Resultats de la cerca
Es mostren 2248 resultats
comunitat autònoma
Dret administratiu
Ens territorial, dotat d’autonomia política, en què s’organitzen les regions i nacions de l’Estat espanyol per a l’exercici del dret d’autogovern segons la constitució de 1979 (autonomia).
Relació de comunitats autònomes Andalusia Aragó Astúries Canàries Cantàbria Castella i Lleó Castella-la Manxa Catalunya Ceuta Extremadura Galícia Illes Balears Madrid Melilla Múrcia Navarra el País Basc el País Valencià la Rioja
papa
Cristianisme
Títol amb el qual hom designa el bisbe de Roma i cap de l’Església catòlica, per bé que el mot (‘pare’) era aplicat fins al segle VII a qualsevol bisbe i encara avui el conserva també el patriarca d’Alexandria.
És elegit des del 1059 pels cardenals reunits en conclave Pau VI en regulà les modalitats 1975 Pot ser elegit papa qualsevol catòlic de sexe masculí El darrer papa no cardenal fou Urbà VI 1378-89, i a partir de Climent VII 1523-1534 l’elecció recaigué sempre en un italià, fins al papa Joan Pau II 1978, polonès, al qual succeí l’alemany Benet XVI 2005 Aquest renuncià l’any 2013, i fou succeït per l’argentí Francesc, el primer pontífex llatinoamericà i jesuïta Els Països Catalans han donat dos papes Calixt III i el seu nebot Alexandre VI Acceptada l’elecció i ordenat de bisbe, si no ho era, el…
obodrita
Etnologia
Història
Individu d’una antiga població eslava establerta entre l’Elba inferior i la costa bàltica de Holstein i de Mecklenburg.
Els obodrites crearen un estat monàrquic molt militaritzat en lluita constant amb els saxons Vers el 1170 el duc de Saxònia Enric el Lleó els sotmeté i en feu un poble cristià i germanitzat
teloni
Història del dret
Imposició indirecta d’origen romà que gravava el trànsit i la venda de mercaderies; a la península Ibèrica continuà essent percebut durant la dominació visigòtica, i perdurà en els regnes cristians després de l’ocupació musulmana.
A Castella i a Lleó el teloni arribà a identificar-se amb el portaticum o portazgo a Navarra, a Aragó i als comtats catalans i, en general, a la corona catalanoaragonesa, amb la lleuda
behetría
Història
Durant l’edat mitjana, terra o heretat d’un home, de condició jurídica lliure, que podia escollir senyor.
Fou molt freqüent a Castella i existí també a Portugal i a Lleó S'originà per l’existència d’una petita noblesa rural a la qual el camperol, individualment o en grup, s’encomanava
Gradefes
Municipi
Municipi de la província de Lleó, Castella i Lleó, delimitat per ponent pel riu Esla i a l’est de la capital provincial.
El poblament és disseminat La seva economia es agrícola vinyes i ramadera Hi abunden els ruscs Hi destaca un monestir cistercenc, fundat al s XII
Bernardino López de Carvajal
Cristianisme
Cardenal.
Creat per AlexandreVI, s’enemistà amb Juli II, per la política antifrancesa d’aquest, i aplegà un concili cismàtic a Pisa 1511 per destituir-lo Excomunicat, fou rehabilitat el 1513, després de retractar-se, per Lleó X
Pere Josep Monés i Maury
Economia
Indià i mecenes.
El 1897 el papa Lleó XIII li concedí el títol de marquès vitalici de Casa-Maury Residí els darrers anys de la seva vida a París, on reunia al seu domicili un cenacle d’artistes i d’intellectuals
albarinyo
Enologia
Raïm blanc produït pel cep albarinyo, de maduració primerenca i amb els grans petits i molt saborosos.
És emprat per a produir un vi molt apreciat amb la mateixa denominació Es conrea a Galícia, i també està autoritzat el seu conreu a Cantàbria, Castella i Lleó i Catalunya DO Costers del Segre i DO Catalunya
registre
Arxivística i biblioteconomia
Diplomàtica i altres branques
Compilació manuscrita de documents originals o còpies en el moment de llur expedició.
Antigament, confós sovint amb regest, indicà un recull ordenat de cartes expedides per una entitat o de documents notarials, per justificar l’activitat dels escrivans o notaris Difereix del cartulari, compilació de documents a ús del qui els rep, que té una finalitat històrica o jurídica El seu origen es deu als commentarii romans rotlles de papir on eren transcrites les actes del senat i dels cònsols i, posteriorment, de la cancelleria imperial Conservat l’ús per la cancelleria pontíficia, hom en coneix dels pontificats de Lleó I 440-461, de Gregori I 590-604 i de Gregori VII…