Resultats de la cerca
Es mostren 716 resultats
font

Roma. Fontana de Trevi
© Fototeca.cat-Corel
Art
Construcció i obres públiques
Construcció de pedra, de rajola, de ferro, etc., proveïda d’una canal o una aixeta o d’unes quantes per on surt l’aigua.
Dins l’art, la font ha tingut importància com a estructura unificadora i compaginadora de dos elements de diferent origen l’un de natural —l’aigua— i l’altre construït —dipòsit, brocs, receptacles, etc— i com a element urbanístic estructurador A Grècia i a Roma, ja eren corrents les fonts monumentals Pausànies esmentà com a més famosa la de Callírroe, a Atenes, de nou brocs Les fonts gregues, constituïdes generalment per una fornícula, foren substituïdes a Roma per plats que recollien l’aigua que queia d’un cap d’animal, d’un nen que orina o d’una àmfora A l’edat mitjana les fonts públiques…
dansa
Música
Composició musical destinada a ésser ballada.
En les societats primitives i en algunes d’alta cultura, la música de dansa tenia significats màgics i pertanyia al ritu litúrgic A Grècia i a Roma les danses formaven part de les representacions dramàtiques, i durant l’Edat Mitjana foren especialment importants a Occident les danses religioses Algunes danses populars eren executades a les esglésies, i algunes estaven reservades a la clerecia Els únics exemples musicals de danses eclesiàstiques es troben en el Llibre Vermell de Montserrat , on hi ha cants i danses sagrades dels pelegrins amb notació del segle XIV Com a herència del ritu…
Merla roquera
D’entre els túrdids, la merla roquera Monticola saxatilis , a dalt, a l’esquerra, a l’estiu, és impossible de confondre amb altres pel color brunovermellós de l’abdomen i el blau del cap, ultra una taca blanca del mantell, que no és visible a l’exemplar mascle del dibuix, i que es manté en tots els plomatges i en la femella, de color marronós, molt poc vistent Els mascles de la merla blava M solitarius , a sota, a l’esquerra, són de color blau grisós, amb la cua més fosca, i a l’hivern més fosca encara El tord comú Turdus philomelos , a dalt a la dreta es diferencia de la griva T…
Cercavores
Àrea de nidificació del cercavores Prunella collaris als Països Catalans Maber, original dels autors És una espècie regularment distribuïda a l’alta muntanya pirinenca, regió que abandona majorment en arribar les èpoques més fredes llavors davalla a comarques de relleus accidentats en els dominis de la muntanya mitjana i la terra baixa mediterrània, i es pot observar, fins i tot, just al nivell de la mar L’àrea de cria dels cercavores queda ben delimitada, puix que ocupa d’una manera força homogènia els estatges subalpí i alpí en el domini supraforestal, fins a l’inici de la regió de les…
El gripau pintat meridional
Les poblacions de gripau pintat meridional Discoglossus jeanneae del País Valencià mostren un disseny molt variable mentre que alguns exemplars presenten una coloració poc contrastada, altres exhibeixen taques fosques dorsals separades per una línia vertebral més clara Vicent Sancho El gripau pintat meridional Discoglossus jeanneae és un endemisme ibèric que es coneix des de fa relativament poc temps, ja que es va descriure l’any 1986 La seva consideració d’espècie és controvertida, ja que, si bé els estudis genètics basats en el DNA mitocondrial reforcen la diferenciació d’aquesta…
serra de Sant Joan
Serra
Alineació muntanyosa de l’Alt Maestrat, que separa les aigües de les rambles de la Viuda i de les Coves, termenal del municipi d’Albocàsser i de les Coves de Vinromà.
Culmina a 939 m alt, a l’indret on s’alça l’ermita de Sant Joan Nepomucè
riu de les Truites
Nom amb el qual també és coneguda la rambla de Sellumbres, la qual, en el seu curs mitjà, constitueix el límit entre el País Valencià (Vilafranca del Maestrat) i Aragó (Anglesola).
En la demarcació del Regne de València feta per Jaume I, el riu de les Truites figura ja com a límit, però des de la capçalera, per tal com incloïa la vila actualment aragonesa de Mosquerola
l’Ermitana
L’Ermitana, Peníscola
© C.I.C - Moià
Santuari
Santuari (Mare de Déu de l’Ermitana) situat a Peníscola (Baix Maestrat), al costat del castell, on hom venera una imatge antiga, del tipus de marededeu trobada, patrona de la ciutat.
L’actual edifici, decorat amb ceràmiques de l’Alcora, fou bastit sobre un d’anterior, pel governador Sancho Echevarría, en 1708-14
platja del Carregador
Platja
Platja de la costa del Baix Maestrat, dins el municipi d’Alcalà de Xivert, entre el poble d’Alcossebre i la platja de la Romana; és un important centre d’estiueig.
escola de Catí
Música
Grup de músics, originaris de la vila de Catí (Alt Maestrat) i dels pobles del voltant, que al s XVIII actuaven a les catedrals i a les parròquies del País Valencià.
Aquest grup era fruit de l’escola de cant pla de Catí, un dels mestres més distingits de la qual fou Miquel Sales 1742 L’escola proveí de músics moltes esglésies, i també de llibres de cant que revelen l’alta habilitat gràfica dels escriptors Des del punt de vista estrictament musical, però, els himnaris procedents de Catí desvirtuaven el gregorià primitiu a partir d’una concepció errònia de la prosòdia llatina, i canviaven els neumes d’unes síllabes a les altres a fi de donar més quantitat de notes a les accentuades
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina