Resultats de la cerca

Seguidor del Mahātmā Gandhi des del 1916, treballà activament en el desenvolupament rural de l’Índia Fou empresonat diverses vegades pels britànics El 1951 fundà el moviment Bhudān Yājnā, no governamental i de concepció paternalista, per a repartir terres als camperols que no en tenien El 1957 el moviment evolucionà cap a un altre, anomenat Grāmdān, de línies cooperativistes, adoptat per milers de pobles En els darrers anys de la seva vida, fou considerat la ‘consciència espiritual’ de l’Índia

Durant la minoritat del seu nebot, l’emperador Miquel III, assumí la regència Deposà el patriarca de Constantinoble, Ignasi, i el substituí per Foci 858, fet que originà el primer intercanvi d’anatemes entre Roma i l’Església Bizantina Fundà la cèlebre escola de Magnaura Sota el seu govern la cultura bizantina ressorgí i els germans Constantí sant Ciril i Metodi iniciaren l’evangelització dels pobles eslaus Morí assassinat per un nou favorit de Miquel III, el futur emperador Basili I

Estudià medicina El 1901 fou enviat a l’Equador en una expedició científica on se li desvetllà l’interès per l’etnologia, que centrà sobretot en l’estudi dels pobles andins Posteriorment fundà el Musée de l’Homme de París 1937 Publicà, entre d’altres, Ethnographie ancienne de l’Équateur 1912-22 i Les origines de l’homme américain 1943 en les quals, mitjançant dades de l’arqueologia, la lingüística, l’etnologia i l’antropologia física, reconstruí el poblament americà

Significà la presa de consciència d’aquests pobles, molts dels quals independents de feia poc, enfront dels països desenvolupats Remarcà la urgència del desenvolupament econòmic i d’una política anticolonialista i neutralista i condemnà el racisme Sostingué les reivindicacions d’independència del Marroc, de Tunísia i d’Algèria i la lluita dels àrabs contra l’estat d’Israel També s’adherí a la Declaració Universal dels Drets de l’Home S'hi destacaren principalment les intervencions de Nehru, Zhou Enlai, Nasser i Sukarno

El formaven Josep Puig i Cadafalch, president de la Mancomunitat, Eugeni d’Ors i representants del món cultural català Lluís Maria Millet, Francesca Bonnemaison, Francesc Ripoll, Francesc Layret, Gustau Pittaluga, Josep Puig i Esteve, Manuel Folguera i Duran i Ramon Rucabado El 1920 en fou nomenat president Jaume Bofill i Mates Portà a terme una tasca important de divulgació cultural, de temes d’higiene i d’educació moral pels pobles del Principat fins a la Dictadura de Primo de Rivera

El terme, reduït, és en part muntanyós unes 400 ha de bosc i pasturatges L’agricultura és predominantment de secà garrofers, oliveres i ametllers La indústria ceràmica és la principal activitat econòmica ha significat una represa per al poble i fins i tot ha atret mà d’obra dels pobles veïns El poble 567 h agl 2006, figuerolers 360 m alt és a l’esquerra del riu de Llucena L’església parroquial és dedicada a sant Mateu Pertangué a la tinença d’Alcalatén

Al punt d’unió de les serres de Santa Fe i d’Aguiló, entre aquest poble i el de Santa Fe de Montfred, es troba el coll d’Aguiló , prop del qual es troba la carretera de Sant Guim de l’Estació a Santa Coloma de Queralt amb la de Montblanc a Igualada Era un antic municipi, suprimit a la segona meitat del s XIX, que comprenia els pobles d’Aguiló, les Roques d’Aguiló, la Pobla de Carivenys i Almenara

Pertangué a la baronia de Claret El municipi de Gurp de la Conca, també conegut com Sant Andreu de Gurp, fou independent fins el 1970, quan passà a denominar-se Gurp L’antic terme comprenia, a més, els pobles de Sant Adrià de Tendrui, de Tendrui i de Santa Engràcia i les bordes del Seix de Gurp L’església parroquial de Sant Serni depèn de la de Santa Engràcia i al N del nucli antic hi ha el raval de Gurp

L’absis era decorat amb pintures actualment al Museu d’Art de Catalunya representant el Pantocràtor voltat dels símbols dels evangelistes i àngels amb les ales plenes d’ulls a l’hemicicle, santa Eulàlia, la Mare de Déu, el baptisme de Crist, les santes Agnès i Llúcia, sant Ènnec, etc Fou municipi independent fins el 1972 dins l’antic terme hi havia els pobles d'Anàs, Bonestarre, Lladrós i Ainet de Cardós i diversos grups de bordes Nibrós, Calatxo i Anterrius

El procés d’ocupació humana Els aborígens de la tundra s’establiren fa molts segles als marges septentrionals de les terres habitables, encara que avui s’han vist superats pels exploradors àrtics, pels navegants que freqüenten les aigües gelades properes a la banquisa i el personal de les estacions meteorològiques de les illes àrtiques En realitat, en el moment actual, gairebé tots els pobles autòctons de l’Àrtida constitueixen una minoria en els seus territoris nadius No ultrapassen un 5% del total de la població, d’orígens diversos canadencs i nord-americans d’origen europeu, principalment…