Resultats de la cerca
Es mostren 1456 resultats
Eduard Blanxart i Pàmies
Arts decoratives
Disseny i arts gràfiques
Decorador, ebenista i dissenyador, fill de Daniel Blanxart.
Format a l’Escola d’Arts i Oficis de Terrassa i a Llotja Barcelona, cursà decoració al FAD i es graduà en arts aplicades Collaborà amb Jaume Llongueras i assimilà molts elements del Noucentisme Després de ser mobilitzat a la Guerra Civil Espanyola, el 1945 obrí estudi propi A banda de la seva activitat com a interiorista per a particulars i de disseny d’objectes litúrgics, fou molts anys director artístic de la Fira de Mostres Entre els seus dissenys, en els quals es detecta una progressiva i racional estilització de les formes del classicisme mediterrani, es poden esmentar el monument…
Rossano
Ciutat
Ciutat de la província de Cosenza, a Calàbria, Itàlia.
Situada a 297 m d’altitud, al vessant nord de la Sila, prop de la mar Jònica Arquebisbat Fou una de les principals ciutats bizantines de la Itàlia meridional entre els segles VIII-XII Al segle XV rebé d’Alfons el Magnànim el títol de principat i fou successivament cedida a diverses famílies Ruffo, Sforza, Aldobrandini, Carafa, Borghese L’església de San Marco segle IX-X, construïda damunt una roca, a l’extrem de la ciutat, de planta quadrada i amb cinc cúpules i tres absidioles, és el monument bizantí més antic L’església de San Bernardino és d’estructura gòtica refeta en època…
L’escultura del Romanticisme
El Romanticisme s’ha d’entendre no com un estil sinó com una concepció del món, com un fenomen històric associat amb els fonaments de la modernitat, perquè va significar la creació d’una cultura nacional diferenciada, original, moderna i europea, però basada també en el passat i la tradició En aquest sentit, és comprensible que, en general, el moviment romàntic fos molt respectuós amb l’Acadèmia, de manera que podem dir que el Romanticisme ni es va oposar al neoclassicisme ni el va reemplaçar en fou la continuació De fet, l’assimilació de la ideologia romàntica no va comportar un canvi de les…
Sant Salvador de Felanitx
Santuari
Santuari del municipi de Felanitx (Mallorca), dedicat a la Mare de Déu de Sant Salvador, al SE de la ciutat, al cim del puig de Sant Salvador de Felanitx (509 m alt.), un dels cims del sector meridional de les serres de Llevant, que consta ja amb aquest nom el 1348, en què fou autoritzada a la vila de Felanitx pel rei Pere III de Catalunya-Aragó, senyor alodial de la muntanya, la construcció de la capella, probablement per tal de protegir la població de la pesta, que tanta mortaldat havia produït aquell any.
El retaule de pedra, fet per a l’altar major de la primitiva capella, amb tota la història de la passió de la imatge del Crist de Berit, és obra del s XV en la nova església, construïda del 1707 al 1716, el retaule presideix una capella lateral Decaiguda la devoció al Crist de Berit, l’altar major del nou santuari, amb un retaule de l’escultor valencià Pere Codonyer, fou dedicat a la Mare de Déu de Sant Salvador , imatge trobada segons la tradició, la veneració de la qual era ja preponderant des de mitjan s XVI La confraria de la Mare de Déu de Sant Salvador era ja constituïda el 1601 L’…
Casa Batlló

Aspecte interior d'una de les sales de la Casa Batlló
© Zina Seletskaya / Fotolia.com
Edifici modernista de Barcelona, construït per Gaudí i Cornet, Antoni entre el 1904 i el 1906 per encàrrec de l'industrial tèxtil Josep Batlló.
Situada al passeig de Gràcia de Barcelona, és el resultat de la reforma integral d'un edifici construït el 1877 per l'arquitecte Emili Sala i Cortés, en el transcurs de la qual se n'aprofità l'estructura, es dissenyaren les noves façanes, es reformà l'interior dels pisos i s'amplià en dues plantes, entre altres obres A la façana, on la mitologia i la natura són la principal font d'inspiració, destaca el trencadís de colors que omple tota la superfície La teulada, que representa la silueta d'un drac amb les escates fetes de ceràmica vidrada i traspassat per una espasa acabada en una creu de…
So na Caçana

Taula oest de So na Caçana
© Ferran Lagarda Mata
Jaciment arqueològic
Finca agrícola i jaciment arqueològic dins del terme municipal d’Alaior (Menorca), sobre la carretera que, des del nucli urbà, duu a Cala en Porter.
A la finca hi ha una torre de refugi predial dels segles XIV-XV adossada a les cases senyorials El jaciment, proper a la torre i a les cases, fou excavat i estudiat 1982-87 per Lluís Plantalamor Massanet, que hi va reconèixer fins a deu estructures que correspondrien, possiblement, a un santuari comunal En aquest santuari, cada comunitat propera hi construiria alguna mena d’edifici temple, casa, etc damunt d’una necròpolis hipogea prèvia, datada entre el període pretalaiòtic 2000-1400 aC i el talaiòtic I 1400-1000 aC D’entre les construccions, destaquen dos recintes de taula, un…
allemande
Música
Dansa de tempo moderat i compàs quaternari, originària d’Alemanya.
JS Bach Suite anglesa núm 3 en sol m , BWV 808, III Allemande © Fototecacat/ Jesús Alises És la primera de les quatre danses bàsiques que integren la forma clàssica de la suite barroca La seva forma sol ser binària i el caràcter, més aviat seriós També és característic el seu començament anacrústic Les primeres referències que se’n tenen daten del segle XVI, tot i que el seu origen podria ser medieval Segons Thoinot Arbeau Orchesographie , 1589, és "una dansa senzilla d’una certa gravetat, molt popular entre els alemanys" Thomas Morley 1597 la descrigué com "una dansa molt pesant, exponent…
Josep Piquer i Duart
Escultura
Escultor.
Fill de Josep Piquer i Montserrat, escultor i acadèmic de mèrit de Sant Carles 1804 Anà a Madrid 1803 protegit per Vicent López i fou admès com a individu de mèrit de San Fernando 1832 Fou també acadèmic de Sant Carles 1833 Anà a Mèxic i als EUA 1836, a París 1840 i tornà a Madrid el 1841 Escultor de cambra honorari de la reina el 1844, viatjà a Barcelona 1853, on féu estàtues públiques que no s’han conservat, i a València diverses vegades El 1858 esdevingué professor de l’Escuela Superior de Bellas Artes i primer escultor de cambra d’Isabel II De la seva etapa valenciana només es coneixen…
Germain Pilon

Tomba de Valentine Balbiani (1574), obra de Germain Pilon (Musée du Louvre)
Jebulon / Wikimedia Commons / CC0
Escultura
Escultor i modelista francès.
Deixeble de PBontemps, amb qui collaborà en la tomba de Francesc I Caterina de Mèdici li encarregà les escultures de la Rotonde des Valois, segons projecte de FPrimaticcio Féu el Monument al cor d’Enric II , on les Tres Gràcies o les Tres Virtuts Teologals sostenen un recipient d’orfebreria que conté el cor, seguint un projecte de Primaticcio 1561, Musée du Louvre Realitzà 1565-70 per al sepulcre reial les estàtues jacents nues dels reis, en marbre, les estàtues orants en bronze, quatre virtuts i posteriorment les estàtues jacents en vestit de cort, conservades a l’abadia de…
Guillem Forteza i Pinya
Arquitectura
Urbanisme
Història
Arquitecte, urbanista i polític, titulat a Barcelona (1916).
Fou arquitecte diocesà 1919, director de construccions escolars des del 1921, professor de l’Escola d’Arts i Oficis 1925-30, delegat de belles arts a les Balears 1931 i arquitecte municipal de Palma des del 1933 Bon coneixedor de l’arquitectura catalana antiga, hi dedicà alguns treballs Relacionat amb els arquitectes i els intellectuals de la segona generació noucentista de Barcelona, la seva obra restà influïda per les formes tradicionals convent de ses Saleses, desaparegut, casa Alzamora, residència Marivent, sovint tenyides d’italianisme clínica Munar —actual Hostal Arxiduc—, església des…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina