Resultats de la cerca
Es mostren 1443 resultats
bellesa
Representació de les tres Gràcies, Eufrosine, Talia i Aglae, divinitats de la bellesa
© Corel Professional Photos
Filosofia
Conjunt de gràcies o qualitats que, manifestades sensiblement, desperten un delit espiritual, un sentiment d’admiració.
El concepte de bellesa té, des d’un punt de vista filosòfic, un origen bipolar emanació o manifestació de la transcendència, d’una banda, o resultat de la praxi, de l’altra, però que coincideix en l’objecte produït Tanmateix, com a transcendent, el concepte de bellesa és aplicat també als objectes naturals i a les accions morals, en aquestes darreres especialment per analogia La noció de transcendència arrenca, en les filosofies occidentals, de l’obra de Plató, que considerava la bellesa com quelcom unívoc amb l’ésser, amb la veritat i amb la bondat els escolàstics ho expressaren dient que…
càmera fotogràfica

Esquema d’una càmera fotogràfica
© Fototeca.cat
Fotografia
Aparell que permet d’enregistrar la imatge d’un objecte sobre un suport sensible; és anomenada també màquina de fotografiar, màquina fotogràfica o màquina de retratar.
Essencialment consisteix en una càmera obscura dotada d’un sistema òptic, l' objectiu , que recull els raigs de llum que emet o reflecteix l’objecte que hom vol fotografiar i en forma una imatge sobre una superfície plana en què és collocada la pellícula fotosensible que, un cop impressionada, l’enregistra Generalment, les màquines fotogràfiques consten també dels dispositius següents un obturador , accionat mitjançant un disparador , que regula el temps de pas de la llum exterior un visor , constituït per un ocular, que permet al fotògraf d’enquadrar l’objecte un dispositiu d’…
Leonard Bernstein
Música
Compositor, pianista i director d’orquestra nord-americà.
Vida Estudià piano a la Universitat de Harvard i cap al 1940 reorientà la seva carrera cap a la direcció sota el mestratge de S Koussevitzky a Tanglewood Massachusetts Aquest darrer, impressionat pel seu talent, el nomenà assistent musical Aquest nomenament fou el punt de partida de la seva carrera com a director al capdavant de formacions d’arreu del món fins a convertir-se en una de les grans batutes del segle XX Fou director de la New York Philharmonic Orchestra 1958-69 i dirigí les principals orquestres d’Europa i Amèrica Des dels primers anys com a pianista, Bernstein es dedicà també a…
,
Castell de Montalbà (els Banys d’Arles)
Situació Les ruïnes d’aquesta fortificació, amagades rere una espessa vegetació, es drecen a poca distància de l’església de Santa Maria de Montalbà ECSA - A Roura El poble de Montalbà de l’Església fou construït al cim del replà d’un turó, des d’on es domina bona part de la vall de Montalbà o de Montdony En canvi, el castell d’aquest lloc fou bastit més avall, al costat de l’església, però una mica al marge del nucli del poble, que resta més alt Aquesta situació reflecteix el fet que la fortificació fou feta en un moment ja tardà, quan el poble estava organitzat Mapa IGN-2449…
Sant Joan de Sessué
Art romànic
Situació Aspecte de l’església des del sector de llevant, amb l’absis ornat per arcuacions llombardes ECSA - JA Adell L’església de Sant Joan, dita també de Sant Genís, aïllada, destaca a la part alta del poble de Sessué, que és a 996 m d’altitud, a la ribera esquerra de l’Éssera, davant de Vilanova i als peus de la serra de Santa Margarida Mapa 31-9 179 Situació 31TBH927142 L’accés al poble es fa per un brancal indicat de la carretera C-139 de la vall de Benasc, un poc més amunt de Vilanova JBP Història Les referències històriques de Sessué són exigües En principi, com a lloc de la vall…
creu

Creu al cim del Matagalls
© C.I.C. - Moià
Art
Arqueologia
Monument, objecte artístic o figuració plàstica que vol representar la creu de Crist.
Conegut en moltes cultures i religions precristianes com a símbol còsmic en les seves formes més diverses poder dels elements, de la llum, de la generació, etc, el signe de la creu fou enriquit pel cristianisme amb els seus símbols més específics de mort i de glòria Les primeres representacions cristianes són dels segle III-IV sarcòfag de Domitilla, tombes de màrtirs però no fou fins després de l’edicte de Milà que la creu pogué ésser mostrada públicament com a signe de victòria Aquest aspecte gloriós i triomfant es reflecteix en les gemmes que adornaven les creus mosaics de…
La nacionalitat catalana

Edició del 1910 de La Nacionalitat Catalana
Historiografia catalana
Política
Obra d’Enric Prat de la Riba, publicada a Barcelona pel maig del 1906.
És el seu llibre polític més important l’autor hi refongué treballs anteriors els capítols II, III i IV havien aparegut ja com a pròleg del llibre Regionalisme i federalisme 1905, de Lluís Duran i Ventosa els capítols V, VI i VII són una transcripció de la conferència que pronuncià el 1897 a l’Ateneu Barcelonès amb el títol d’ El fet de la nacionalitat catalana la resta dels capítols és original, però inclou moltes idees exposades en articles periodístics i en el seu Compendi de la doctrina catalanista Tot i el seu desig de fer una obra més extensa i completa, la conveniència de publicar un…
,
Recuerdos y bellezas de España
Literatura catalana
Col·lecció de llibres, venuts per subscripció i per plecs, iniciada el 1839 per Francesc Xavier Parcerisa, la qual, seguint models comercials francesos i anglosaxons, incloïa litografies, fetes per ell mateix, i textos relacionats redactats inicialment per Pau Piferrer.
L’obra, planificada en diversos volums, es proposava de ser una evocació dels monuments i dels fets considerats representatius, artísticament i històricament, dels diferents territoris i cultures d’Espanya, segons uns models en què coincideixen l’estudi històric i la mitificació llegendària, a partir del coneixement directe del territori i d’una interpretació plàstica que compagina la fidelitat al detall, l’ambientació romàntica i l’exaltació del pintoresc Al seu torn, esdevingué un model literari en l’àmbit català adoptat, entre d’altres, per Antoni de Bofarull, Adolf Blanch, i…
,
Tomàs Garcés i Miravet
Literatura
Música
Història del dret
Escriptor i advocat.
Es llicencià en dret i en lletres a Barcelona El 1919 fundà l’efímera revista Mar Vella i, posteriorment, collaborà a La Publicidad i després a La Publicitat , on signava sovint Ship-Boy Escriví també a Revista de Poesia , Revista de Catalunya i La Revista Fou un dels fundadors de Quaderns de Poesia El seu primer llibre, Vint cançons 1922, amb pròleg de Carles Riba, fou una revelació El cant somniós, però no oníric, la melangia sense desesperança i l’aire juvenil, de cançó o de romanç, obriren una altra via al simbolisme català, installat en el Noucentisme, entre Carner i Riba L’adjectiu…
, ,
acústica dels instruments
Música
Part de l’acústica que estudia les propietats vibratòries dels instruments musicals, l’actuació de l’instrumentista sobre l’instrument i els fenòmens físics que fonamenten la producció del so.
Molts instruments presenten propietats semblants o funcionen d’acord amb els mateixos principis físics Per això és útil classificar-los en famílies segons criteris unificadors Aquests criteris poden ser acústics o organològics El criteri acústic habitual, o classificació acústica, es relaciona amb el tipus d’actuació de l’instrumentista sobre l’instrument En aquest cas, s’obtenen dues famílies els instruments de règim lliure i els instruments de règim autoexcitat Els primers demanen només una actuació puntual i curta de l’instrumentista per tal de produir el so En termes físics, això equival…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina