Art
Corrent artístic italià, fundat a Milà el 1922 com a conseqüència d’un nou tombant de l’art aparegut a Itàlia a la fi de la Primera Guerra Mundial i animat des de la revista Valori Plastici, que preconitzava un retorn a la línia autòctona de Giotto o Masaccio.
Malgrat el parallelisme amb el Noucentisme català, iniciat més d’una dècada abans, no es coneix cap influència directa d’aquest corrent sobre l’italià Batejat per Anselmo Bucci 1887-1955, fou acceptat aviat per diversos artistes, com Achille Funi, Ubaldo Oppi, Mario Sironi i l’exfuturista Carlo Carrà La primera exposició del nou grup tingué lloc a Milà, el 1923 Hom hi pot relacionar més o menys pintors com ara Giorgio Morandi, Felice Casorati, Massino Campigli i Filippo De Pisis, que representen una opció no avantguardista de l’art en relació amb la tendència europea que hom ha…
Jean-Louis Trintignant
Cinematografia
Actor i director cinematogràfic francès.
Iniciat en el teatre, es donà a conèixer el 1956 amb la pellícula Et Dieu créa la femme , de Roger Vadim, i més tard amb Les liaisons dangereuses 1960, del mateix director, bé que Il sorpasso 1962, de Dino Risi, representà la consolidació de la seva fama internacional El 1968 fou premiat a Berlín per L’homme qui ment , d’Alain Robbe-Grillet, i l’any següent ho fou a Canes per Z , de Costa-Gavras Altres films seus són Un homme et une femme 1966, de Claude Lelouch Il grande silenzio 1968, de Sergio Corbucci Ma nuit chez Maud 1969, d’Éric Rohmer Il conformista 1970, de Bernardo…
Paul Alduy

Paul Alduy
© Servei de fotografia Vila de Perpinyà
Política
Polític.
Fill del diplomàtic Pierre Alduy, es llicencià en lletres i en dret a Montpeller i a París El 1942 fou agregat d’ambaixada a Ankara i el 1943 passà a la França lliure Acabada la Segona Guerra Mundial, fou nomenat prefecte 1946 Posteriorment, adherit al Partit Socialista, inicià una carrera política en ser elegit alcalde dels Banys d’Arles i conseller general del cantó de Prats de Molló 1952, càrrecs en què fou succeït per la seva esposa Jacqueline Alduy el 1959 Guanyà aquest any l’alcaldia de Perpinyà i revalidà successivament el mandat fins el 1993, que una crisi en el govern municipal…
Pompeu Crehuet i Pardas

Pompeu Crehuet i Pardas
© Fototeca.cat
Teatre
Dramaturg.
Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona el 1904 Aquell mateix any estrenà i publicà la seva primera obra i la més significativa, La morta , d’influència ibseniana i ambient negre i malaltís Després escriví Claror de posta 1905, peça de vague ressò maeterlinckià i no tan reeixida El 1907 feu una incursió en el teatre líric amb El mestre , musicada per Enric Morera Posteriorment es decantà cap a la moda de l’anomenada “alta comèdia”, en la qual s’havia iniciat el 1905 amb Comèdia d’amor En aquesta línia se situa bona part de la seva extensa producció posterior, amb…
,
la Ciutat Diagonal
Barri
Barri residencial iniciat després del 1950, d’alt nivell urbanístic, al terme municipal d’Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat), al vessant sud-oest del turó de Sant Pere Màrtir.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina