Situació
L’església de Santa Maria de Falgars es troba al costat de ponent del terme municipal. Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781: × 13, 1 —y 75, 7 (31 TDG 131757).
Per arribar-hi cal agafar la carretera de Guardiola de Berguedà a la Pobla de Lillet. Abans d’arribar a la Pobla, entre els quilòmetres 69 i 70, a mà dreta, hi ha una carretera, en molt bon estat, que travessa el riu i mena al mateix santuari. S’hi pot anar també per una pista forestal, practicable, que surt de la Pobla mateix. (JVV)
Història
L’església de Falgars a la vall de Lillet, és obra d’una fundació particular i com a tal fou cedida al monestir de Sant Llorenç prop Bagà, monestir que exercí el seu domini durant tota l’edat mitjana.
La primera notícia del lloc de Falgars és de l’any 985, que apareix com una propietat i com un dels límits de l’església de Sant Cristòfor de Vallfogona en la seva acta de consagració (ipso Falgars).
L’església de Santa Maria és una fundació particular feta l’any 1120 pel matrimoni format per Ramon i Elisardis, els quals feren donació del seu alou de Falgars i de l’església al monestir de Sant Llorenç prop Bagà. L’església tenia com a dotació tots els drets que els fundadors tenien al Berguedà, Cerdanya i Conflent i la cedien a aquest monestir amb la condició que l’església fos sempre cuidada i construïda i que s’hi complissin les funcions religioses encomanades al monestir (ecclesiam nostram quae estfundata in nostro alaudio in loco nominato Falgars, quem vocant Sancta Maria), i que sempre preguessin per l’ànima dels fundadors i la dels seus parents.
Per tal d’arrodonir els dominis sobre el lloc l’any 1182 l’abat Joan de Sant Llorenç prop Bagà comprava a Bernat de Vilanova un camp proper a l’església de Falgars (campum quem habeo ad Stam. Mariam de Falgars).
L’església començà a ser objecte de deixes testamentàries, reflex de la pietat i devoció envers el santuari, des del segle XIII; l’any 1255 G. R. de Murturols deixava a Santa Maria dotze diners i B. de Colomers de Brocà cedia a Santa Maria de Falgars el seu cos, una llàntia encesa permanentment, la terra anomenada el Clos i cent sous.
Els senyors de Pinós afavoriren també l’església dotant-la de censos sobre cases de la rodalia. L’any 1257 P. de Bac donava a l’església de Falgars el molí de Miró situat al peu del Llobregat i a la parròquia de Riutort.
Santa Maria de Falgars era regentada aquest segle pel capellà de Sant Cristòfol de Vallfogona (Petrus clerici capellanus ecclesiarum de Vallefecunda et de Falgars). El caràcter parroquial de Falgars quedà evidenciat en la visita al deganat del Berguedà de l’any 1312.
Falgars era ja el segle XIV un centre important de la devoció comarcal; la parròquia adquirí caràcter de santuari marià i aviat reuní una espontània vida eremítica.
El segle XVI un capellà ermità nomenat pel paborde de Santa Maria de Lillet tenia cura del santuari; l’any 1646 començaren les obres de la nova casa i església.
La tradició mariana pretén situar la troballa de la Mare de Déu l’any 1049, però l’església no fou construïda fins el 1120. La magnífica talla d’alabastre és del segle XV. (RSR)
Forja
Porta d’entrada a l’antiga església amb una bonica ferramenta.
A. Bastardes
L’edifici que avui es conserva de Falgars és una construcció bàsicament moderna, per tal com els pocs elements que resten de l’església romànica es troben amagats i perduts completament en el conjunt.
L’element més interessant que ens ha pervingut és una bonica ferramenta que decorava i reforçava a la vegada la porta d’entrada. Els batents de la porta actual són moderns, bé que la ferramenta és original.
Aquests ferros han estat dissenyats d’acord amb l’esquema tradicional, a base d’unes cintes juxtaposades i planes, dividides per un nervi central, les quals cargolen els seus extrems tot formant unes volutes. Tal com els trobem actualment distribuïts per la porta, aquests jocs han estat col·locats un xic capriciosament. Així, mentre al batent del costat esquerre les tiges tenen una disposició horitzontal, a mà dreta han estat col·locades en sentit vertical, bé que els jocs són bàsicament els mateixos.
Cada joc és format per un parell de tiges llargues, a les quals es creua un altre parell de tiges molt més curtes, disposades en sentit vertical.
Les mides de les volutes no són uniformes i els jocs tampoc no mantenen una constància de proporcions.
L’estat de conservació de la ferramenta és bo i, a desgrat del desordre evident amb què ha estat col·locada, no deixa de tenir una prestància. (JVV)
Bibliografia
- Cebrià Baraut: Les actes de consagració d’esglésies del bisbat d’Urgell (segles IX-XII), “Urgellia”, 1, la Seu d’Urgell 1978, pàg. 107
- Antoni Pladevall: Santuari de Falgars, a Gran Enciclopèdia Catalana, vol. 7, Barcelona 1974, pàg. 279
- Joan Serra i Vilaró: Les baronies de Pinós i Mataplana, vol. III, Barcelona 1950, pàgs. 210-216
- Jordi Vigué i Albert Bastardes: El Berguedà, Monuments de la Catalunya Romànica, 1, Artestudi Edicions, Barcelona 1978, pàg. 286.