Resultats de la cerca
Es mostren 5472 resultats
Castell de Caçà (Caçà de la Selva)
Art romànic
Hom parla a la “villa caciano” 914 d’un “castrum de Catiano” el 1116, anomenat el 1373 “castri de Caciano di Silva” El 1330 els jurats de Girona feien referència a les “invasiones et occupaciones castri de Caciano” i l’any 1391 tornaven a sollicitar del rei el perdó pel “cremament del castell de Cassà e altres crims per lo fet de Cassà” comesos per veïns de Girona
Sant Aventí (la Pobla de Segur)
Art romànic
L’única referència coneguda, ara per ara, d’aquesta advocació data de l’any 973 en què Sant Aventí apareix com a afrontació del poble de Sossís En la resposta del 1790 al qüestionari tramès per Francisco de Zamora a Montsor, els veïns respongueren que hi havia una “capilla derruida de Sant Aventin, puesta en el término de Peracalç”, que bé podria correspondre a l’advocació del 973
Santa Magdalena de Gombrèn
Art romànic
L’església parroquial de Santa Magdalena de Gombrèn és un edifici del segle XVIII, projectat l’any 1718 per Josep Morató i construït entre 1724 i 1734, que substitueix una església anterior, que existia ja l’any 1400, i al qual possiblement fa referència la fundació d’una capellania de Santa Maria de Gombrèn l’any 1108, i que el 1695 rebia la parròquia de Sant Pere de Mogrony
Fortalesa de Prades (la Molsosa)
Art romànic
Malauradament, són poques les notícies d’aquesta fortalesa Amb tot, el terme de Prades de la Molsosa apareix documentat l’any 1021 La primera referència directa de la torre de Prades és de l’any 1040, data en la qual Eriball, bisbe d’Urgell i vescomte de Cardona, llegà a l’església de Sant Vicenç de Cardona entre altres béns, la torre de Paratras , amb l’església i la vila
Torre de Carbonells (Vallfogona de Riucorb)
Art romànic
Aquesta fortalesa fou el centre d’una quadra del terme del castell de Vallfogona Hom sap que aquesta torre i tota la quadra de Carbonells fou una possessió de la sotscomanda templera, més tard hospitalera, de Vallfogona Per una visita prioral feta a la sotscomanda de Vallfogona l’any 1661, hom té referència que el terme de la torre i quadra de Carbonells ja es trobava rònec i despoblat
Guardó Pau Casals
Entitats culturals i cíviques
Guardó atorgat biennalment, des del 2017, per la Generalitat de Catalunya per distingir les persones que han contribuït decisivament a la projecció internacional de la cultura catalana.
El premi, creat el desembre del 2016, pren com a referència l’obra i la figura de Pau Casals A banda de reconèixer la contribució del guardonat a la projecció de la cultura catalana al món, li atorga la condició de representant oficial durant dos anys amb el títol honorífic de legat d’honor de la cultura catalana Relació de guardonats 2017 Jordi Savall 2019 Jaume Plensa 2022 Núria Espert
Íñigo Vélez de Guevara y de Tassis
Història
Polític castellà.
Comte d’Oñati Se significà per la seva oposició a la política del comte duc d’Olivares, especialment pel que feia referència al trasllat del conflicte hispanofrancès a la frontera catalanofrancesa Ambaixador a Savoia, Viena i Roma i virrei de Nàpols 1648-53, es distingí en la repressió de la revolta napolitana i en la subsegüent derrota de l’exèrcit francès comandat pel duc de Guisa, que fou fet presoner
Andreu Lacondeguy Alier
Ciclisme
Ciclista de bicicròs.
Especialista en descens i estil lliure, destacà en proves de l’Obert d’Espanya i també en curses de 4-cros i 4-cros sobre neu El 2006 viatjà als Estats Units, on entrà a formar part de l’elit de pilots d’estil lliure, i s’especialitzà en salts acrobàtics i competí a la Red Bull District Ride i la Nissan Qashqai Challenge, entre altres esdeveniments de referència
transgressió
Geologia
Terme paleogeogràfic, contrari al de regressió, que fa referència a l’expansió de la mar amb relació a les terres emergides.
Aquest fenomen és provocat per un enfonsament de les àrees continentals emergides —moviment epirogènic negatiu epirogènesi—, per un ascens generalitzat del nivell de la mar —moviment eustàtic positiu eustatisme— o per tots dos moviments alhora També es pot produir una transgressió a causa d’una erosió costanera molt activa Estratigràficament, una transgressió roman registrada dins la sèrie sedimentària per un canvi vertical de fàcies continentals a fàcies marines que recobreixen l’anterior
digressió

Digressió d’un estel circumpolar de l’hemisferi nord. A causa de la rotació de la Terra, l’estel determina un moviment aparent (cercle blau) amb quatre punts particulars: les dues culminacions i les dues digressions. Els cercles verticals de digressió màxima (en vermell) són tangents a la trajectòria aparent i perpendiculars al corresponent cercle horari de digressió màxima (φ és l’altura del pol i és igual a la latitud geogràfica del lloc d’observació)
© Fototeca.cat
Astronomia
Màxima desviació angular d’un astre amb relació a un pla de referència, generalment el pla meridià del lloc d’observació.
Aquest mot és especialment emprat en tractar del moviment dels estels circumpolars En considerar el moviment diürn d’un d’aquests estels al voltant d’un dels pols celestes, hom observa l’existència de dues posicions en les quals la seva separació respecte a aquest pol és màxima en azimut coordenades astronòmiques horitzontals i horàries, l’una cap a l’est digressió oriental , i l’altra cap a l’oest digressió occidental En aquestes dues posicions el pla vertical que passa per l’estel cercle vertical és tangent a la trajectòria aparent de l’estel i perpendicular al seu cercle horari Quan un…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina