Resultats de la cerca
Es mostren 1693 resultats
intel·ligència artificial
Electrònica i informàtica
Branca de la informàtica que tracta de la representació simbòlica del coneixement i dels mètodes d’inferència simbòlica per ordinador.
La intelligència artificial s’ha desenvolupat amb el desplegament de les tècniques utilitzades en el disseny d’autòmats capaços de funcions pròximes a les de la intelligència humana Les activitats de la intelligència artificial són el procesament del llenguatge natural, la recuperació intelligent de la informació en una base de dades, els sistemes experts, la demostració de teoremes, la robòtica, la programació automàtica, els problemes de la percepció i els jocs, etc Les tècniques que utilitza són la representació i modelització de coneixements, les estructures de control, la recerca…
llengua de signes
Lingüística i sociolingüística
Cadascun dels sistemes de signes coherents (sobretot amb les mans) emprat per a la comunicació habitual en una determinada comunitat de persones, generalment sordes.
Característiques generals de les llengües de signes Cal no confondre les llengües de signes amb accions de mim o imitacions gestuals d’objectes, accions, etc, encara que aquestes hi puguin ser utilitzades amb alguna freqüència com en qualsevol sistema lingüístic, els signes confegits amb les mans són convencionals i arbitraris, sense cap relació material amb l’objecte o concepte que expressen És també errònia la idea que les llengües de signes constitueixen una ‘traducció’ o ‘versió’ dels signes orals, bé que ocasionalment algun signe pot tenir aquest origen En aquest sentit, el lèxic i…
política monetària
Economia
Part de la política econòmica que estableix les normes que regulen la quantitat de diner o liquiditat de l’economia amb la finalitat d’aconseguir algun objectiu determinat (control de la inflació, millores en la balança de pagaments, etc).
Es refereix també a la utilització de controls monetaris per part del govern per a regular l’economia En aquest sentit, inclou mesures com ara restricció o increment de l’oferta monetària, actuació sobre el tipus d’interès, etc La política monetària suposa la intervenció del govern per regular qualsevol desviació del sistema monetari Cadascun d’aquests objectius suposa la utilització de mètodes diferents, i el conjunt de mètodes es coneix amb el nom d’instruments de la política econòmica Abans de Keynes la política monetària era l’únic instrument de la política econòmica global admès i tenia…
alfabetització
Educació
Acció i efecte d’ensenyar de llegir i d’escriure grans masses de persones adultes i d’instruir-les.
Per a fer una correcta alfabetització cal un mestre especialitzat, però sovint, per manca de personal, de recursos o per la mateixa urgència de la feina a fer, els qui se n'han responsabilitzat han estat mestres sense especialitzar, estudiants i obrers L’alfabetització constitueix sovint el primer pas de l’educació d’adults Molts països han dut a terme campanyes d’alfabetització, generalment en correlació amb fenòmens de profund canvi social la reforma a Alemanya, la Revolució Francesa, la Revolució Russa, la Revolució Cubana, etc Les bases de les campanyes mundials d’alfabetització daten,…
xarxa local
Electrònica i informàtica
Xarxa que permet la connexió de diversos ordinadors i terminals, sense línies telefòniques de la xarxa pública.
És coneguda amb la sigla LAN de l’anglès Local Area Network Les xarxes locals són cada cop més emprades perquè permeten la interconnexió de diferents ordinadors en un mateix edifici o en un grup reduït d’edificis d’aquesta manera és possible compartir recursos, transferir grans volums de dades, intercanviar informació de fabricació, etc Hi ha tres tipologies utilitzades correntment en les LAN en estrella, en bus i en anell També hi ha diferents mètodes d’accés el CSMA/CD Carrier Sense Multiple Access/Collision Detection , el Token Passing i el TDMA Actualment hom disposa de xarxes locals…
accés directe a memòria
Electrònica i informàtica
Tècnica de gestió de transferències entre un ordinador i un perifèric.
Juntament amb l'enquesta i la interrupció, és un dels tres mètodes amb què es pot realitzar En un accés controlat per DMA, les transferències es fan directament entre la memòria i el perifèric, per exemple entre disc dur i RAM, sense passar per la CPU La transferència controlada per DMA no la gestiona la CPU, sinó que és controlada per una interfície especialitzada a fer transferències de la manera més ràpida possible Durant el procés de DMA el perifèric demana atenció a una interfície anomenada controlador de DMA DMAC i aquest transmet l’ordre a la CPU El perifèric vol que la CPU deixi els…
interrupció
Electrònica i informàtica
Tècnica de gestió de transferències entre un ordinador i un perifèric.
L’enquesta és un dels mètodes de gestió de transferències entre un ordinador i un perifèric per enquesta, per interrupció i per DMA En aquest tipus de transferència, l’ordre de començar una tasca pot ésser un senyal que el perifèric envia a la CPU, o un fet que passi a la CPU divisió per zero, overflow , etc Després que el perifèric ha demanat atenció, la CPU n'agafa el control i passa a executar la rutina d’atenció a la interrupció Abans d’executar la subrutina d’atenció al perifèric, el microprocessador guarda en unes posicions de memòria anomenades pila els paràmetres necessaris per a…
difracció de raigs X
Química
Fenomen de dispersió dels raigs X per la matèria que és acompanyat de variació en la seva intensitat, segons la direcció, a causa dels efectes d’interferència.
La difracció dels raigs X constitueix una eina de treball molt important en la física de l’estat sòlid, puix que és un mètode ràpid en la determinació de l’estructura atòmica de la matèria Els mètodes de difracció de raigs X són basats en el fet que les seves longituds d’ona són de l’ordre d’1 Å, i aquest és l’ordre de les dimensions atòmiques Quan el feix de raigs X incideix sobre la mostra es produeix una dispersió d’aquesta radiació per tots els àtoms Les ones dispersades es propaguen esfèricament a partir dels àtoms de la substància, i els efectes d’interferència entre les distintes…
Vilém Petrželka
Música
Compositor txec.
Estudià a l’Escola d’Orgue de Brno amb L Janácek 1905-08 i privadament, a Praga, amb J Novák 1913-14 Impartí classes de teoria i composició al Conservatori de Brno 1919-52 i a l’Acadèmia de Música de la ciutat 1947-60, de la qual fou nomenat catedràtic el 1957 De jove adoptà els mètodes compositius més innovadors de la seva època i fou admirat i considerat un compositor prometedor Posteriorment evolucionà cap a un llenguatge més tradicional Tingué com a deixebles, entre d’altres, M Sokola, V Kaprálová, Josef Berg i Jan Novák Exercí també de crític musical en diversos diaris txecs És autor de…
Didier Queloz
Astronomia
Astrofísic suís.
Es graduà en física el 1990 per la Universitat de Ginebra, on es doctorà el 1995 sota la direcció de Michel Mayor , del qual esdevingué un estret collaborador a l’Observatori de Ginebra Professor a la Universitat de Ginebra, des del 2013 és professor a la Universitat de Cambridge Emprant el mètode de la velocitat radial, el 1995 descobrí, juntament amb Mayor, el primer planeta extrasolar , anomenat 51 Pegasi b A aquesta descoberta seguiren els anys següents la de milers d’altres planetes extrasolars per altres mètodes En particular, destaca el del trànsit planetari , del qual Quelioz en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina