Resultats de la cerca

Les muntanyes bètiques atenyen també els Països Catalans i ho fan de manera prou poderosa Hi penetren en direcció E-W i, amb llur empenta incontenible, evaginen la corba tibant del litoral valencià, que esdevé així alterosa punta de llança avançada devers les Pitiüses les quals, en rigor, no en són sinó una prolongació mar enllà Les muntanyes diàniques, en efecte, representen el sector terminal del Sistema Bètic Constitueixen un conjunt geogràfic de primera magnitud, netament diferenciat de les planes alluvials que interrompen o dels relleus ibèrics que deixen al NW territori serrànic El…

El lax concepte de desert El terme desert és una paraula ambigua dotada de molts significats Des del punt de vista etimològic, desert prové del verb llatí deserere , que significa ‘abandonar’, i del seu participi passat desertum , també utilitzat com a adjectiu, que significa ‘deshabitat’ o ‘abandonat’ Com a substantiu, utilitzat només en plural, deserta correspon a llocs deshabitats, solituds, espais sense assentaments humans en oposició al terme grec okoumenh “ecumene”, que significa ‘país habitat’ En l’ús actual, el terme defineix una regió sense vegetació o on aquesta és…

Els tipus biològics La composició de qualsevol comunitat concreta de plantes desertícoles normalment inclou un nombre d’espècies força reduït En una àrea de 100 m 2 , és difícil trobar-hi més enllà de 8 o 10 espècies, mentre que a les estepes, als aiguamolls o als boscos de fulla caduca, de regions properes, s’hi troben fàcilment desenes d’espècies Hi ha comunitats halòfites de desert fred que no passen de dues o tres espècies, en superfícies de considerable extensió En els salobrars de cirialera herbàcia Salicornia europaea , per exemple, ben habitual als deserts eurasiàtics, és molt…

És format per dos blocs principals al N, el de l’alineació turó de l’Home-Matagalls 1707 i 1695 m alt, i al SW, el del pla de la Calma, peneplà pretriàsic 1350 m alt que conserva les formes antigues gràcies al recobriment de gresos del Triàsic És un massís de plegament d’estil germànic, que sobreïx per damunt de la depressió vallesana, solcat per falles per totes bandes una des de Gualba a Campins, cap a Vilamajor i la Garriga la del costat N, que separa aquest massís de les Guilleries, per la riera d’Arbúcies i la riera Major, a Viladrau la de l’interior, des del Brull a Sant Esteve de…

Estatut legal La protecció d’aquest espai tingué un precedent l’any 1962 quan, a instàncies de la comunitat científica, el delta fou inclòs en la classificació de les zones humides euroafricanes del Bureau MAR amb la categoria de prioritat urgent El decret 332/1986 declarava, juntament amb el parc natural, les Reserves Naturals Parcials de la Punta de la Banya i de l’illa de Sapinya L’any següent setembre del 1987, d’acord amb una directiva de la Comunitat Econòmica Europea actualment Unió Europea sobre la conservació dels ocells, es declarava Zona de Protecció Especial La protecció s’amplià…

Situació La Muntanya d’en Torró és la serra que hi ha prop del poble de Peratallada, vers ponent l’antiga pedrera es troba al vessant encarat cap a la població Al cim hi ha el planell conegut com “el Terrat del Moro” Mapa 334M781 Situació 31TEG066469 Des de Peratallada hom pot arribar fàcilment a aquest serrat proper alguns corriols s’endinsen pel bosc del seu vessant, si no gaire alt, força abrupte, en el qual hi ha els talls deixats per l’antiga extracció de pedra, que resten dissimulats per l’espessa vegetació al cim del serrat hi ha els afloraments de roca del Terrat del Moro Pel repeu…

La musaranya menuda Sorex minutus es diferencia de la musaranya cua-quadrada Sorex araneus perquè presenta unes dimensions corporals i cranials més reduïdes El pes és també inferior, pot atènyer els 6,5 g Té la cua relativament llarga, amb la base de secció no quadrangular, i la longitud del peu posterior inferior als 12 mm Es diferencia de la musaranya de Millet Sorex coronatus , ultra per la grandària, perquè presenta el pelatge bicolor Les seves mesures corporals són les següents 50-70 mm de cap i cos, 35-47,5 mm de cua, 10-11,5 mm de peu, 5-8 mm d’orella, i el pes és de 2,7-5,5 g…

El territori, molt muntanyós, és ocupat en gairebé el 90% per la vegetació espontània, amb importants extensions de boscs 2 500 ha de pinedes L’agricultura és predominantment de secà, localitzada als bancals més propers al poble 380 ha de garrofers, oliveres, ametllers i cereals hi ha també, prop del riu, 50 ha d’hortalisses i arbres fruiters Darrerament s’ha iniciat una modesta activitat com a centre d’estiueig, tot i que el 84% de la població activa es dedica a l’agricultura La població, que s’havia mantingut estacionària al llarg del s XIX i fins el 1950, ha perdut des d’aleshores més de…

La constitueixen molasses miocèniques entre calcàries i margues cretàcies És una vall sinclinal, entre el port d’Almansa i la Costera de Ranes, de tectònica prebètica, com les valls paralleles d’Énguera i d’Albaida La vegetació és mediterrània continental les pinedes 17 000 ha ocupen la meitat de la superfície total Entre els conreus de secà es destaquen el de la vinya unes 4 000 ha, sobretot a la Font de la Figuera i a Moixent, de l’olivera 3 000 ha a Moixent, del garrofer i dels cereals Els regadius del fons de la vall, alimentats per les deus originades a la serra Plana que la separa de la…

L’eix volcànic el travessa d’W a E i aquí hi ha els principals volcans Popocatépetl, 5452 m Iztaccíhuatl, 5286 m Al S d’aquesta serralada hi ha la conca del Balsas, amb un clima humit i vegetació de sabana Al NW hi ha la vall de Toluca, travessada pel riu Lerma, i al NE hi ha la conca endorreica de Mèxic, on hi ha la capital federal Aquí el clima és fred a causa de l’altitud, i les precipitacions, no gaire abundants 500 mm L’agricultura és un dels recursos principals de l’estat, i amb vista al seu desenvolupament han estat construïdes algunes preses Els conreus principals són el blat, la…