Resultats de la cerca

Amb seu a Badia del Vallès, fou creada a mitjan dècada de 1960, amb Enric Padrós com a primer president A principis de la dècada de 1950 però, Henry Birnbaum ja havia obert el Judo Barcelona i collaborava amb la Federació Catalana de Lluita, que en aquella època regia el judo català El 1986 la federació s’oficialitzà El 1991 organitzà el Campionat del Món de judo a Barcelona Regula l’activitat esportiva del judo, l’aikido, el jujutsu, el kendo, el nihon-taijutsu i el wushu Vetlla per la formació d’àrbitres i tècnics, i organitza seminaris, cursos federatius i internacionals i diverses…

Fou fundada l’any 1969 com a continuació de la delegació catalana de la Reial Federació Hípica Espanyola Els primers presidents foren Jorge Camps i Àngel Clavero Té per objectiu la promoció i la regulació de l’hípica esportiva i inclou les modalitats de doma clàssica, salt d’obstacles, volteig, doma vaquera, raid, bàsquet a cavall, enganxos, TREC tècnica de recorregut eqüestre, alta escola i equitació western Fomenta també el turisme eqüestre, la hipoteràpia i l’equitació adaptada Vetlla per la formació dels esportistes, els àrbitres, els tècnics i els dissenyadors de recorreguts i tutela les…

Net de Francesc Cambó , es llicencià en dret per la Universitat Complutense de Madrid, i féu cursos de postgrau en econòmiques a la Universitat de Columbia Nova York Vicepresident executiu de l’Institut Cambó de Barcelona, editor de la collecció de clàssics de la Fundació Bernat Metge i assessor de Libros de Vanguardia, ha estat vicepresident segon de The Chase Manhattan Bank 1981-1985, conseller delegat del Grupo Anaya 1992-1996 i director regional d’Àsia-Pacífic de l’editorial neerlandesa Wolters Kluwer, a Sydney 1996-2000 L’octubre de 2009 substituí Xavier Bru de Sala a la presidència del…

Es llicencià en filosofia a la universiat de Santiago de Compostella i fou professor de llengua i literatura gallegues en un institut de Vigo En la seva joventut mantingué posicions pròximes al Partido Socialista Galego PSG de XMBeiras, i més tard al PSOE gallec S'inicià com a poeta a la fi dels anys setanta com a integrant del grup Cravo Fondo de la jove poesia gallega, i el 1983 publicà un primer recull, As cidades de nada , al qual seguiren Designium 1984, Pensar na tempestade 1986, Pasa un segredo 1988, Adeus Norte 1991, Luz do mediodía 1995, O cazador de libros 1997, Mínima…

Es llicencià en farmàcia a la Universitat de Nagasaki 1951, on treballà fins el 1955, que passà al laboratori de Yoshimasa Hirata de la Universitat de Nagoya El 1960 es doctorà en química orgànica amb una tesi sobre la luciferina en les meduses del gènere Cypridina , i el 1961 descobrí l’aequorina i la proteïna de la fluorescència verda GFP Green Fluorescent Protein en la medusa Aequorea victoria Continuà les recerques sobre bioluminescència als EUA com a professor a la Universitat de Princeton 1965-82, i com a professor honorari, a la Universitat de Boston i al Laboratori Woods Hole de…

Estudià a l’Escola Eton i es llicencià en dret a la Universitat d’Oxford Abans de dedicar-se a la política, exercí l’advocacia durant deu anys fins que el 1906 fou escollit membre de la Cambra dels Comuns en representació del Partit Conservador, de la qual formà part fins el 1923 Al llarg d’aquests anys ocupà diversos càrrecs ministerials El 1919 participà en la signatura de la Pau de París i collaborà en l’elaboració dels estatuts de la Societat de Nacions de la qual arribà a ser el vicepresident Representà a la Gran Bretanya en la Comissió Internacional de Desarmament celebrada a Ginebra…

Estudià medicina a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1907 Fou professor a la Universitat de Barcelona 1918-23, a la Universitat Autònoma de Barcelona 1933 i a l’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau, i feu milers d’operacions quirúrgiques a pacients d’arreu del món L’any 1947 fundà a Barcelona l’ Institut Barraquer per a l’estudi, la investigació i l’ensenyament de l’oftalmologia, considerat com un dels millors centres de la seva especialitat El més rellevant de la seva obra, recollida també en nombroses publicacions especialitzades, fou la introducció d’un instrument…

Estudià al seminari de Barcelona i, acabada la guerra civil de 1936-39, es llicencià en filosofia i teologia a la Universitat Pontifícia de Comillas Santander Ordenat de prevere 1948, féu estudis de sociologia a la Universitat Catòlica de Lovaina De nou a Barcelona, fou professor de l’Escola d’Assistents Socials, del CIC i de l’Escola Betània Collaborà en la fundació de l' Institut Catòlic d'Estudis Socials de Barcelona 1954 i de l’Escola Patmos 1959, i el 1964 fundà l’Escola de Periodisme de l’Església, que dirigí fins el 1974 Rector de la parròquia de Sant Ildefons de Barcelona d’ençà del…

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona Membre d’Acció Republicana de Catalunya, fou secretari del consell directiu i formà part del comitè revolucionari de Catalunya 1930 El 1931 fou un dels fundadors del Partit Catalanista Republicà, fins que finalment ingressà a l’Esquerra Republicana de Catalunya Fou diputat a corts el 1933 i el 1936, ministre de treball, sanitat i previsió social en el govern de Largo Caballero setembre del 1936 i vicepresident de les corts Presidí també el consell d’administració de l’Editorial Llibertat, d’ERC Durant la Guerra Civil fou cònsol de la…

El 1998 es llicencià en comunicació audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra i el 2002 en direcció escènica i dramatúrgia a l’Institut del Teatre de Barcelona Aquell mateix any fou ajudant de direcció de Lluís Pasqual a Edipo XXI i Mariana Pineda , amb la ballarina Sara Baras En la seva producció dramatúrgica destaquen obres com Carrer Hospital amb Sant Jeroni guanyadora del premi Recull 2000 o Obra vista estrenada a la Sala Beckett el 2005 amb direcció del mateix autor, a més de les traduccions de les obres teatrals Lluny i Una còpia de Caryl Churchill, o Eva Perón de Copi, totes dirigides…