Situació
Vista general del turó de Cabestany, amb les restes del castell al cim, l’església de Sant Esteve i els vestigis del vilatge al vessant de migdia.
ECSA - J. Bolòs
El despoblat de Cabestany es troba al sud-est del poble d’Estanya, vora l’Estany Petit, i al vessant del turó que coronava el castell, del quan romanen escassos vestigis.
Mapa: 32-12 (289). Situació: 31TBG952556.
De la carretera N-230 de Lleida a Benavarri surt a mà dreta la carretera que porta a Estopanyà i, trencant a mà esquerra, a Estanya. En una bifurcació que hi ha més enllà d’aquest poble d’Estanya, hem d’anar cap a la dreta, fins més enllà de l’Estany Gran. A peu, passarem pel costat de l’Estany Petit (actualment gairebé eixugat) i ens enfilarem pel vessant, fins a arribar a l’església de Sant Esteve i el castell. (JBP-JBM)
Història
El lloc de Cabestany mostra un gran interès arqueològic, fins i tot, hom creu que es tractava d’un primitiu oppidum ibèric. Sens dubte aquest indret, documentat amb la grafia Caput Stagnum, va ser conquerit per Arnau Mir de Tost vers mitjan segle XI i, en principi, devia formar una quadra dins el terme de Casserres. Així doncs, Cabestany formà part integrant del comtat d’Urgell i vescomtat d’Àger. De fet, segons informa J. Caresmar, l’any 1074 els fills de Guadall Mir, Ramon i Guillem, infeudaren les castlanies de Cabestany i l’Espluga de Fet a Berenguer i Ponç “prometent que els ajudarien en sas guerras y los dexaran sos cavalls y machos ab las demés servituts que dehuen los feudataris a son senyors, ab altres pactes que entre si mutuament prometen se guardaran”. Aquest Guillem Guadall casà amb Bonadona de Calladrons, la qual hi exercí les funcions senyorials i a la seva mort, l’any 1091, deixà la meitat que li pertocava del castell de Cabestany als seus fills Ramon i Guillem. També s’ha conservat memòria d’un nou acte vassallàtic, segons el qual l’any 1104 els dits Ramon i Guillem encomanaren Cabestany i l’Espluga de Fet als germans Berenguer i Ponç Bertran, i els donaren per feu al primer castell un servei dels homes de Cabestany; finalment, els nous castlans els van retre homenatge i jurament de fidelitat. (JBM-JJBR)
Segons l’inventari dels alous que Sant Pere d’Àger tenia a Estanya, Cabestany era un lloc ben fortificat a mitjan segle XII, puix que aleshores era conegut també pel topònim ipso Castello. Pel que sembla, la part de Guillem Guadall passà a Guillem de la Vedrenya, llinatge provinent del Montsec d’Ares, car aquest cavaller l’any 1160 reclamà el castell de Cabestany als germans Bernat, Berenguer i Guerau Ramon, i el 1187 professà sota la regla de sant Agustí a la canònica de Sant Pere d’Àger aportant en alou Cabestany, és a dir, l’oppidum amb la castlania, el vilar amb els seus homes, censos i usatges, i tots els termes.
A partir de la baixa edat mitjana, d’igual manera que Casserres, Cabestany restà integrat al comtat de Ribagorça com a senyoria dels Àger. L’any 1437, però, Ramon d’Àger concedí a l’abat Joan i a l’abadia d’Àger el castell i lloc de Cabestany, situat entre els termes d’Estopanyà, Corçà, Casserres i Soriana, amb els seus homes, dones, delmes, censos, serveis i tota la jurisdicció civil. Des d’aleshores, Cabestany restà integrat a Estanya. (JBP)
Castell
El castell de Cabestany és situat al cim del turó que hi ha sobre l’església. La forma de les seves parets s’adapta al relleu del terreny. El planell on es bastí aquest castell s’allarga de nord a sud en una longitud d’uns 20 m i amb una amplada de poc més de 10 m. A l’extrem nord sobresurt una roca al llarg d’uns 7 m més. Tot i que sense fer-hi una acurada excavació és difícil d’assegurar res, és possible que en aquest extrem septentrional hi hagués una torre, potser de planta quadrangular.
De fet, a tot el voltant del planell hi ha nombroses restes de parets. Tenen un gruix d’uns 75 cm i sembla que són fetes amb pedres no gaire treballades, col·locades, però, en filades. En veiem a l’extrem sud, a l’extrem nord, al nord-est, etc. El pany de mur del nord, amb una alçada d’uns 2 m, és format per carreus de mides diverses que tendeixen a ésser quadrats i que són col·locats formant filades. Tot i que les restes d’aquesta fortificació són molt escasses, també podem suposar que la porta d’accés era situada a la banda oriental, entre dues roques, separades entre elles uns 70 cm.
Aquest castell roquer segurament ja existia al segle XI i és possible que calgui datar-lo en una data propera a l’any 1000. Potser fou refet en algun moment posterior. Cal relacionar-lo amb el lloc de poblament que hi havia a sota. El podem comparar amb altres castells propers, com el de Soriana, el de Cornudella o el de Montessor (Noguera), petits castells bastits damunt d’una penya prominent. El castell de Cabestany degué ésser una fortificació secundària, amb relació a la xarxa castral que existia; era més petit que altres fortificacions refugi, que segurament tenien un origen en una època encara més reculada. (JBM-JJBR)
Vilatge
Al sud del castell hi ha l’església i més avall de l’església, al vessant sud i sud-oest, hi devia haver alguns habitatges, potser el poble. Actualment veiem diversos munts de pedres que poden correspondre a antigues cases. Allà on hom pot veure més clarament unes restes de construccions és entremig d’unes pedres prominents situades en aquest vessant solell.
Hi ha una cresta rocosa que va de dalt a baix del vessant i, tot al seu voltant, d’altres roques grans. L’espai limitat per aquest conjunt de roques fa uns 14,5 m de llarg (als quals potser caldria afegir uns 4 m més) i té una amplada que oscil·la entre els 9 m de la part alta i els 4 m del sector inferior. Dins d’aquests límits hi ha pedres d’enderroc per terra, i alguns forats travessen la roca de l’est, els quals podien correspondre a finestres; així mateix, hi ha diversos forats i replans que podien servir per a aguantar bigues. A causa de totes aquestes característiques, podem afirmar que en època medieval hi hagué un lloc de poblament en aquest indret, tot i que, sense fer-hi un estudi arqueològic més detingut, és difícil d’assegurar-ne exactament les característiques.
Bibliografia
- Caresmar, 1756, docs. 311, 953 i 1 781
- Chesé, 1972, docs.145 (1092), 182, 321 i 537