Resultats de la cerca
Es mostren 1491 resultats
Els fasmòpters: cavalls de faves
Característiques del grup Els fasmòpters, o fasmes, són insectes fitòfags de grans dimensions des de 5 fins a 30 cm de llargada, predominantment tropicals Són d’hàbits més aviat nocturns, poc mòbils, i solen mostrar un aspecte mimètic, ja sigui adoptant forma de fulla o bé de tronquet, de manera que costa de distingir-los de les plantes on viuen i s’alimenten Entre els fasmòpters, hom pot trobar, doncs, dues morfologies diferents D’una banda, hi ha els de cos llarg i cilíndric, sovint mancats d’ales, que semblen branquillons, tant pel color com per la forma, i que hom sol anomenar insectes…
Santa Maria de Falgars (la Pobla de Lillet)
Art romànic
Situació L’església de Santa Maria de Falgars es troba al costat de ponent del terme municipal Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781 × 13, 1 —y 75, 7 31 TDG 131757 Per arribar-hi cal agafar la carretera de Guardiola de Berguedà a la Pobla de Lillet Abans d’arribar a la Pobla, entre els quilòmetres 69 i 70, a mà dreta, hi ha una carretera, en molt bon estat, que travessa el riu i mena al mateix santuari S’hi pot anar també per una pista forestal, practicable, que surt de la Pobla mateix JVV Història L’…
Mama
Anatomia humana
La mama és un òrgan parell i simètric, fonamentalment constituït per glàndules secretores, que es localitza sobre la part anterior del tòrax Es troba en ambdós sexes, però en l’home roman durant tota la vida inactiva i sense desenvolupar-se, mentre que en la dona es desenvolupa durant la pubertat i forma una prominència arrodonida d’una grandària variable La formació de les mames no té res a veure amb la de l’aparell genital El seu desenvolupament s’inicia en el període embrionari a partir de l’ ectoderma , la més superficial de les tres capes que constitueixen l’embrió, de la…
línia de substitució
Biologia
Línia formada per genotips que, essent nul·lisòmics per a un cromosoma o més, en lloc d’aquests contenen un parell o més de cromosomes d’una altra espècie.
limitador
Tecnologia
Dispositiu que hom col·loca en certes màquines per protegir-les de valors excessivament alts de velocitat, tensió, parell, etc, o bé per controlar el moviment d’algun òrgan.
Generalment actuen sobre el circuit d’alimentació del motor de la màquina i sobre un electrofrè
covariància
Matemàtiques
Correspondència que assigna a cada parell de variables aleatòries X, Y,
l’esperança matemàtica del producte de les corresponents variables centrades
X-m x
i
Y-m y
.
La variància actua formalment com un producte escalar definit a l’espai vectorial de variables aleatòries de valor mitjà zero
conlloga
Agronomia
Acte de deixar-se mútuament l’animal de treball els pagesos que només en tenen un, a fi de formar el parell necessari per a llaurar, batre, etc.
progoneats
Zoologia
Grup de miriàpodes que no tenen modificat el primer parell d’apèndixs en pedipalps i que presenten els orificis genitals oberts entre el tercer i el quart segment.
Comprèn les subclasses dels sínfils, els pauròpodes i els diplòpodes
bilàmina
Termòmetre bilàmina
© fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Dispositiu constituït per un parell de làmines, superposades i unides per llurs extrems, cadascuna de les quals és d’un metall amb un coeficient de dilatació ben distint.
En escalfar-se, el diferent allargament d’ambdues fa que la peça es vincli, i essent un dels seus extrems fix, l’altre experimenta un desplaçament —proporcional a la temperatura— que pot ésser aprofitat per a connectar o desconnectar un circuit elèctric Hom les utilitza com a element sensible en certs termòmetres, termòstats, etc
escarabat de les flors
Entomologia
Escarabat, de la família dels escarabeids, d’un parell de cm de longitud i de color verd clar daurat a la part superior i vermell a la inferior.
És comú als Països Catalans