Resultats de la cerca
Es mostren 3408 resultats
zona escolar rural
Educació
Institució escolar de caràcter públic formada per l’agrupació d’escoles i mestres i constituïda voluntàriament amb la finalitat d’oferir el servei d’ensenyament en condicions de major qualitat en zones de baixa demografia escolar.
Es crearen l’any 1988 com a alternativa a la concentració escolar per evitar deixar desatesos petits pobles amb poca població escolar S’hi uniren els centres més pròxims de l’entorn per a compartir serveis i especialitzacions docents En cada ZER hi ha un claustre de professorat conjunt i s’elegeixen uns únics òrgans de govern, amb la participació de tots els estaments implicats de totes les poblacions Cada ZER té un projecte educatiu i un projecte curricular únic per a tots els centres que la integren, així com un reglament de règim interior específic per a regular l’…
intel·ligència col·lectiva
Sociologia
Forma d’intel·ligència que sorgeix a partir de la col·laboració i la concurrència de molts individus que comparteixen els seus coneixements i habilitats en les xarxes socials.
L’ús del terme d’intelligència collectiva s’ha estès i s’ha vist impulsat amb les noves tecnologies de la informació i la comunicació, especialment amb Internet Amb la Web 20 apareixen noves formes de relacionar-se i interactuar La participació a la xarxa es basa en el principi que tothom sap alguna cosa que pot aportar i compartir amb els altres Així, els consumidors poden esdevenir també productors, atès que tenen moltes oportunitats i llibertat per generar i aportar tota mena de continguts a la xarxa, collaborant entre ells, aportant noves dades, corregint, ampliant, etc En…
Alfons Rus i Terol
Economia
Política
Polític i empresari valencià.
Començà la seva carrera política al Centro Democrático y Social, per després passar a Alianza Popular, fundar l’Agrupació Independent de Xàtiva i posteriorment militar al Partido Popular El 1995 accedí a l’alcaldia de Xàtiva amb el PP, càrrec en el qual fou reelegit fins el 2015 Entre els anys 2007 i 2015 ocupà el càrrec de president de la Diputació de València, i en 2011-2015 fou diputat a les Corts Valencianes Al maig del 2015 fou suspès de militància del PP per la presumpta participació en una trama de desviació de fons públics, per la qual fou detingut al gener del 2016
Bernard Jan Alfrink
Cristianisme
Eclesiàstic holandès.
Especialista en estudis bíblics, fou catedràtic d’exegesi bíblica a la Universitat de Nimega 1945 El 1951 fou nomenat arquebisbe-coadjutor i el 1955 arquebisbe residencial d’Utrecht Creat cardenal per Joan XXIII 1960, fou un dels dotze cardenals del Consell de Presidència del Concili Vaticà II, on foren molt considerades les seves intervencions Impulsor de l’aplicació de les directrius conciliars, a la seva iniciativa són deguts, en bona part, De Niewe Katechismus ‘El nou catecisme’ i, amb plena i activa participació dels diversos estaments de l’Església, el consell pastoral i el…
Pere Farreras i Valentí
Pere Farreras i Valentí
© Fototeca.cat
Metge i catedràtic.
Estudià a Barcelona, Jena i Zuric Fou un destacat collaborador del doctor Pedro i Pons tingué una participació important en la seva Patología y clínica médica 1951 Publicà el manual Medicina interna , en dos volums, a partir de la revisió de l’obra que Domarus publicà el 1929 Fou catedràtic de medicina interna a Barcelona 1959-60 i de patologia i clínica mèdica a Salamanca 1960-64 Tornà a Barcelona, on fundà i dirigí l’Escola d’Hematologia del departament de medicina interna de la Universitat, on exercí un important mestratge Presidí diverses associacions científiques i fou…
Carlo Cassola
Literatura italiana
Novel·lista italià.
Residí a la Toscana, escenari d’una gran part de la seva obra narrativa Es donà a conèixer com a contista amb La visita i Alla periferia 1942 La seva participació en la Resistència, durant la Segona Guerra Mundial, li inspirà Fausto e Anna 1952, I vecchi compagni 1953, La casa di via Valadier 1956 i, sobretot, La ragazza di Bube 1960, la seva novella més coneguda Unes altres novelles són Il taglio del bosco 1959, Un cuore arido 1961, Ferrovia locale 1968, Una relazione 1968, Paura e tristezza 1970, L’uomo e il cane 1977, Il superstite 1978, Vita d’artista 1980, etc
Josep Miquel i Clapés
Història
Anarquista.
Teixidor, participà en el moviment obrer internacionalista de 1869-74 a Sabadell organitzà la vaga dita de les set setmanes 1882, l’Ateneu Obrer 1883 i participà en la preparació del primer de maig 1890 Fou detingut a Montjuïc arran de l’atemptat del carrer dels Canvis Nous 1896 En contacte amb Francesc Ferrer i Guàrdia, fou el delegat de Solidaritat Obrera al Congrés de la CGT de Marsella 1908 i tingué una participació destacada en els conflictes de la Setmana Tràgica 1909 i de la vaga general del 1917 Detingut de nou, quedà baldat a conseqüència dels turments rebuts Collaborà a…
Antonio Asensio Pizarro
Literatura
Empresari.
Estudià enginyeria tècnica i treballà com a periodista independent en diversos diaris L’any 1976 fundà la revista Interviú , al voltant de la qual es va bastir el Grup Zeta de publicacions, del qual era el president, i l’editorial Ediciones B L’any 1992 el Grup Zeta adquirí una important participació de l’empresa Antena 3 , i Asensio es convertí en el president de l’emissora, càrrec que deixà en vendre, el 1997, les accions de l’esmentat grup televisiu a Telefónica Diversificà els seus àmbits d’acció empresarial participant en empreses esportives, i l’any 1993 es convertí en l’…
Eugenio Lucas Velázquez
Pintura
Pintor castellà.
Exposà a l’Academia de San Fernando el 1841 Cap al 1884 visità París Tingué una participació important en la decoració del Teatro Real de Madrid 1850 Fou tinent de la Milicia Nacional 1856 Vigorosament romàntic, fou un bon retratista al marge del món acadèmic, però sobresortí per les seves escenes populars, en les quals hom sovint aprecia l’influx de Goya, a qui han estat atribuïdes, erròniament, obres seves Mal estudiat fins a una època recent, hom l’havia cregut d’Alcalá de Henares, més jove i amb el segon cognom de Padilla El seu fill Eugenio Lucas Villamil Madrid 1858 — 1918…
Franz König
Cristianisme
Eclesiàstic i teòleg austríac.
Professor a Salzburg 1949, bisbe titular 1952, el 1956 fou nomenat arquebisbe de Viena i el 1958 cardenal Tingué una participació molt destacada en la comissió teològica del concili II del Vaticà Del 1965 al 1980 fou president del secretariat vaticà per als no-creients i, des d’aquest càrrec, acomplí missions d’alt nivell representatiu, especialment en relació amb l’Europa oriental Bon coneixedor de diverses cultures, llengües i religions, dirigí una important història de les religions Entre altres obres, publicà Die Stunde der Welt ‘L’hora del món’, 1971, Das Zeichen Gottes ‘El…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina