Resultats de la cerca
Es mostren 3320 resultats
Milany

Armes dels Milany
Llinatge de castlans del castell de Milany conegut des dels volts del 1070, amb Ponç de Milany
i els seus fills Ramon
i Bernat de Milany
.
El domini superior del castell de Milany pertanyia a la casa vescomtal de Besalú, cognomenada també inicialment de Milany L’esmentat Ramon de Milany , casat amb Arsenda, fou pare de Guillem de Milany o de Creixell, mort després del 1150 el qual, casat amb Beatriu de Navata, senyora de Creixell, sembla que originà la família dels Creixell i una altra branca dels Milany, que vengué la castlania de Milany al seu nebot —fill de Dalmau de Milany— Pere de Milany El fill d’aquest, Ramon de Milany , cognomenat també de Palou , es casà amb Eldiarda de Tarroja, regent del vescomtat de Bas 1222-31, i…
Castell de Centinyà (Coll de Nargó)
Art romànic
Aquest castell, avui desaparegut, devia ser situat dins l’antic terme de Montanissell, annexat el 1969 al de Coll de Nargó El prat de Cintiniano és esmentat el 988 com a límit de les viles de Cuvilare i de Montanissell però el castell de Centinyà no és documentat fins l’any 1094 en el testament del seu propietari, Guillem de Taús, que va deixar a la seva muller Ermengarda el castell de Cintinna Segons un document conservat a l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell, l’any 1140, el comte Ermengol, la seva muller Elvira i llur fill Ermengol confirmaren la donació feta per Bernat de…
Sant Salvador de la Calçada (Vilafranca del Penedès)
Art romànic
S’esmenta amb seguretat al segle XII Concretament, el 1180 es documenta el mas de Sant Salvador, a l’entorn de Sant Salvador de la Calçada, terme d’Olèrdola, en un establiment fet pel bisbe de Barcelona Bernat de Berga a Guillem Ferragut Aquest fet comportà més tard un llarg judici, com ho demostra el plet que va tenir la muller d’Arnau de Ferragut pel mas i la vinya que hi havia al lloc de Sant Salvador de la Calçada, entre 1207 i 1211 També en el testament de Pere de Vilafranca el 1187 s’esmenta dita església, com també en el testament de Gerarda, muller de Ferrer de Vilafranca, la qual…
Sant Pere de Vallferosa (Llanera de Solsonès)
Art romànic
De l’església de Sant Pere de Vallferosa no hem trobat cap vestigi arquitectònic que en faci possible la localització geogràfica malgrat tot, creiem que s’alçava prop del conjunt format per l’antic castell de Vallferosa Castell de Vallferosa i la que fou església parroquial de Sant Pere, fundada l’any 1698 pels jesuïtes de Betlem, de Barcelona La primera notícia surt l’any 1068 al testament d’Arsenda, muller d’Arnau Mir de Tost, el qual deixà una capa a l’església de Sant Pere de Vallferosa “ Sanctum Petrum de Vallisfraose ” Després surt esmentada en la butlla del Papa Eugeni III, de…
Castell de la Figuerosa (Tàrrega)
Art romànic
El poble de la Figuerosa és emplaçat al vessant sud-oest del turó de Molí de Vent 422 m d’altitud Del seu antic castell, a redós del qual s’originà la vila, tan sols resta el seti on s’alçava, dalt d’un turó que domina la població Les primeres referències de la Figuerosa parlen de la seva conquesta per part del comte Ermengol IV d’Urgell, el qual l’any 1075 donà el lloc i el castell d’ipsa Figerosa , situat al terme de Guissona, a Arnau Traver Poc després, el 1098, el nucli de la Figuerosa és esmentat en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de Guissona A l’inici del segle XII, l…
senyoria d’Estir
Geografia històrica
Territori de la Grècia catalana, al ducat d’Atenes, centrat en la ciutat forta del mateix nom, entre el mont Parnàs i Helicó.
Fou concedit el 1366 a Guillem Frederic d’Aragó Passà seguidament a Ot de Novelles, senyor de Licònia i del castell de l’Estanyol, i al fill d’aquest, Ermengol, que el vengué a Roger de Lloria, vicari general d’Atenes i Neopàtria, venda confirmada per Frederic III de Sicília el 1367 El succeïren els seus fills Joan i Francesca de Lloria, muller de Tomàs Despou
senatconsult vel·leià
Dret català
Dret romà
Senatconsult (vers el 46 dC) degut als cònsols Marc Sul·là i Vel·lei Tutor, pel qual és concedida una excepció a qualsevol demanda o petició judicial que tingui per objectiu l’execució d’una obligació assumida per una dona o per haver donat fiança o acceptat préstecs per compte d’altri.
Més endavant la jurisprudència l’anà estenent a tots els casos d’intercessió de la dona Dins l’ordenament jurídic romà, aquella institució fou completada per l’autèntica de Justinià Si qua mulier , on es declararen nuls tots els actes d’intercessió de la muller a favor del marit, si doncs aquella no en tenia profit Des del segle XIII s’estengué a l’ordenament jurídic català
Maria de Xèrica
Història
Comtessa de Prades i d’Empúries.
Filla de Jaume de Xèrica i de Beatriu de Loria El 1338 fou casada, a València, amb Ramon Berenguer I , fill del rei Jaume II de Catalunya-Aragó, de qui fou la segona muller, el qual aleshores era comte de Prades i després ho esdevingué d’Empúries Fou soterrada al convent de Santa Caterina, de Barcelona, i fou mare del comte Joan I d’Empúries
Maria de Portugal
Història
Marquesa de Tortosa.
Filla del rei Pere I de Portugal i de Constança Manuel i muller de l’infant Ferran d'Aragó , marquès de Tortosa, fill d’Alfons III de Catalunya-Aragó, amb qui es casà, el 1349 A la mort de Ferran 1363, intentà de fugir a Navarra, però fou retinguda un quant temps per Pere III, fins que, alliberada, retornà a Portugal No tingué fills
Lluís de Tàrent
Història
Rei de Nàpols i comte de Provença (1346-62).
Cosí de la reina Joana I, s’hi casà 1346 l’any següent de la mort del seu marit, Andreu d’Hongria, de la qual foren tots dos acusats Combaté contra Lluís I d’Hongria, que havia arribat a Nàpols per venjar el seu germà Després d’obtenir del papa Climent VI una declaració d’innocència, tornà amb la seva muller a Nàpols 1348
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina