Resultats de la cerca

Els pleuronectiformes són teleostis generalment marins, que colonitzen les costes d’arreu del món, preferentment la regió litoral o bé els fons de la plataforma continental, fins als 300 m de profunditat, tot i que no són assidus de les grans profunditats marines Alguns, però, poden viure en aigües salabroses i, fins i tot, dolces, com és ara la palaia anglesa Pleuronectes platessa Hi ha un elevat nombre d’espècies d’aquest ordre que es troben repartides per totes les mars Desenvolupament larval d’un peix pla, la palaia vera Citharus linguatula S’han representat els diferents estadis per…

Situació i presentació El terme municipal de Sant Guim de la Plana, dit antigament Sant Guim del Llor o Desllor, té 12,45 km 2 d’extensió i s’estén al sector de llevant de la plana de Guissona, a l’interfluvi del Llobregós i el Sió Limita amb els termes d’Ivorra E, Sant Ramon S, Torrefeta i Florejacs S i W, Guissona NW, Massoteres N i Torà NE, del Solsonès El territori és planer a les zones de Sant Guim i Vicfred, que formen part de la plana de Guissona, i la de migdia, vers Comabella, es troba en una carena d’on baixa el torrent que va fins a Portell El nivell oscilla entre 540 m a ponent,…

La geografia L’illa és volcànica i muntanyosa, amb costes retallades i cobertes de bosc La màxima altitud del país és assolida al mont Gimie 950 m, al centre de l’illa El clima és tropical marítim la mitjana anual de temperatura és de 26°C i la mitjana anual de pluja oscilla entre 1500 i 3500 mm El sector primari hi és essencial, car ocupa un terç de la població activa, però només obté el 13% del PIB 1981 Produeix bananes, cacau, palmeres cocoteres i cítrics i, com a conreus alimentaris, tubercles i rels, principalment moniatos, i fruites com el mango La ramaderia respon a l’esquema d’altres…

Pel seu emplaçament al fons de la vall, i dominat pel S i l’W pels alts vessants de Sacauva i del tuc de Lobatèra, a l’hivern es veu mancada de sol i afectada per fortes glaçades Malgrat el fort desnivell dels dos rius, la població ha sofert diverses inundacions el 1963, per exemple, l’aigua s’emportà diversos edificis i hom bastí unes noves cases socials unifamiliars a llevant del nucli antic, que formen un barri annex que contrasta amb l’arquitectura tradicional Vista exterior de l'absis de Santa Maria d'Arties © Patrimonifuneraricat Al nucli antic es destaca, a més de la torre d'…

Cap de comarca, l’Alcora Es troba situada al S de l’Alt Maestrat i a l’E de la ratlla d’Aragó la rambla de la Viuda, afluent del Millars, la separa, a l’E, de la Plana Alta i la serra del Carbo i els serrats que divideixen les conques del riu de Vilamalefa, i del riu de Llucena, al S i a l’W Aquests serrats són, a més, fronteres lingüístiques entre l’Alt Millars, zona de parla castellana, i l’Alcalatén, de parla catalana L’eix de la comarca és el riu de Llucena El terreny és secundari, llevat d’una part quaternària a l’Alcora, format principalment per roques calcàries i margues juràssiques i…

Fill de l’arquitecte Josep Oriol Mestres i Esplugas  i germà de l’escriptor Arístides Mestres i Oñós Cursà estudis a l’Escola de Belles Arts, on rebé les ensenyances de dos professors antagònics, Claudi Lorenzale i Lluís Rigalt, i es dedicà professionalment al periodisme gràfic La Campana de Gràcia , L’Esquella de la Torratxa , La Publicidad , El Globo , Almanaque sud-americano , entre d’altres i a la illustració d’obres clàssiques Virgili, Cervantes o de novellistes Pereda, Pérez Galdós i assagistes Pompeu Gener contemporanis, fins que, el 1914, perdé la visió dels dos ulls i hagué de…

Situació Vista general del castell, amb la població de Blanes al fons TAVISA És situat al cim d’un turó, al nord de Blanes, a 173 m per damunt del nivell del mar S’hi albira la costa, en especial la platja de Blanes Mapa 365M781 Situació 31TDG834144 Història Segons Joaquim Miret, entre els anys 1050 i 1053, la vescomtessa Ermessenda de Girona féu jurament de fidelitat al comte de Barcelona pels castells de Blanes i de Cabrera El castell de Blanes “ castrum de Blanes cum suis pertinentiis ” o Castell de Sant Joan també surt citat, segons J Botet i Sisó, en un instrument fet entre els anys 1051…

Situació Castell situat al cim d’un turó, a 1 200 m d’altitud, damunt de la confluència del riu Escrita, de la vall d’Espot amb la Noguera Pallaresa Mapa 33-9181 Situació 31TCH472153 Planta del castell, a escala 1400, en la qual es posa de manifest l’amplitud i la disposició del recinte J Bolòs Seguint la carretera d’Espot, uns 2 km abans d’arribar a aquesta població i molt poc abans del trencall del càmping de la Mola, cal agafar un camí carreter que travessa el riu Escrita i, seguint pel mig del bosc, arriba als prats de la Borda del Terrissaire Del costat esquerre d’aquesta construcció…

Situació Vista general del turó de Cabestany, amb les restes del castell al cim, l’església de Sant Esteve i els vestigis del vilatge al vessant de migdia ECSA - J Bolòs El despoblat de Cabestany es troba al sud-est del poble d’Estanya, vora l’Estany Petit, i al vessant del turó que coronava el castell, del quan romanen escassos vestigis Mapa 32-12 289 Situació 31TBG952556 De la carretera N-230 de Lleida a Benavarri surt a mà dreta la carretera que porta a Estopanyà i, trencant a mà esquerra, a Estanya En una bifurcació que hi ha més enllà d’aquest poble d’Estanya, hem d’anar cap a la dreta,…

Situació El castell de Llobera —municipi de Llobera de Solsonès— fou construït en un tossal, situat vora l’església parroquial de Sant Pere de Llobera Per a conèixer-ne l’accés, vegeu l’article corresponent a aquesta església Un aspecte de l’exterior del castell, el qual deixa veure encara perfectament l’aparellat dels seus murs L Prat Vista de l’exterior de les ruïnes del castell L Prat Mapa 329M781 Situació 31TCG736456 RPA Història Les primeres referències que tenim d’aquesta construcció i dels seus senyors són del segle XI Així, es conserva el document d’establiment d’un mas de Llobera, de…