Resultats de la cerca

Format a Barcelona com a gravador litogràfic 1918 Amic de Salvador Dalí Se centrà en un surrealisme de clara base realista, conseqüència probable de la seva admiració per Feliu Elias Ha residit a Cadaqués, Blanes i Arenys de Mar El 1928 exposà a la collectiva inaugural de les Galeries Dalmau de Barcelona, el 1929 participà en l’exposició dita d' Art abstracte i a la gran Exposició d’Art Modern Nacional i Estranger, ambdues a les mateixes galeries, on l’any següent féu la primera individual, presentat per Sebastià Gasch Es presentà a Madrid el 1931 i de nou a Barcelona el 1934 a…

S'inicià professionalment a la seva ciutat natal al final de la dècada dels anys seixanta Des d’aleshores ha collaborat en un gran nombre de publicacions periòdiques, tant de la premsa generalista Diario de Lérida , Oriflama , Grama , Diario de Barcelona , Mundo Diario , Canigó , El Viejo Topo , Avui , La Vanguardia i El Periódico com en publicacions d’humor i còmics Patufet , TBO , El Papus , El Jueves , Rambla , Más Madera i Fluide Glacial Fou també fundador i collaborador en diverses revistes de còmics i humor, entre les quals cal citar Butifarra 1975-78 Ha publicat diversos àlbums de…

La seva formació acadèmica comprèn estils diversos jazz, claqué, balls de saló, comèdia musical, afrojazz, i dansa moderna i clàssica Estudià a Barcelona, a l’Estudi Anna Maleras amb Diola Maristany, Joan Magriñà i Cesc Gelabert, i també a l’Institut del Teatre amb els professors GBerllini, Carmencita Romero, Madame Elsa i Gillian Gregory A París, es formà al Centre Internacional de la Dansa amb Matt Mattox, i seguí cursos de dansa africana amb David Voutoukoulou A Nova York, continuà la formació al Louis Falco Dance Studio, amb Jerry Armes, Lynn Simonson, MJ Brown, Nancy Mikota, Juan Croveto…

És considerat el pare de l’illusionisme modern, activitat que amb ell deixà de ser una simple atracció de fira per a convertir-se en espectacle de saló, gràcies a l’elegància i el vernís científic que sabé imprimir a les sessions màgiques Millorà el mètode de senyals per als efectes de mentalisme i desemmascarà els farsants que donaven explicacions sobrenaturals als jocs d’illusionisme Fou el primer que usà l’electricitat en les manipulacions i que inclogué suspensions i levitacions als espectacles Assolí tant de prestigi, que, el 1856, Napoleó III el comissionà a Algèria per neutralitzar la…

Inicià la seva formació musical de manera autodidàctica, però posteriorment estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Magí Alegre fou el seu primer mestre de guitarra, instrument que perfeccionà amb Francesc Tàrrega, de qui esdevingué el millor alumne Començà a fer concerts a Barcelona quan tenia disset anys, i al principi del segle XX inicià una sèrie de gires per la península Fou a París on es donà a conèixer internacionalment Durant el període 1904-14 visqué a la capital francesa i entaulà amistat amb I Albéniz, R Viñes, M Ravel, C Debussy, F Mompou i M de Falla, entre d’altres…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Kronos Plays & Films Pilar Parcerisas, Barcelona REFERENT LITERARI La poesia escènica i visual de JBrossa GUIÓ PParcerisas, MCussó-Ferrer FOTOGRAFIA Macari Golferics Eastmancolor, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Josep Maria Espada, Josep Maria Sagarra ambientació MUNTATGE Amat Carreras MÚSICA Llorenç Balsach INTERPRETACIÓ Imma Belial l’stripteasista, Fermí Reixach l’inventor, François Montagut Dr Wolfgang, Rosario Flores Palmira, Vanessa Lorenzo, Núria Candela, Hermann Bonnín, Vicky Sans, Francesc Jarque, Antonio Chamorro ESTRENA Barcelona, 21041989 Sinopsi…

Deixeble de Talarn, Pedró-Pijoan i alumne de Llotja Company de Fortuny, Padró-Pedret, Caba i Rigalt, entre altres Obrí taller a Barcelona Lluità contra la moda dels maniquins vestits que aleshores s’utilitzaven com a imatges a les esglésies i també contra les de terra cuita i propugnà l’escultura de marbre La seva plenitud coincideix amb l’edificació de l’Eixample barceloní i té escultures ornamentals en nombrosos edificis Són seves les de la portalada nova de la catedral barcelonina És autor de la famosa Senyoreta del paraigua del parc de la Ciutadella, de les cinc escultures femenines del…

Descendent dels comtes de Tolosa Dos accidents a l’adolescència el deixaren esguerrat i nan Les seves primeres obres foren de tema militar i hípic Artiller posant la sella al seu cavall 1879 museu d’Albi Anà a París i entrà al taller de Bonnat, i el 1885 s’installà a Montmartre, on menà una vida bohèmia, bé que mai amb necessitats econòmiques, a causa de la seva fortuna personal Rebé la influència d’ Edgar Degas , no només en la temàtica, sinó també en la manera d’efectuar els enfocaments fotogràfics de les obres Freqüentà els cafès, music-halls , teatres, prostíbuls, etc, els quals sempre…

Al segle XVIII solia rebre el nom de serenata WA Mozart Il re pastore , 1775 Generalment els efectius instrumentals es limiten a una orquestra de cambra, amb un nombre petit de cantants G Donizetti Rita , obra pòstuma, 1860 Al segle XX, les creixents dificultats d’escenificació feren renéixer l’interès per l’òpera de cambra GC Menotti The Telephone , 1946, i Amahl and the Night Visitors , 1951 F Poulenc La voix humaine , 1958 A Catalunya, aquesta solució ha estat adoptada també per diversos autors X Montsalvatge Una voce in off , 1961 D’Arquer Una jornada con-Vincent , 2001

Evolució de l’entitat Des del 1924 la seu és en un edifici del carrer del duc de la Victòria de Barcelona, on ocupa diverses plantes La seva primera junta directiva fou presidida per Josep Demestres, amb Enric Olivé a la vicepresidència Entre els membres de la primera època sobresurten Joaquim Pla i Janini, Pere Català i Pic i Agustí Centelles i Ossó, entre d’altres A la postguerra, s’hi incorporaren Xavier Miserachs, Francesc Català i Roca, Oriol Maspons, Jordi Gumí i altres professionals de renom L’any 1978 creà el Museu de l’Agrupació Fotogràfica, amb seu al mateix local, que conté una…