Resultats de la cerca

Professor a Breslau i a Praga, on fundà sengles instituts d’investigació, destacà per les seves investigacions citològiques descobriment del nucli en l’ou dels ocells, aplicació del micròtom, invenció del terme protoplasma 1839, descripció de les cèllules de Purkinje de l’escorça del cerebel, de les fibres de Purkinje o fibres musculars modificades del cor, etc i pels seus treballs de fisiologia, com l’acció del pàncrees en la digestió de les proteïnes i sobretot els estudis sobre la visió partint de les teories de Goethe

Després de la mort de Stalin treballà per la revitalització dels estudis econòmics i defensà la integritat científica Utilitzà el mètode matemàtic en la seva anàlisi econòmica A partir del 1962 participà en el debat sobre problemes de la gestió econòmica socialista i es pronuncià a favor d’una major autonomia per a les empreses És autor de nombroses obres, entre les quals sobresurten L’ús de les matemàtiques en la investigació econòmica 1959 i El valor i els preus en l’economia socialista 1961

Catedràtic del departament de filologia catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona i director del laboratori de fonètica de l’Institut d’Estudis Catalans, s’ha especialitzat en fonèticai dialectologia Autor, entre altres, d' Estudi comparatiu de la fonètica segmental del català i de l’anglès 1984, Temes de lingüística del català 1990, Fonètica descriptiva del català 1991, Fonèticaifonologia 1993 i De la fonètica a la …

Desenvolupament enciclopèdic Consta de 8 números apareguts ininterrompudament excepte el 1969 Els 5 primers estan dedicats, o són homenatge, a José María Lacarra, Ambrosio Huici Miranda, Pío Beltrán Villagrasa, Rafael Benítez Claros i Julián San Valero, respectivament Pel que fa al contingut i les línies d’investigació, destaquen la figura del Cid i el seu poema, diversos aspectes del monacat visigòtic, els ordes militars, els jueus, les vendes de captius, falconeria, els furs, la Unió de València i diversos intellectuals eclesiàstics, entre d’altres Els àmbits geogràfics dels estudis són…

El Centre nasqué parallelament amb l’organització del Primer Colloqui Internacional d’Història Local vg Colloquis Internacionals d’Història Local La sintonia entre Manuel Cerdà, director del Centre, Antoni Furió, organitzador del Colloqui, i altres membres de les universitats de València Joan Alcàzar, Pedro Ruiz i Ferran Garcia-Oliver i Barcelona Agustí Colomines fou decisiva en la seva definició i trajectòria Fou clausurat el 1995, any en què el Partit Popular entrà al govern de la Diputació de València En els seus anys d’existència dugué a terme una notable activitat, que tingué en l’…

Començà a prestar servei comercial l’1 de gener de 1987 a València i Alacant És dividida en dues xarxes Metrovalència i Tram Metropolità d’Alacant Metrovalència comprèn la xarxa de metro i tramvia que cobreix la ciutat i àrea metropolitana de València i zones d’influència El 2016 disposava de 9 línies 3 de metro i 2 de tramvia i sumava 227 km distribuïts en 209 estacions El Tram Metropolità d’Alacant dóna servei a la ciutat d’Alacant, la seva àrea metropolitana i l’eix de la costa fins a Dénia al llarg de 110 km, amb 71 estacions i 5 línies que recorren l’Alacantí, la Marina Baixa i la Marina…

És dedicat a la divulgació, la conservació i la recerca sobre l’ exili , especialment el que tingué lloc en acabar la Guerra Civil Espanyola, però també centra l’atenció en els grans desplaçaments forçosos, la persecució i l’expulsió de persones dels seus llocs d’origen des de la Segona Guerra Mundial ençà, amb atenció a fenòmens actuals com el dels refugiats Manté relacions amb altres entitats de finalitats similars, sobretot amb les institucions franceses i alemanyes més vinculades amb l’exili republicà del 1939, l’ocupació nazi durant la Segona Guerra Mundial, la lluita contra el feixisme…

Estudià a Lund ciències polítiques i s’afilià molt jove al Partit del Treball Collaborà amb el president del govern Tage Fritjof Erlander i presidí l’organització juvenil del partit Fou ministre d’Educació en el primer govern d’Olof Palme i vice-primer ministre i, després de les eleccions de la tardor del 1985, ministre de Medi Ambient Després de l’assassinat de Palme febrer del 1986 fou considerat pel partit el candidat més idoni per substituir-lo tant a la presidència del govern com a la direcció de la socialdemocràcia Seguí a partir d’aleshores les directrius de Palme, particularment pel…

Després d’estudiar medicina a la Universitat de València, realitzà estades postdoctorals en centres de recerca d’Alemanya i de la Gran Bretanya Catedràtic de fisiologia a la Universitat Miguel Hernández, d’Elx Alacant, i director de l’Institut de Bioenginyeria de la mateixa institució, a més de presidir la Societat Espanyola de Diabetis 2000-04 i la Societat Espanyola de Biofísica Des del final del s XX lidera un grup de treball dedicat a l’estudi de la diabetis, a la recerca de noves terapèutiques per a guarir la malaltia L’any 1999 fou el primer científic que aconseguí convertir cèllules…

Estudià dret i periodisme a Barcelona Més endavant, es doctorà en dret i fou professor a la Universitat de Barcelona i a l’Escola de Periodisme del Centre d’Influència Catòlica Dirigí el diari Ausona Vic, el setmanari Crítica Madrid i Revista Europa Barcelona, i posteriorment fou sotsdirector d’ El Correo Catalán , en el qual destacà també com a comentarista polític Des de la direcció de l’Associació de la Premsa redactà una proposta sobre la clàusula de consciència i el secret professional que s’introduí en la Constitució del 1978 L’any 1986 dirigí el programa de debat Diàleg a Televisión…