Resultats de la cerca
Es mostren 2393 resultats
Josep Pujol i Juhí
Escultura
Escultor.
Pertanyia a una família de retaulers El seu avi Segimon Pujol Gurb 1672 - Folgueroles 1759 fou l’autor de diversos retaules com el de la Mare de Déu dels Àngels de Casserres de Berguedà 1704, el de la Mare de Déu de Coaner 1716, el del Roser de Matamargó 1730, fet amb la collaboració del seu fill Francesc Pujol i Planes Prats de Lluçanès 1702 - Folgueroles 1785, i el del de Santa Maria de Folgueroles 1735 fet amb la collaboració del seu fill homònim, Segimon Pujol i Planes Prats de Lluçanès 1710 - Folgueroles 1745, pare de Josep Pujol i Juhí La primera notícia sobre Josep Pujol i Juhí com a…
El Penedès
La regió natural i històrica del Penedès és situada al S de Catalunya entre la comarca de l’Anoia al N‚ el Camp de Tarragona a l’W‚ el Baix Llobregat a l’E i la mar al S La divisió comarcal de la Generalitat de Catalunya de l’any 1936 i la del 1987 van dividir el Penedès en tres comarques administratives l’Alt Penedès‚ el Baix Penedès i el Garraf‚ amb les capitalitats de Vilafranca del Penedès‚ el Vendrell i Vilanova i la Geltrú Tanmateix‚ però‚ es pot parlar d’una manera genèrica del Penedès‚ perquè presenta característiques geogràfiques pròpies i‚ sobretot‚ un passat històric comú Els…
llosetes
Música
Instrument de percussió.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon d’entrexoc Consta de dues petites lloses planes de pedra o de terra cuita de forma rectangular El so es produeix en fer entrexocar les dues peces agafades entre els dits d’una mateixa mà Antigament sovint es construïen aprofitant trossos de teules trencades S’utilitza per a l’acompanyament rítmic de cançons i danses
baronia de Vallalta
Història
Jurisdicció senyorial centrada el castell de Vallalta (Maresme).
Apareix amb aquesta denominació per primera vegada al 1271, quan n'era titular Brunisenda de Goscons, senyora de la força de Vallalta i altres feus com Sacreu, Goscons i les Planes Passà posteriorment als seus descendents, fruit del seu matrimoni amb el noble faïdit Pere d’Arquer, que l’ostentaren com a títol fins a l’abolició dels drets senyorials al 1813
Negro
Riu
Riu del Brasil, principal afluent per l’esquerra de l’Amazones (2.050 km).
Neix a l’E de Colòmbia, a la frontera amb Veneçuela, penetra al Brasil i pren la direcció N-S travessa les planes amazòniques i s’uneix a l’Amazones poc després de Manaus El seu afluent més important és el Branco per l’esquerra És navegable fins als ràpids de Massurabi per mitjà del canal de Casiquire comunica amb l’ Orinoco
Sibèria Oriental
Part de la Rússia asiàtica, compresa entre el Ienissei, a l’W, i la divisòria hidrogràfica del Pacífic, a l’E.
Fisiogràficament es divideix entre les planes de la tundra, el peneplà de la Sibèria Central la part més extensa i les serralades del SE, Sayan, Zabajkal i Jano-Kolyma Administrativament es divideix en la RSS de Iacútia, la RSSA dels Buriats i la RSSA dels Tuves, el kraj de Krasnojarsk i les oblasti d’Irkutsk i Čita La ciutat principal és Krasnojarsk
Falster
Illa
Illa de Dinamarca, a la mar Bàltica, al S de Sjaelland.
Separada de Lolland, a l’W, pel Guldborg Sund, i de Møn, al NE, pel Grønsund En el seu relleu predominen les planes morèniques dèbilment ondulades, molt fèrtils Economia agrícola cereals, bleda-rave i ramadera bestiar porcí i boví Juntament amb Lolland, és un nucli de la indústria sucrera danesa, principalment a la ciutat de Nykøbing Exporta conserves càrnies i derivats lactis
Gustave Singier
Pintura
Pintor abstracte francès d’origen flamenc.
Format a l’École des Arts Décoratifs de Boulle, fou autodidacte en pintura Després de conèixer Charles Walch, s’orientà cap a la pintura abstracta de gust estructural decoratiu, fent grup amb Manessier i Le Moal Les seves tintes són planes, limitades per línies i formes geomètriques amb ritmes variats Els colors són brillants, prop de la ceràmica, i domina sovint el blau
Andros
Illa
Illa de Grècia, al nomós de les Cíclades, a la mar Egea.
És la més septentrional de l’arxipèlag De relleu muntanyós, especialment a la costa occidental, el cim culminant és el Kubárion 1009 m A les planes i als contraforts de les muntanyes són conreats oliveres, cítrics, tabac i figueres, que constitueixen el principal recurs econòmic de la població La capital de l’illa és Andros, petit port a la costa occidental
carreter | carretera
Història
Menestral que s’encarregava del transport amb carro o amb carreta.
Els carreters, agremiats o lliures, controlaren, fins al s XIX, una gran part del sistema de comunicacions a les terres planes, i al s XVIII viatjaren regularment entre València i Perpinyà i fins a Madrid i Cadis El 1666 fou constituït, a Barcelona, el gremi de llogaters de mules, que integrava els carreters Sovintejaren els conflictes amb els traginers i amb els mitjans privats de transport
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina