Resultats de la cerca
Es mostren 1796 resultats
sevir augustal
Història
Sacerdot romà pertanyent a una corporació formada per sis membres (d’on prové el nom), dedicada al culte a l’emperador.
Existí, des de l’època d’August, a totes les ciutats romanes colònies o municipis Els sevirs eren gairebé sempre lliberts, fórmula que permeté d’incorporar aquest grup social a les cerimònies i als honors civicoreligiosos de les ciutats, on tenien vedats altres càrrecs representatius Hom coneix l’existència de sevirs i els noms d’alguns a gairebé totes les ciutats romanes importants o mitjanes dels Països Catalans
litoclast
Mineralogia i petrografia
En un sediment o roca carbonatada, partícula que prové de l’erosió de roques de fora de la conca de sedimentació.
castell Sant’Angelo

Vista del castell Sant’Angelo
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Castell
Fortificació situada a l’esquerra del Tíber, dins la ciutat de Roma, davant el pont homònim i prop del Vaticà.
Fou construït 135-139 com a Hadrianaeum o Mausoleu d’Adrià i la família imperial fins a Septimi Sever Anomenat també Mole Adriana per les seves dimensions, ja amb Aurelià 271 esdevingué fortificació, atesa la seva situació estratègica, que controlava els accessos tant del Vaticà com de Roma a través del pont que durant segles fou l’únic de la ciutat Canvià sovint de posseïdors, sobretot durant l’edat mitjana, però mantingué sempre la funció de defensa i refugi hom construí un pas elevat, a manera d’aqüeducte, que el comunicava directament amb el Vaticà, i també de presó i lloc de suplici La…
edició de l’ARN
Bioquímica
Alteració de la seqüència nucleotídica d’una molècula d’ARN missatger després de la transcripció i abans de la traducció, dirigida per components específics de la maquinària cel·lular.
Hi ha dos tipus principals d’edició de l’ARN En l' edició per substitució s’alteren les identitats de nucleòtids concrets Aquest tipus d’edició afecta sobretot l’ARN que prové de motocondris i cloroplasts També s’han descrit casos d’ARN nuclears afectats per aquest tipus d’edició En l' edició per inserció/deleció s’afegeixen o s’eliminen nucleòtids de la molècula d’ARN Aquest tipus d’edició afecta ARN de determinats paràsits com Trypanosoma , que causa la malaltia de la son El resultat final de l’edició de l’ARN és un canvi en la seqüència d’aminoàcids de la proteïna que aquest…
mul·lita
Mineralogia i petrografia
Silicat d’alumini, Al₆ Si₂ O13
.
Mineral que cristallitza en el sistema ortoròmbic També pot contenir ferro i titani Es presenta com a agregats bacillars o fibrosos disposats radialment Apareix en blocs de pelites degut a metamorfisme de contacte, típicament en xenolits de roques ígnies màfiques Té una duresa d’entre 6 i 7 Freqüentment és incolora o blanca, però també de color groc pàllid, rosa o vermell La seva densitat és de 3,14-3,26 Presenta una exfoliació clara en els exemplars no fibrosos i té un esclat vitri L’andalusita, la sillimanita i la cianita es transformen en mullita amb calor intensa Les seves propietats…
PAE
Electrònica i informàtica
Mesura percentual de l’eficiència neta d’un amplificador.
Els amplificadors són dispositius actius, és a dir, els cal una alimentació externa per a poder amplificar els senyals L’amplificador usa el corrent continu de l’alimentació per a amplificar el senyal a l’entrada Així doncs, la PAE és una mesura que indica quin percentatge de la potència en contínua, relativa a l’alimentació, s’ha emprat per a amplificar el senyal d’entrada El cas ideal seria aquell en què tota la potència que s’utilitza per a alimentar l’amplificador es convertís en guany a la sortida del dispositiu, però aquesta situació és molt improbable excepte per als…
Ibrāhīm al- Mawṣilī
Música
Nom amb què és conegut el compositor àrab d’origen persa Ibrāhīm ibn Māhān ibn Bahmām (Maimūn).
S’educà a Mossul, d’on prové el sobrenom El desig de dedicar-se a la música va topar amb la desaprovació de la seva aristocràtica família, motiu pel qual fugí de casa i s’uní a un grup d’artistes i ministrers ambulants Al llarg dels seus viatges estudià a fons la música àrab i la música persa sota el mestratge de músics com Banuḡ Tamīm o Siyyāt Estigué al servei de diversos califes de Bagdad en qualitat de cantor Juntament amb dos músics més, feu un recull de cançons titulat Al-mi’at al-ṣawt al-muḫtāra 'Les cent cançons seleccionades' Arribà a ser un home molt ric i creà una…
inflexió
Música
Variació microtonal de l’afinació, en sentit ascendent o descendent, durant l’emissió d’una nota.
També es coneix amb la paraula anglesa bend En la interpretació de música afroamericana vocal o instrumental, la inflexió és un recurs inherent d’expressió Prové de l’estreta relació que guarden les paraules i l’afinació en la música africana Posseeix valor rítmic, ja que és part fonamental del fraseig, i, per tant, de la generació de swing Les blue notes blue note , que per elles mateixes defugen l’exactitud de l’afinació temprada, són les que més sovint s’ataquen amb inflexió En els instruments de vent, la inflexió es produeix amb l’embocadura En els de corda s’empren…
salmòdia
Música
Forma de cantar els salms (salm) en els oficis de l’Església cristiana.
La seva interpretació inclou alhora elements de la parla i del cant El salm es pronuncia gairebé en la seva totalitat sobre un mateix to, amb lleugeres inflexions melòdiques que segueixen la puntuació N’existeixen tres tipus la salmòdia directa, també anomenada sense refrany o in directum , la salmòdia responsorial i la salmòdia antifonal La primera prové directament de les formes de cantilenació sinagogal més antigues i es troba sobretot en les parts més arcaiques del repertori litúrgic Aquí els versets del salm es canten directament des del primer al darrer sense cap text ni música …
pasquí
Història
Política
Escrit anònim que s’afixa en un lloc públic, amb expressions satíriques contra el govern, un personatge, etc.
El nom prové d’un tors escultòric mutilat fet fer el 1501 pel cardenal Oliviero Carafa, conegut amb el nom de Pasquino i que anualment per Sant Marc era camuflat en divinitat pagana o personatge del món antic, i hom hi posava epigrames allusius a aquest que després eren publicats Aviat s’hi afegiren també allusions satíriques anònimes, en italià, com posades en boca del mateix Pasquino, en vers o en prosa, contra els papes i la política vaticana A València, a l’inici de l’episcopat de Juan de Ribera 1569, el Pasquino de la Llotja, en Gonnari, aguditzà les seves sàtires contra els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina