Resultats de la cerca
Es mostren 1700 resultats
Lluís Llobet
Astronomia
Cristianisme
Eclesiàstic i astrònom.
Era conegut amb el nom de pare Melitó Ingressà en l’orde caputxí 1702 i fou lector de filosofia i teologia al convent de l’orde, a Tolosa Llenguadoc Era membre de l’Académie des Sciences, de Tolosa Publicà estudis sobre la reforma gregoriana del calendari, com Les épactes grégoriennes éclaircies et justifiées 1738, i un tractat en defensa del nou calendari, en llatí Colònia, 1743
Francesco Antonio Zaccaria
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i erudit italià.
Jesuïta, fou un predicador notable Suprimida la Companyia de Jesús, fou professor al collegi Sapienza de Roma i a l’Acadèmia de Nobles És autor de nombrosos estudis d’història eclesiàstica i literària i d’obres de teologia, entre els quals Storia letteraria d’Italia 1750-59, Annali letterari d’Italia 1762-64, Antifebronio 1770, Bibliotheca selecta historiae ecclesiasticae 1776 i Bibliotheca ritualis 1776-81
Pere Nolasc Móra i Sever
Historiografia
Cristianisme
Eclesiàstic i historiador.
Estudià teologia a Alcalá i passà després a Barcelona Religiós mercedari, fou provincial de l’orde El 1777 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres, de la qual fou nomenat revisor d’història juntament amb Jaume Caresmar 1779 Nomenat general de l’orde 1788, anà a residir a Madrid El 1794 fou designat bisbe de Solsona, però no hi residí gaire, car actuà sovint a Barcelona
Cebrià Montserrat
Filosofia
Cristianisme
Eclesiàstic i humanista.
Canonge de la seu de Barcelona i professor de teologia moral al seminari barceloní des del 1915, fou traductor de la Fundació Bíblica Catalana i de la Fundació Bernat Metge Durant la Dictadura de Primo de Rivera fou durament perseguit Després de la guerra publicà, només en castellà, versions bíbliques, un missal romà i diversos manuals d’ensenyament del dogma i de la moral cristiana
Pere Montalt
Literatura
Cristianisme
Teòleg i escriptor.
Frare augustinià 1634 fou tres vegades prior del convent de Girona, i després dels d’Igualada, Palamós i la Selva Catedràtic de teologia a la Universitat de Girona 1655-66 Feu construir el pont de pedra a la confluència del Güell i l’Onyar, per facilitar l’accés al seu convent Publicà dues obres d’espiritualitat en castellà i llatí a Barcelona 1679 i 1684
Ramon Moga
Història
Guerriller.
Doctor en teologia i sotsdiaca, s’alçà contra Felip V de Castella 1706 i amb d’altres aranesos prengué Castell-lleó en nom del rei arxiduc Carles III El 1713 es trobava a Barcelona com a capità de fusellers, i prengué part en la defensa de Barcelona L’any següent anà a defensar Castellciutat Derrotat, s’amagà dos anys, fins que, descobert, fou degradat i executat
episcopalisme
Cristianisme
Corrent teològic que accentua el paper de l’episcopat dins l’estructura eclesial.
Aquest corrent fou iniciat al s XV, i hom el troba lligat al conciliarisme Fou defensat pels bisbes hispànics a Trento, i al s XVIII fou assumit pel febronianisme Eventualment arraconat pel concili I del Vaticà en definir la supremacia del papa, l’episcopalisme tornà a ésser plantejat pel renaixement teològic del s XX, i constitueix les arrels de la teologia de la collegialitat
Tomàs Ripoll
Cristianisme
Eclesiàstic.
Dominicà, fou lector de teologia a Manresa i Barcelona Fou rector de l’Acadèmia de Sant Tomàs de Barcelona, i el 1698 prior del convent de Barcelona Provincial d’Aragó 1723, el 1725 fou elegit a Bolonya mestre general de l’orde, càrrec que ocupà durant vint-i-dos anys La seva obra més important fou la publicació, en vuit volums, del Bullarium Ordinis 1729-40
Juan de Espinosa Medrano
Literatura
Escriptor peruà.
Conegut amb el pseudònim El Lunarejo , fou un gran orador i figura destacada del culteranisme hispanoamericà Sacerdot, fou professor d’art i teologia al seminari de Cusco La seva obra més important és Apologético en favor de don Luis Góngora, príncipe de los poetas líricos españoles 1662 escriví una obra de teatre, en quítxua, sobre el rapte de Prosèrpina i uns comentaris a Os Lusiadas
Francesc de Borja
Cristianisme
Arquebisbe de La Plata.
Rebesnet de Francesc de Borja i d’Aragó El 1620 sortí de la Companyia de Jesús i entrà al monestir benedictí de Sahagún Lleó Ensenyà teologia al collegi de San Vicente de Salamanca Felip IV de Castella el nomenà predicador reial 1634 i el presentà per a la seu de La Plata Sucre, on arribà el 1636 Escriví diverses obres, que han romàs manuscrites
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina